El blog d’en SiG

Achtung Achtung Achtung!!! Melotron en Concert el 5 d’octubre al Lindenpark, Potsdam. És l’Electrocity Festival Präs. També  toquen Head - Less, Patenbrigade:Wolff, minerve i Nothing to Fear.

POTSDAM: LINDENPARK, Stahnsdorfer Str. 76-78, 14482 POTSDAM
Beginn: 20:00 Uhr
Eintritt: 14 / 11 Euro
Station: S-BAHN S7 Griebnitzsee

Situació sobre el googlemap aquí.

Un possible pla a tenir en compte. Espero que els hi engresqui al Titovic i al Joanic que ja estaran per aquí. Lindenpark està a uns 20 minutets de la Deutsche Oper.

Si si, demà comença la Berliner Oktoberfest. Després de pensar-m’ho sèriament (una mitja hora després de veure els gastos que m’esperen de calers) si anar a München o no al final ha guanyat el NO. No hi vaig, però a les penes punyalades. Participarem a la Berliner Oktoberfest. Tothom dels que he sentit que hi va em diu que “ahhh però no és la Oktoberfest real…”. D’acord si teniu raó. Però la qüestió és que tindrem una minioktoberfest pels berlinesos. Del 28 de Setembre fins el 14 d’Octubre a Zentraler Festplatz. S’ha de baixar a la parada U-Bahn Jakob-Kaiser-Platz, línia U7. Un parell de visites com a mínim s’ha de fer. Més econòmic, més berlinès, més a prop, més a la teva manera i amb caseta al costat.

Doncs si, després d’un seguit d’absències meves en els seus últims concerts a Catalunya va i vénen a Berlin per tocar-me unes balades. Lo impossible que ningú faria. València rebel, merci! Ahir parlant amb la Lara m’ho va deixar anar i em vai quedar sorprés. Em va dir que ho va veure per internet i jo ara també ho acabo de veure. Diu que li fa moltes ganes i jo ja li he dit que compti amb mi.

Però si voleu que us sigui francs, tampoc em vaig sorpendre molt. Fa dos dies estava La Troba Kung-Fu aquí fotent un concert. El passat abril que vam pujar, Obrint Pas estaven en un festival a Berlin. Deu ni do lo que venen a la Hauptstadt aquestos. El concert es farà el Dimecres 17-10-2007, al Kato. Surt anunciat en petitet a la seva pàgina web la data del concert. Faltaran 5 dies pel meu aniversari.

El Kato, la Kulturbanhof de Kreuzberg, està de puta mare. Hem de cremar més les activitats que es facin allà. Si us conecteu a la seva web i mireu l’agenda, enamora. M’encanta el festival BIOMECHANIK PARTY. Fa molt bona pinta.

Avui al vespre, com a bon dimecres que és, anem al Mittwoch Club, a Prenzlauer Berg. En català, és el Club Dimecres. Jo no hi he estat encara però es veu que cada dimecres aquest local organitza una festa. He llegit que és el típic bar berlinès amb la seva característica estètica que tots coneixem: fonaments que s’hagin de derruïr. Estètica que m’agrada i em sedueix. A veure que tal és.

I ahir vam anar a Warschauer, al Astro. Bar d’estètica moderna, llums vermelles i música rock amb tocs punks. Em va agradar el local, també perquè és dels primers locals on no escolto nur electrònica. I tot i ultimament soportar-la excelentment, també tinc ganes de descobrir locals que fotin música feta amb guitarra i que estiguin bé. Si puges amunt el carrer Simon Dach, hi ha una ristra de locals que mereixen tots una visita exhaustiva, com si fossis un inspector de sanitat però passant de la pel·lícula.

