El blog d’en SiG

Ahir vam intentar anar a sopar a la Weinerei que està situada a Veteranenstrasse, 15. La Weinerei té una política de fer negoci ben curiosa. Es veu que tu pots pendre les copetes de vi que vulguis, i menjar algo per picar que tenen allà i després pagues el que creus què es mereix pagar. Home, si et timen és que ets burro, perquè és bastant impossible que succeeixi. Ara bé, també pots timar tu. I si ho fas, és que ets un cabró. En definitiva, m’agrada aquesta política de paga el que creguis que has de pagar.

Però malauradament no hi va haver sort perquè…

1) No hi havia lloc
2) Erem unes 15 persones

….més impossible no podia ser. Per tant, queda pendent. Però després vam acabar a un Indi i vaig fer el menú 13, uns spaghetti o tallarins amb carn i verduretes estil xinès. Vaja molt bó i ens vam atipar.

Per acabar la nit, tots van marxar i l’Albert, en Guillermo i jo vam anar al Gorky Bar a fotre’ns un parell de cerveses. El Gorky Bar el recordareu alguns per la odissea que vam viure a les 3 de la matinada d’un dissabte d’abril del 2007 que havíem vingut a Berlin a passar un cap de setmana. El vam anar a buscar i quan vam arribar estava tancat, perdent així una gran estona. Per fi, ens vam treure l’espineta clavada del Gorky Bar i ara podem cridar: El Gorky Bar no tanca sempre! I també cridar que la Vineria ens ha d’esperar!

Aquest cap de setmana hem anat a Hamburg. La ciutat dels canals (té més ponts que Venècia i Amsterdam juntes), de l’aigua. Els participants d’aquest viatge, els inestimables Toni, Albert, Adela i jo. Hamburg és la segona ciutat més gran d’Alemanya. Aquí desemboca l’Elba, i també es troba l’Alster, un afluent seu. A l’edat mitjana es va crear la Lliga hanseàtica, una unió de comerciants de les ciutats del Nord d’Europa. Hamburg va formar part sent la ciutat més important d’aquesta lliga.

La crònica

Dissabte, 24 novembre

Ens peguem la gran matinada i anem a Ostbanhof, a buscar l’autobús que ens portarà a Hamburg. Surt a les 8 del matí, i com a bon transport, surt mitja hora tard. Durant el viatge d’anada vivim algo espectacular dins l’autobús. Un nen de poca edat cau per les escales que comuniquen la planta de dalt amb la d’aball. Estava adormit i em vaig despertar de cop. El nen va planejar, va botar de cul i va plorar. A l’endinyar-li el xumet el pare, va callar. Vaig pensar que si aquesta hòstia me la fotia jo, tindria molèsties al dia d’avui.

A les 11:30 arribem a Hamburg. Deixem les coses a l’hotal i ens anem al Rathaus. Un ajuntament molt maco. Vam entrar a dins i vam estar al seu pati interior. I al davant d’ell hi ha la seva plaça, on hi havia un mercat de nadal. Malauradament, els mercats de nadal començaven la seva activitat a partir del dilluns, per tant no vam poder gaudir de la seva animació que sempre s’hi pot trobar.

Per allà a prop també hi havia la Borsa, i un passeig amb arcades arrebutit de comerços que venen productes de luxe…com joies, etc. Després vam passar pel Jungfernstieg, un passeig amb molta activitat i molts comerços. I a l’altra banda es podia observar l’Alster, l’afluent de l’Elba.

Vam donar una volta per la ciutat, i vam poder observar la quantitat de canals que hi ha a la ciutats. També vam veure una catedral mig destruïda, pel bombardeig que va patir aquesta ciutat durant la Segona Guerra Mundial.

A la tarda, vam anar a Sankt Pauli. Aquest barri és un barri vermell. Infinititat de locals venent productes de sexe, cinemes X, locals per cardar, per uns, o “fer l’amor”, per altres, i meuques dins d’aparadors, defineixen aquest barri. Vam anar a un carrer on les dones no podien entrar. L’Adela va entrar i a la segona passada que feiem per aquell carrer la van fer fora. Ã’bviament, tots vam sortir, però ja estava tot vist.

També vam fer una cerveseta en un bar molt acollidor i vam celebrar un debat intern en una taula. En aquest bar feien el Barça contra el Recre, i vam abandonar el local amb un 0-0 (al final 3-0 per nosaltres).

Vam acabar el dia fent un bratwurst gegant en una megafira a Sankt Pauli i quan ens la vam menjar, cap a l’hostal.

