Aquest dilluns i dimarts he estat per la zona de la Garrotxa. Una zona que feia temps que no hi estava i que ja en tenia ganes i hem aprofitat per anar-hi l’Adela i jo. Però no només hem estat a la Garrotxa. Hem estat al Pla de l’Estany i a Osona també. Tot plegat va anar aixÃ.
El dilluns sortim de barna i ens anem a Banyoles, on tenÃem agafat un hostal. L’hostal es deia Hostal L’Ast, però bueno tampoc és gaire cosa. Lo bo que l’esmorzar és un bufet lliure i com a tal, pots morir fotent-te les botes. I això, a la majoria ens mola.
Bé, només arribar donem un passeig per l’Estany. Notem que hi ha els tÃpics mosquitets torracollons que hi ha sempre al costat d’un lloc amb aigua estancada.

Â

Quan ens cansem de donar unes voltes anem a pendre algo a un bar habilitat per forrar-se a costa dels guirutxos. Quan acabem de pendre algo volem trobar un lloc per sopar, i comença a diluviar. La nostra recerca d’un restaurant es converteix en una odissea. No es veia gens amb la pluja i a més a més no n’hi havien! Acabem trobant un, el Capitell, a la Plaça Major. Mengem de puta mare, l’entrecot de Rocafort genial. Després ens anem com gorrins a dormir i demà serà un altre dia.
Segon dia, rebentem el bufet lliure i sortim de l’hostal. La primera parada serà Besalú. Besalú és un poblet encantador, i passejar pels seus carrers i entrar a les botiguetes és una activitat que està de conya.
Veiem botigues de records, d’embotits i el famós pont i la muralla del Fluvià . També và rem trobar tomates de Txernòbil.

Â

Passejant per allà em vaig trobar un antic company de feina i li vaig explicar la meva vida, ho reconec.
Un cop vam veure-ho tot, vam decidir anar a Castellfollit de la Roca. Allà vam visitar el Museu de l’embotit i vam emportar-nos cap a les nostres arques un fuet bonÃssim de 8€.

Â

El poblet és coquetó, i des del mirador dels cingles tens una de la situació del poble, situat sobre una roca de bassalt. A les fotos ho podeu apreciar força bé.
Comencen a roncar-nos els budells i com que algun dels carrers d’aquest poblet ens recorden a Rupit i no queda molt lluny, ens proposem anar a Rupit per anar a jalar. Com que el restaurant ens fa esperar, aprofitem per fer la visita i revivim el gran record d’aquell poblet que ja fa temps que no hi anà vem.
En fi, m’encanta patejar pels pobles de Catalunya