I aquest cap de setmana hem descartat un viatge bastant econòmic cap a Copenhaguen. Vulguis que no, acaba sent una pasta, tot i no gastar-te massa per un viatge, i després d’haver pillat el pis, que ha estat un feixet de diners lo que ha volat, prefereixo reservar-me per un altre cop lo d’anar a Dinamarca tal i com és degut. A més, m’han dit que es va amb la idea d’anar 3 nits i el pla és sobar 1 nit a l’hostal havent anat de festa. Les altres dos a l’autocar (8 hores per arribar). Home sóc una màquina de no dormir i es podria fer amb un pim pam. Però tampoc ens passem no?

Ja veieu, la baldufa dona voltes

Berlin, 25 de setembre. És un dia lleig. Està plovent i no ve de gust sortir al carrer. Penso que haig de sortir per anar a alemany i dic buff. I també penso que avui tenia una entrevista per veure un piset a Neuköln, que no és una gran zona però tampoc tenim manies de cap tipus. I també penso en els dos altres pisets que m’interessen. A Moabit i a Charlottemburg (Deutsche Oper). Hem agafat i em trucat al de Charlottemburg perquè pintava bé. I la dona ens ha dit que si volíem venir-lo a veure a partir de ja. Hem dit que si, i l’Adela i jo hem anat a veure’l. Està molt a prop d’aquí on estem ara. Dit i fet, hem arribat allà i hem flipat.

El pis és un duplex, dos lofts comunicats amb una escala. Un balconet que dona a un pati interior ben tranquil·let. Deixava tots els mobles, tenim tele, reproductor de cd, nevera, rentadora, cadires, plats, olles, penjadors, 2 tauletes..jaja he vist una guitarra també. Molt bé el piset. Davant de la Deutsche Oper, i des del portal de casa es veu la parada que està tan sols creuant el carrer. A prop de la Volkshochschule de Charlottemburg i de Savigny Platz, zona d’activitat nocturna. Pel carrer molt ambient, molts establiments. Bones possiblitats de comprar. Com dirien aquí gute kaufmöglichkeit. Estic a Bismarkstrasse 90. Podeu veure-ho al google map.

Qui diu que els dies de pluja són lletjos? Afortunadament, la qualificació d’un dia no depén del temps climatològic que hi hagi, sinò de les coses que et puguin succeïr

Ahir vam rebre la primera visita des de que estem aquí. Aquest cap de setmana venien la Maribel, la Roser i demés colla i gràcies a l’Albert que els hi va passar el meu telefon alemany, vam poder contactar i fer un soparet i un pendre algo per Oranienburger Strasse. Em va fer molta gràcia aquesta quedada. Merci tito!

 

Res, arrel de diferents converses vaig evidenciar que a Barcelona encara es pixa fora de test. Que vol emular a ciutats europees grans però no pot, perquè o bé s’haurien de reformar els carrers o de llençar cases a terra. I quan em van dir que era la Mercé a Barcelona i vam parlar del Forum i la Pl. Catalunya vaig fer una cara de bufffff quin pal. Però bé, són les festes de la meva ciutat materna i per tant, lo mínim que puc fer és dir-vos que les disfruteu molt i les rebenteu. Nosaltres ens anem al Zoo.

Tschüssi!

Ahir a Warschauer Strasse també es va liar una gorda. Aquesta setmana és la del Popkomm, una fira musical on toquen diversos artistes a diversos punts de la ciutat. Per variar vam intentar entrar al Watergate i sense Erfolg. Havia de venir un DJ famós degut a aquesta fira musical i no arribava i ens tenien foten una cua exagerada. Al final vam saltar i vam dir a pendre pel sac! Vam fotre un grosser dürum und pommes frites.

 

Després vam estar en un bar en el que vaig estar genug a gust. Vam demanar uns cubatilles, i pensant que et servirien molt poc alkohol dins la beguda vam demanar dobles. Deu ni do al final com anaven de carregats. Jägermeister va venir ahir també amb nosaltres, santificat sigui el seu nom. I clar després d’haver-nos fotut allà podíem fer de tot menys anar a dormir. Quan anàvem a tafanejar a veure com estava el Watergate ens vam trobar un antro gratuït on hi havia una DJ pegant-se un festival i ens vam quedar ballant fins que vam dir prou. Prometo el pròxim dia apuntar-me el nom, però lo important és que hi sé tornar.