Diumenge, 25 novembre

Comença el dia mig plovent i fent sol, però no impedeix perquè anem a donar voltes. Lo primer que volem veure el diumenge és el mercat de peix, molt conegut. Bueno hi havia molta activitat, però no sé si vam matinar lo suficient perquè ja quedava ben poc peix quan vam arribar. Però tot i així hi havia molta gent. També veiem un grup de Gòspel actuant i el seu immens port.

Després anem al Altes Elbtunnel. Un tunel que creua l’Elba per sota terra, construit als inicis del segle XX i que té una llargada de 400 metres. És una construcció collonuda.

Després, anem al SpeicherStadt, la ciutat magatzem. Aquí, temps enrere els baixells arribàven i desembarcaven totes les seves mercaderies. És una zona de molts magatzems, banyada de canals perquè puguessin circular els vaixells.

Allà ens entra gana i esmorzem un croissant i un café que ens costa un ull de la cara. Però estava bo i va bé per agafar forces i anar a veure una part del centre d’Hamburg on hi ha cases que tenen l’aspecte de l’Hamburg antic. Molt maques les façanes, i al seu costat els canals.

Per dinar anem a Sankt Pauli altre cop, a acalorar-nos perquè fa fred. Fem un kebap mentres juga l’equip de futbol, i després busquem souvenirs però no trobem res econòmic. Bé si, un encenedor amb la calavera que identifica Sankt Pauli. Finalment, vam fer una cervesa a un altre pub de per allà i feien l’Hamburg, el rival del Sankt Pauli.

A les 20h, vam agafar altre cop el bus per tornar cap a Berlin.

Avui hem anat al Museu Karlshorst, que és el lloc on es fa firmar la Kapitulation entre els alemanys i els soviètics. On el general Wilhelm Keitel va signar per ordre del successor de Hitler, Karl Dönitz, la pau amb Georgi Shukov, mariscal de l’exèrcit soviètic.

És una bona exposició que tracta sobre la trajectòria inicial i final de la Segona Guerra Mundial dels exèrcits alemanys i soviètics. Mostrava la revolució russa, pòsters tant de la propaganda alemanya com soviètica, el pacte Germano-Soviètic amb fotos de Stalin i Ribentropp dividint-se Polònia com un tall de pastís de xocolata, les ofensives alemanyes i després la soviètica, la guerra dins a Alemanya, la capitulació i el desenllaç d’ella: l’alemanya dividida.

A fora de la casa, hi havia una bateria d’armament situats al jardí. Tancs i els gran Katjuscha. No m’he pogut estar de fer-me una foto en ell, i perquè no podia fer-me-la dins d’ell.

La jornada ha acabat amb un passeig per Warschauer Strasse, donant una volta de reconeixement per descobrir els racons que amaga aquesta zona. Al final, hem descobert una botiga que venia tots els seus llibres a 1 euro, ens hem emportat una guia d’Alemanya. La meva era en alemany, i tot i que encara no entenc llibres, d’algo em farà servei. Després hem acabat a l’Intimes fent una cervesa de tranquis.

Si, el meu primer Brunch aquest diumenge. Un brunch consisteix bàsicament en afartar-se a menjar. Aquí a alemanya crec que és tradició o si més no, a Berlin ho és. L’horari poder és de 10 a 16 i pots tant esmorzar com dinar. Si demanes beguda la pagues, però per menjar pagues entre 7 i 8 euros i tens un buffet lliure esperan-te de coses delicioses.

Vam anar a Warschauer Strasse a Simon-Dach al Tempo. Vam fer com dos plats d’una varietat bèstia d’embotit, amanideta amb formatge feta, lassanya, un estofat, salmó i minirollets de primavera.

Per beure aigua. De postre hi havia gofres, però vaig optar per fer un iogurth amb miquetes de xocolata.

Després de rebentar, vaig anar amb l’Adela a passejar per Prenzlauer Berg. Volíem donar una volteta pels carrers tranquil·lets d’aquest barri. Vam veure un restaurant on vaig sopar amb en Joan, Fede i Cel·la i li vaig endinyar una foto. La pizzeria del tastet de birres!

La conclusió final del dia: que pots acabar volant el diumenges aquí, que després no sopes i que a Berlin hi ha caradures de collons també. Però no alemanys, sinò espanyols.

