El blog d’en SiG

Ahir vaig començar les classes a la Volkshochschule. La veritat és que crec que m’agradarà anar-hi. Vaig motivat i magrada la multuculturalitat que té. És impresionant. Vaig amb: 1 francès, 1 colombiana, una de Croàcia, 2 turcs, 1 egipci, 1 tunessí, 2 ucraïnesos i 1 ucraïnesa, 1 macedònia, 1 mexicà, 1 xinesa, 1 rus i després ja vinc jo. El francès, la colombiana i el mexicà semblen de la meva edat. Els altres són més grans. Ahir vaig fer 3 hores i 15 minuts, amb 30 minuts de descans. Començó a les 17:30 i surto fosc d’allà. Vaig amb bici perquè amb ella arribo en un quart d’hora. Però ahir ja vaig haver d’anar com un boig per arribar a temps perqu`feia tard i no volia fer tard el primer dia de classe. Està a la Rathaus de Charlottenburg, a Otto-Suhr Allee. Mola perquè per anar passo per l’esglèsia de la Cienciologia que hi ha a Berlin. Igual un dia veig als tarats del Tom Cruise, Kattie Holmes o Mel Gibson (aquest últim crec) entre d’altres. Un dia d’aquests si estic aborrit la cremaré.

Avui més classes. I el dijous també. Igual hi ha algun company nou. De moment ja us puc dir que tinc deures i espero fer-los després de dinar.

I al vespre festa erasmus a la segona planta d’una residència. Lo d’aquí em mola perquè no hi ha horaris, era dilluns i la que es va liar. Vas a fotre la cerveseta i a paliquejar amb la gent, que en definitiva, són dos activitats que m’agraden. Havies de portar una peça de fruita. Naltros no ho vam fer i vam entrar igual. Vam portar la nostra beguda i au. I tot i així vam piscar algo d’un anglès. Hi havia una gran quantitat d’espanyols, però també de moltes altres parts del welt (que recordi una danesa, un anglès, un americà, francesos, finlandesos, etc…). A la sortida ens vam trobar al grup de brasilenys i jo em vaig fotre a parlar en alemany amb una brasilenya. Després vam canviar a italià, perquè ella en parlava també i vam organitzar un soparillo pel dimecres a la sisena planta de la Haus 1 de la Studentenwohnheim. També la hòstia….ells porten els spaghettis i el vinatxo i naltros la salsa i la carn…. i les birres :).

I em despedeixo amb una cançó que escolto ara i que em dóna molt bon rotllo dels Wir sind Helden que s’anomena: Endlich ein Grund zur Panik: http://www.youtube.com/watch?v=tjiC6xM5nAM

Vaig escalant langsam.

Aquesta entrada fou escrita el dimarts 18 setembre 2007 a les 08:52 i desada a Berlin, Dia a dia, Festa. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.