El blog d’en SiG

Ahir tour per la ciutat. Hi havia la mare de l’Adela i li vam ensenyar Berlin. Vam fer el típic tour i molt a peu. Per dinar, currywurst a l’Alex. Quan vam acabar de veure el centre, vam decidir d’anar per Zoologischer Garten i pegar una passejadeta pel Ku’damm. Durant la visita vam veure molta animació als carrers. Els diumenges són animats aquí. La gent surt al carrer a diferència de Barcelona! A destacar el lego que tenien montat a Potsdamer Platz d’una girafa, els xiringos de wurst a cada cantonada i l’autobús de Jägermeister, que posa la directa per anar directe a la vena.

I al vespre me’n vai anar amb en Toni per veure el Barça a la penya blaugrana de Berlin.Jo creia que tenien un localet amb les bufandes i tal, i un ambient culé bastant sèrio. A la web, posa que la penya està situada al BaxPax DownTown. És un hostal i a recepció quan arribem allà i preguntem per la penya blaugrana ens fan cara de sorpresos. Al final li diem que volem veure el Barça i capta què volem fer. I ens envia al bar de l’hostal que tenen el satèl·lit. Vaja que la penya del Barça no té un lloc propi físic, igual que el casal català, sinó que el BaxPax els hi deixa hostatjar als culés i fer propaganda a la Penya via web a canvi de la clientela que en treurà de veure el partit. Al final a les penes punyalades: 1 litret de birra i un durum de la hòstia a Oranienburger Strasse.

L’anècdota de la jornada? Mentres fotem el durum se m’apropa un xaval que no l’havia vist passar i em diu: “que aprofiti!” Quan el miro veig que és un tio de la FIB. A continuació vé un altre i em diu:”ei tu ets de la FIB no?” Jo estava assimilant el trobar-me gent de la FIB ja a Berlin….perquè els fibers estan a tot arreu, rollo catalans. Però collons, que te’ls trobis a Berlin…
I ells deien que portaven allà unes horetes. O sigui que m’imagino que encara alucinarien més que portant 1 hora a la ciutat ja trobessin a algun conegut. Em van dir que havien vingut a uns seminaris i que em trobaria a més gent. I quan els hi vaig dir que hi vivia van flipar una mica. Vaja, que em va fer gràcia lo de trobar-me fibers pels llocs. Hi ha coses que sempre perduren.

Avui comentaré el colmo dels colmos. Ja sabeu que el meu nom ha fet estralls a Barcelona. Sempre ho dic però és que és així. Tothom flipant i no hi ha hagut persona que no m’hagi preguntat algo sobre el meu nom. Senzillament el meu nom és alemany. I clar, a Alemanya que és el qui ha parit el meu nom és natural que sapiguen del que els hi parlo. Doncs vet aquí que a la inscripció del curs que començaré dilluns, han fotut malament el meu nom. El meu nom aquí a alemanya sona Sigfrid, però s’escriu Siegfried. En fi, suposo que haurà estat:

1) o un error de caligrafia per part de la secretària, la qual cosa li podria perdonar.
2) un error que ha llegit malament el meu nom i ha apuntat el que ha llegit, sense analitzar lo que escribia, la qual cosa demostra el poc criteri de la secretàris que em va atendre que té en la vida.

Com podeu veure a la fotografia em van escriure Sigfird. Mai m’havien dit així. Potser si tinc ganes i temps passo per les oficines a canviar el meu nom. Ho he agafat com algo molt personal.

Us presento l’Svetlana. Va nèixer en un any incert. Va ser robada per algú, posada a la venda per 35 miserables euros i comprada per mi al Flohmarkt de Prenzlauer Berg. Diguéssim que la vaig rescatar de la mala vida. Amb mi estarà millor segur.

Clar tenint-la tens regals com aquest paisatge, endisar-te dins el Tiergarten, que està a 2 minuts del lloc on estic.

Res a dir, avui hem quedat per fer unes biers i abans m’apuntaré a la Volkhochschule. Com a mínim començaré a fer coses de profit dilluns que vé. El pis d’ahir era guapíssim, però s’emportaven tots els mobles, no hi havia internet i la fiança era de 1200 oigos. La zona per això era tranquil·líssima. En definitiva, que continuem buscant algo més assequible.