  

Continuo fent de les meves per aquí. Ahir va ser un dia complet. Al matí vaig veure un pis a Görlitzer Bahnhof (Kreuzberg). Una passada de pis, però és caríssim. Estic a l’espera que la dona em digui algo sobre un més petit a Tiergarten. Per problemes aliens no vaig dinar fins les 17. I li dic dinar per ser generós. Anava de camí a l’escola d’alemany. Vaig agafar un Currywurst en un txiringo de Otto-Suhr Allee. Mira, no sé, ja’m va està bé en aquell moment. Abans per això, anava amb la bici fent el recorregut de sempre i vaig passar per davant de l’esglèsia de la cienciologia. A aquesta esglèsia li tinc ganes, i volia començar a estudiar-la fent-li fotos. Em vaig aturar al costat d’un arbre per treure la càmera i fotre la foto bé. Però de sobte, una dona americana em va enganxar i em va fotre el rotllo. Va començar dient-me hola i després, com no, a xerrar del meu nom. Crec que la tia no tenia ni puta idea del que li deia, però per fer clientela m’imagino que parar el cul és condició necessària per poder portar un plat a taula. Al final li vai dir que havia de dinar encara i que d’aquí mitja hora començava les classes i em va deixar d’emprenyar. Ara bé, li vai poder fer una foto al final a l’esglèsia. I també a la Volkschochschule, el lloc on estudio. Al tanto que la foto que més s’assembla a una esglèsia és on estudio.

A alemany bé, cada dia estic més a gust. El mexicà coneix algo sobre el politiqueo català-espanyol. Quan li vai dir que era català em va començar a dir separatista i a dir ERC ERC…només perquè li vai dir que la meva Muttersprache (lengua materna) és el català. Va pixar un poc fora de test, però prefereixo que ho sàpiga a que no tingui ni puta idea, la veritat.

I al vespre vam sopar amb les brasilenyes. Bueno tampoc ens vam matar massa la veritat, i jo menys, però ho reconec. Vam fotre pasta amb una bolognesa boníssima. I després el vinet, no era massa currat però tampoc estava dolent. Un cop fet el rotet del sopar, vam anar a Warschauer Strasse l’Adela, l’Ana i jo. Allà hi haurien els companys del curs d’alemany d’elles. Warschauer és un niu de festa. Vam descobrir un local important i sèrio, a tenir molt en compte. El 103, un local electrònic, a petar segons quina sala. A vere el tutorial per entrar en aquesta disco és la següent: Fes-t’ho com vulguis, però no entris amb un grup on sigueu més tius que ties. Et tumbaran per això. Ves a gruper reduïts de gent on hi hagi més ties o ties únicament i diga’ls-hi que s’enrotllin i que deixin passar amb tu. Això és el que em va explicar el Stand, un rus (el nom deu ser la seva firma del grafitis), dedicat completament a la fotografia, que fa 7 anys que viu aquí i que havia estat a espanya. Coneixia molta gent d’Almeria i ens vam estar descollonant perquè coneix expresions com Tengo que ir a ver al Sr. Roca…un rus…jaja genial! Doncs ell feia això; buscar noies per no entrar ell i l’amic seu sols.

Dins la disco guay, molta gent, la música em feia ganes ballar-la. Poder careta, tot i que no exageradament cara. El 103 (hundert drei) 10 euros entrar sense consumició i dins les cerveses normals (petites jeje) valen 3 euros. Valoreu-ho valtros mateixos. Us deixo les fotos aquí. Segur no serà la última vegada que visiti el localillo.