Aquest dissabte hem visitat Leipzig. Els participants vam ser: Lara, Jordi, Adela i jo. Leipzig és famosa per ser una ciutat acollidora de personatges cèlebres, i sobretot per estar molt relacionada amb el món de la música clàssica. Aquí van nèixer Richard Wagner i Gottfried Leibniz i hi van viure Sebastian Bach, Felix Mendelssohn, Robert Schumann i Friedrich Nietzsche. Després de la Segona Guerra Mundial, aquesta ciutat va formar part de la DDR. Les fires de Leipzig són molt importants i tenen una tradició de més de 800 anys (vaig veure una foto del Hitler visitant una fira de Leipzig).

La crònica

Vam arribar a Leipzig fent 3 canvis. Dos trens i un autobús. Semblàvem refugiats, o pitjor, fugitius. Al final vam arribar a les 11 i ens vam anar al Innerstadt (centre de la ciutat). Allà vam veure la Nikolaikirche, la Thomaskirche, vam arribar al markt i allà vam veure l’Altes Rathaus. Estaven preparant un tradicional mercat de nadal.

Passejant per la ciutat vam veure un lloc de culte. Una absenteria. I un exemple del que m’hauria pogut passar continués sent un client habitual dels Marselles.

També vam passejar per davant de la Verfassungsgericht, el Neues Rathaus i un emblema de la ciutat, l’edifici MDR.

Després vam entrar a les Specks Hof, unes galeries bastant animades on jo em vaig fotre Glühwein i me’n vaig endur dues tassetes de la beguda. A partir d’ara em faré la col·leció. Per tant, naturlich, haig de beure molt Glühwein per aconseguir moltes tasses. També vam veure una dona que feia vibrar l’aigua dins un pou metàl·lic, l’aigua va començar a escatxigar. Va ser impressionant.

Després de l’Specks, vam anar al Mädler-Passage. Allà hi ha dues figures basades en l’obra de Goethe del Faust, i baixant unes escales la bodega Auerbachs Keller. Els preus eren carets i no vam entrar ni de conya.

Per acabar, vam anar a l’estació i després de patir un malentés amb els treballadors de la Die Bahn, que ens van dir que sortia a una hora el tren i després sortia a una altra (ens vam enrecordar de la nostra estimada RENFE), vam fer una pizza al Pizza Hut. L’estació també es digna de veure, una construcció molt maca.

Aquest cap de setmana ha estat molt destacable. Molt actiu. Per començar la Irene ens feia la primera visita. La primera nit vam anar al bar del laberint. Situat a Hermannplatz, carrer Mainzerstr. 7. La veritat és que el local està ben trobat, a ‘entrada hi ha un teatre petitonet amb el seu petit escenari i i baixes les escales hi ha la mena d’antros que jo busco. Una mena de búnker amb sofàs còmodes, cerveses a 2 euros amb pfand de 50 cèntims. La música és animada i posen tradicional dels balcans.

Un cop, ens acabem la cervesa, decidim agafar el metro i anar al Die Tagung. El bar com ja he comentat en un altre post, està ambientat en la DDR. Quadres que referencien a aquella època, quadres de Lenin i Erich Honecker, la bandera de la DDR. Quan ens acabem la cervesa decidim anar a fer un kebab a les 4 de la matinada i anar a sobar, ja que demà s’han de fer coses.

Dissabte ens aixequem amb un sol que espetega i sortim de Deutsche Oper direcció l’Alex. Volíem pujar a la Fernsehturm. Quan arribem a l’Alex, estava bastant gris, el color per defecte del cel d’aquesta ciutat. I quina és la sorpresa quan veiem que està començant a nevar. No ens ho podiem creure. Al final, l’Albert i la Irene van pujar a la torre i van poder veure algo. Adela i jo vam pirar a donar una volta mentres nevava. Va ser maco fins que em vaig glaçar. La cara de felicitat va esdevenir en una cara de buferes i de dir: “anem a un lloc tancat ja”. Vam donar una volteta per Nikolaiviertel, i després vam pujar a la Berliner Dom i d’allà fins Friedrichstr. per anar a una llibreria bastant gran d’allà.

Al vespre teníem un sopar amb els erasmus. Cadascú s’havia de currar algun plat. Nosaltres ens vam currar unes galetes de coco boníssimes, i durant el sopar, ens vam fotre les botes. Hi havia no sé quants plats. Diversos nois vam acabar com si estiguèssim embarassats. Per acabar la nit, vam anar a Savigny Platz a fer la últma cervesa.

Diumenge Irene marxava cap a Barcelona al migdia. I al migdia anàvem al Treptower Park, l’Albert, en Lluc, l’Adela i jo. Volíem veure el monument comunista que hi ha allà. Al 2004 ja vaig buscar-l’ho i no el vaig trobar i per fi ja l’he vist.