Bueno, avui anem al primer Flohmarkt de la temporada. L’Svetlana pot ser meva aviat (sofort com dirien aquí).  D’aquí unes horetes vaja. El dia és gris. Fot molt vent. Continuo fent vida de rumanès a l’habitació de l’Adela. A sobre un matalàs inflable, però sense amagar-me, òbviament. Estem rodejats d’àsiatics. De moment sé la nacionalitat de un coreà, un xinès i una mongola. Però hi ha més que no sé d’on són. També hi ha europeus. Dos noietes rosses, que ni fava d’on són. Un paio que no sé d’on és, però pels seus putos fums diria que francès. Jo li dic el francès i no tinc ni fava d’on és. Però ja és el francès. Però atenció, ara diu hallo. Sestà obrint… jo crec que ha començat les classes d’alemany fa poc i ja sap dir hola. Una rumanesa a la lanta dos que parla pels descosits i que sembla molt simpàtica. El seu nòvio Adrian a vingut aquest finde a veure-la i deu estar com jo. El sentit de l’humor de l’Adrian és una mica estrambòtic, però a la tercera vegada que t’ho repeteix intueixes què et diu i rius, ja sigui, o bé per quedar bé, o bé perquè la situació en si et fa gràcia.

Ja compro tabac de liar perquè el normal era una pasta i no podia permetre aquest luxe infernal. De moment, sense boquilles, com el Clint Eastwood. A lo dur. Ahir de copes per Mitte, Oranieburger Strasse: al Café Zapata on estava ple de gent de parla hispana i al bareto de la primera planta del Tacheles altre cop, aviat l’adoptaré com el Manchester de Barcelona. No per la música, ja que és ben diferent i, a més, hi ha actuacions en directe de vegades. Sinó per la freqüencia amb la que vaig i també perquè estic bastant a gust allà.

Bueno els principis són sempre durs. S’han de fer mil cosetes i no acabes de tancar res, i em desespero. Però a vere, em desespero perquè jo sóc així d’impacient. Un tio impacient, però diria que tot va bé. Ni quatre dies que ja ho tinc tot bastant mirat. Clar que, no tinc absolutament res. Avui acabem de tancar el tracte amb un xinès que està a la segona planta i ens ha donat permís perquè usem la seva wifi. Per 5€ mensuals ens dona accès a internet. Ho podíem contractar però havíem d’esperar 3 setmanes i jo passo. Aquest dilluns necessito com l’aigua l’ordinador i no em podia permetre esperar. Sóc impacient ja ho he dit, però de vegades és comprensible la meva poca paciència. Crec jo vaja.

Coses que han succeït? Bueno, ja us dic de moment lligar coses que hi ha pendents. Ja tinc mobil alemany, he comprat una targeta prepaid a l’Aldi que tenen unes tarifes superbarates i tirare amb això: 4 cèntims de Medionmobile a Medionmobile (els aldi), 14 cèntims a un altre òbil alemany i 25 cèntims a fora d’Alemanya. Lo que significa que està tirat trucar a mòbils espanyols. M’assabentaré bé amb la meva grandíssima mímica i si és així us podré trucar sense fer ganyotes.

Més coses, el primer piscolavis de cerveses fou ahir. Amb el Borja, Toni l’Adela i jo vam anar pel Kudamm que ens queda aprop a fer una birra de tranquis. Ens van sablar. Després quan vam arribar a la resi, Adela se’n va anar a dormir i en Borja se’n va anar a la seva resi i jo em vai quedar amb en Toni. Simpàtic, és d’Àlcober i és d’Industrials. Ja us vaig dir que he congut a una colònia de catalans bastant numerosa. Són tots tècnics excepte un filòsof. Quan li pegui a algun canuto aniré a xerrar amb ell sobre la vida potser :). Vam anar al Bierkeller de la Haus 1 que és on sobem, a la resi. Allí hi havia un collonet de gent ballant com posseïda. No sé, la música no era per tant. Bé doncs dins aquell ambient ens vam fer dos cerveses pr despedir un divendres mogudet, amb molta feina i estàvem destrossats.

I avui que ens depara el dia? Doncs disfrutar d’internet i a buscar pisos i rematar coses útils que haig de fer. I a les 19:30 hem quedat per anar a comprar sopar i fer-ho a la residència de l’Adela. Votaré per avui anar per Prenzlauer Berg. A vere que tal, allí recordo varietat de locals. I demà anirem a un Flohmarkt o mercadillo de segona mà i intentaré comprar una bicicleta. Li posaré un nom, perquè jo li poso nom a totes les coses. I com es dirà? Svetlana. Us agrada?

Bueno seré breu. Ja estic fotent vida a Berlin. I ja estem coneixent un colló d’Erasmus. I tots catalans de moment, increible. Fot una rasca de collons. Ahir al Tacheless i primer Durum de la temporada. Ja penjaré fotillos. Bé, ja aniré explicant més coses que ara m’estan fotent fora en alemany de la biblioteca on estic. Liebe Grüße!!!