Ahir em va fer gràcia una cosa a la classe d’alemany. I la veritat és que és totalment cert. Estava amb l’Slava fent un cigarret a la mitja part de la classe. Estem parlant mig amb alemany i amb anglès. Després arriba la de macedònia i comencen a parlar en rus. Jo me’ls estic mirant amb una rialla. Evidentment no entenia una merda, però jo pensava que hi havia una exjugoslava i un ex de la unió soviètica xerrant davant meu. Quan acaben de xerrar em miren i em diuen: parlem de poítica. I posteriorment m’assenyalen que abans la gent no parlava ni anglès ni francès, només rus. La gent gran aqui a Berlin no parla anglès ni francès però si que trobes a algú que parli rus. A classe hi ha dos blocs definits, el bloc occidental i l’oriental. Jaja i és cert, és increïble. Ahir va acabar de venir la última persona. Una xavala de Geòrgia, de Tblisi. La Macedònia de la capital d’allà Skopje. L’Slava és de Niepr. I els altres ho desconec.

El Bloc oriental és constituït per 1 macèdonia, 1 rus, 3 ucraïnesos, 1 croata, 1 georgiana, 1 mongola. Grandiós per mi.

Al vespre, vam sopar amb el coreà i el Toni, i també vam apendre cosetes del seu país. I avui em sabrà molt greu, però haurem de posposar el sopar amb les brasilenyes, perquè juga el Barça. I no me’n vai enrecordar a l’hora de quedar. Però és que s’ha de veure. Hi ha ganes. El venedor de cerveses del costat la resi, que està totalment enrollat, em va dir que baixes demà que em diria com anar al lloc. Anirem uns quants a donar suport al Barça des de Berlin, no es poden pas queixar.

Ahir vaig començar les classes a la Volkshochschule. La veritat és que crec que m’agradarà anar-hi. Vaig motivat i magrada la multuculturalitat que té. És impresionant. Vaig amb: 1 francès, 1 colombiana, una de Croàcia, 2 turcs, 1 egipci, 1 tunessí, 2 ucraïnesos i 1 ucraïnesa, 1 macedònia, 1 mexicà, 1 xinesa, 1 rus i després ja vinc jo. El francès, la colombiana i el mexicà semblen de la meva edat. Els altres són més grans. Ahir vaig fer 3 hores i 15 minuts, amb 30 minuts de descans. Començó a les 17:30 i surto fosc d’allà. Vaig amb bici perquè amb ella arribo en un quart d’hora. Però ahir ja vaig haver d’anar com un boig per arribar a temps perqu`feia tard i no volia fer tard el primer dia de classe. Està a la Rathaus de Charlottenburg, a Otto-Suhr Allee. Mola perquè per anar passo per l’esglèsia de la Cienciologia que hi ha a Berlin. Igual un dia veig als tarats del Tom Cruise, Kattie Holmes o Mel Gibson (aquest últim crec) entre d’altres. Un dia d’aquests si estic aborrit la cremaré.

Avui més classes. I el dijous també. Igual hi ha algun company nou. De moment ja us puc dir que tinc deures i espero fer-los després de dinar.

I al vespre festa erasmus a la segona planta d’una residència. Lo d’aquí em mola perquè no hi ha horaris, era dilluns i la que es va liar. Vas a fotre la cerveseta i a paliquejar amb la gent, que en definitiva, són dos activitats que m’agraden. Havies de portar una peça de fruita. Naltros no ho vam fer i vam entrar igual. Vam portar la nostra beguda i au. I tot i així vam piscar algo d’un anglès. Hi havia una gran quantitat d’espanyols, però també de moltes altres parts del welt (que recordi una danesa, un anglès, un americà, francesos, finlandesos, etc…). A la sortida ens vam trobar al grup de brasilenys i jo em vaig fotre a parlar en alemany amb una brasilenya. Després vam canviar a italià, perquè ella en parlava també i vam organitzar un soparillo pel dimecres a la sisena planta de la Haus 1 de la Studentenwohnheim. També la hòstia….ells porten els spaghettis i el vinatxo i naltros la salsa i la carn…. i les birres .

I em despedeixo amb una cançó que escolto ara i que em dóna molt bon rotllo dels Wir sind Helden que s’anomena: Endlich ein Grund zur Panik: http://www.youtube.com/watch?v=tjiC6xM5nAM

Vaig escalant langsam.