Ahir vam anar a l’Ambaixada Espanyola per rebre informació i per a que ens guiessin de com poder-nos espavilar de la millor manera possible. Bàsicament volíem saber si es pot rebre ajudes econòmiques estant aquí sense treballar, però és clar, no podíem anar amb aquest discurs a preguntar-ho. La nostra moral no ens ho permetia. Després d’esperar uns minuts ens va atendre el responsable de la secció de treball a l’embaixada. La entrevista que vam tenir amb ell va ser molt gran. Per uns moments vam creure que ens estava xerrant algun colega. Només us dic que la entrevista va començar amb la frase: “Vamos a ver, para aprovecharse del Gobierno alemán….“. Seguida de consells amb expresions com: “A ver, la madre del cordero es el punto 2…” o “Déjate, déjat, pero que sandeces son estas, siempre igual“. I a partir d’aquí ja no puc parlar més, perquè no vull. Però ja us ho anirem comentant personalment si voleu. Només dir que aquesta entrevista ja ha marcat diversos moments de riures.
A la foto, xerrant amb un vell conegut dels espanyols. La batuta de la conversa, òbviament, la vaig dur jo.
juas, jo vull saber més!!!
com mola la textosterona spañola
Aquest conjunt és nou, no? no te l’havia vist mai.
Doncs escolta, els de l’ambaixada millor que siguin “enrotllats” que no pas uns estirats. NO?
[...] Ara em ve al cap quan en Sig i jo, com a inocents lladres, ens volíem colar a l’Ambaixada espanyola, aprofitant la invitació que s’havia fet als Erasmus. Nosaltres, per no ser, no érem ni erasmus, però collons els coneixíem i com va dir en Pablo “hombre, si también sois españoles, no os van a dejar fuera, no?“. Doncs si, Pablo, si, amb bones paraules però com diria en Gil “a la puta calle“. Aquesta era la segona ocasió que ens plantàvem a l’ambaixada. La primera, de gran record, la va explicar en Sig al seu blog i vam tenir ocasió de conéixer un gran tipus que faria qualsevol cosa per ajudar els seus… [...]