Heu pensat amb lo genial que és el poder escollir sempre? Que gran és poder escollir, collons. Tenir l’opció A o l’opció B, com a mínim, disponibles. Dos opcions bones, una millor que l’altra. O una que pot tenir unes conseqüències interessants i l’altra amb unes altres també de molt interessants. Rebossar d’opcions, ser un multimilionari d’opcions. I tenir la sort de poder triar, fer-ho i quedar-te com deu. Hi ha gent que per desgràcia això no ho pot fer. Hi ha d’altres que ni els hi interessa escollir, supeditats a la opinió d’una altra persona. En definitiva, uns conformistes totals. Va som-hi, busca opcions. I ràpid, que el temps és or. Acumula-les ràpid i escull la millor. Lo que més t’interessi i res t’ho impedirà. Si va malament, la culpa de tot serà teva. I si va bé, la glòria serà per tu i esdevindràs deu, com a mínim per a tu mateix.
Au, tots a ballar la llibertat d’escollir: http://www.youtube.com/watch?v=2nJ5_gCiAvY
Vaig descobrir els Devo en aquest últim Sónar. No sabia ni qui eren però el meu acompanyant, malalt de concerts, me’n va posar al dia ràpidament. Em van encantar! (bé, si més no per una estona
I sí, cert, mentre hi hagi opcions anem bé; la putada és efectivament, quan només hi ha un camí. Glups!
el pitjor trauma dels cagadubtes
Aquí en teniu una… Si puc no decideixo jo! Però ho acabo fent i és això, les conseqüències les assimilo jo, pq jo he decidit! jeje
Jo m’aplico un principi poc conegut però molt útil (sobretot en el món laboral… fora no tant)
“PRINCIPIO DE PFEIFER.
- Nunca tome una decisión si puede lograr que la tome otro en su lugar.”