El blog d’en SiG

Si si, demà comença la Berliner Oktoberfest. Després de pensar-m’ho sèriament (una mitja hora després de veure els gastos que m’esperen de calers) si anar a München o no al final ha guanyat el NO. No hi vaig, però a les penes punyalades. Participarem a la Berliner Oktoberfest. Tothom dels que he sentit que hi va em diu que “ahhh però no és la Oktoberfest real…”. D’acord si teniu raó. Però la qüestió és que tindrem una minioktoberfest pels berlinesos. Del 28 de Setembre fins el 14 d’Octubre a Zentraler Festplatz. S’ha de baixar a la parada U-Bahn Jakob-Kaiser-Platz, línia U7. Un parell de visites com a mínim s’ha de fer. Més econòmic, més berlinès, més a prop, més a la teva manera i amb caseta al costat.

Continuo fent de les meves per aquí. Ahir va ser un dia complet. Al matí vaig veure un pis a Görlitzer Bahnhof (Kreuzberg). Una passada de pis, però és caríssim. Estic a l’espera que la dona em digui algo sobre un més petit a Tiergarten. Per problemes aliens no vaig dinar fins les 17. I li dic dinar per ser generós. Anava de camí a l’escola d’alemany. Vaig agafar un Currywurst en un txiringo de Otto-Suhr Allee. Mira, no sé, ja’m va està bé en aquell moment. Abans per això, anava amb la bici fent el recorregut de sempre i vaig passar per davant de l’esglèsia de la cienciologia. A aquesta esglèsia li tinc ganes, i volia començar a estudiar-la fent-li fotos. Em vaig aturar al costat d’un arbre per treure la càmera i fotre la foto bé. Però de sobte, una dona americana em va enganxar i em va fotre el rotllo. Va començar dient-me hola i després, com no, a xerrar del meu nom. Crec que la tia no tenia ni puta idea del que li deia, però per fer clientela m’imagino que parar el cul és condició necessària per poder portar un plat a taula. Al final li vai dir que havia de dinar encara i que d’aquí mitja hora començava les classes i em va deixar d’emprenyar. Ara bé, li vai poder fer una foto al final a l’esglèsia. I també a la Volkschochschule, el lloc on estudio. Al tanto que la foto que més s’assembla a una esglèsia és on estudio.

A alemany bé, cada dia estic més a gust. El mexicà coneix algo sobre el politiqueo català-espanyol. Quan li vai dir que era català em va començar a dir separatista i a dir ERC ERC…només perquè li vai dir que la meva Muttersprache (lengua materna) és el català. Va pixar un poc fora de test, però prefereixo que ho sàpiga a que no tingui ni puta idea, la veritat.

I al vespre vam sopar amb les brasilenyes. Bueno tampoc ens vam matar massa la veritat, i jo menys, però ho reconec. Vam fotre pasta amb una bolognesa boníssima. I després el vinet, no era massa currat però tampoc estava dolent. Un cop fet el rotet del sopar, vam anar a Warschauer Strasse l’Adela, l’Ana i jo. Allà hi haurien els companys del curs d’alemany d’elles. Warschauer és un niu de festa. Vam descobrir un local important i sèrio, a tenir molt en compte. El 103, un local electrònic, a petar segons quina sala. A vere el tutorial per entrar en aquesta disco és la següent: Fes-t’ho com vulguis, però no entris amb un grup on sigueu més tius que ties. Et tumbaran per això. Ves a gruper reduïts de gent on hi hagi més ties o ties únicament i diga’ls-hi que s’enrotllin i que deixin passar amb tu. Això és el que em va explicar el Stand, un rus (el nom deu ser la seva firma del grafitis), dedicat completament a la fotografia, que fa 7 anys que viu aquí i que havia estat a espanya. Coneixia molta gent d’Almeria i ens vam estar descollonant perquè coneix expresions com Tengo que ir a ver al Sr. Roca…un rus…jaja genial! Doncs ell feia això; buscar noies per no entrar ell i l’amic seu sols.

Dins la disco guay, molta gent, la música em feia ganes ballar-la. Poder careta, tot i que no exageradament cara. El 103 (hundert drei) 10 euros entrar sense consumició i dins les cerveses normals (petites jeje) valen 3 euros. Valoreu-ho valtros mateixos. Us deixo les fotos aquí. Segur no serà la última vegada que visiti el localillo.