També ens vam endinsar dins el Treptower Park, amb raconets genials.

Les conseqüències d’aquest cap de setmana és que estic fatal. Tinc febre crec. Hauré de fer bondat.

El dimecres passat l’Albert i jo vam anar a Danzig, una ciutat de Polònia. Danzig és el nom en alemany; en polonès es diu Gdansk, capital del voivodat de Pomerània. I té una història escabrosa aquesta ciutat. Danzig era una ciutat alemanya, però arrel del Tractat de Versalles, esdevinguè ciutat-estat, tot i que Polònia tenia privilegis econòmics sobre ella. Així doncs, quedava fora de l’estat Alemany. Anys després, els nazis, se la van annexionar degut a que creien que la naturalesa d’aquella ciutat era alemanya i que havia de romandre dins del Tercer Reich. El 90% de la seva població era alemanya. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, les forces soviètiques van entrar a Danzig i la van arrassar per complet i van expulsar un 90% de la seva població a altres ciutats alemanyes. La ciutat va ser repoblada per ciutadans provinents de terres ucraïneses, eslavitzant axí Danzig per complet. També van canviar els noms dels edificis, monuments, carrers i el de la ciutat.

Dimecres 31

Arribem rebentats de la pallissa amb l’Eurolines de 9 hores. Són només uns 600 km, però 1 hora per vies ràpides i lo demés per carreteres secundàries. Durant el viatge no ens en lliurem d’unes bromes i rialles, d’escoltar el reproductor d’mp3 i mirar per la finestra i imaginar, de fer algun piti a les parades i de cagar-nos en el conductor quan fa avançaments en aquelles carreteres cutres.

A Danzig, ens costa trobar l’hostel perquè estava bastant amagat, però aconseguim trobar-lo. Allà coneixem a un austríac anomenat Klaus, que parla castellà i català (millor castellà). Aquest personatge serà (i encara és) recordat durant tot el viatge. L’arribada també ens depara agradables sorpreses com per exemple una sopa genial feta pels d’allà. Aquesta sopar esdevè el nostre sopar diari. Acompanyat de pà de pagès. De pagesos polonesos. Com a catalunya vaja.

Sobre les 21 sortim a veure una mica la ciutat i a buscar una oficina de Kantor (canvi de moneda). El casc antic ens sembla molt maco i ens emocionem pensant en lo que veurem l’endemà amb llum. Però no trobem una oficina de Kantor oberta. Al final, acabem a un bar fotent unes cerveses. Com que era la nit de Halloween, els locals estan ambientats amb carbasses. Ens quedem empanats veient una, i el cambrer ens convida a entrar. I ho fem.

Aquí coneixem un polonès que ens diu que ha treballat a Espanya tot i que el seu idioma és bastant limitat. Però li fa molta gràcia haver-nos trobat fent turisme i ens convida a una cervesa. A la una ens fan fora del bar. Sóm els últims en sortir i el tanquem.

Dijous 1

Ens llevem i anem a esmorzar a l’hostal. Hi ha un buffet lliure que ens enamora. Ou, mantega, pa, café. Això tantes vegades com vulguis. Allí tornem a parlar amb el Klaus que esmorza amb nosaltres. Allà ens mostra que és un tio motivat sobretot pel mar. Que li encanten els ports, les seves grues, i observar el dia a dia de la gent d’una ciutat. Parlant amb ell, es va carregar tot lo turístic. La història i la bellesa d’una ciutat no són importants per anar de vacances a una ciutat. És una altra filosofia, però que tot va quedar una mica en l’aire. Al final acabem intercanviant-nos el mail i diem que si anem a Viena o ell ve a Berlin ens diem alguna cosa. Serà l’últim dia d’ell a Danzig, aquell mateix dia se n’anava a Warschau (Warszawa o Varsòvia).

Després ens anem a veure el casc antic que havíem vist de nit. Fusellem el casc antic a fotos, sense deixar-nos cap racó per sre fotografiat. El carrer Długi Targ, amb la seva font de Neptú, és un dels carrers més macos de la ciutat. També el carrer Mariacka ens encanta. I el riu Motlawa, que passa per dins la ciutat, també ajuda a donar un toc encantador al seu centre històric.

Després de donar unes voltes pel casc antic, volem veure el mar, com faria en Klaus. Ens anem al barri d’Oliwa a buscar el Bàltic. Després de caminar quasi una hora, el trobem. De camí descansem i parem per fer una birra en una zona on el temps sembla que no hagi passat d’ençà que Polònia va deixar el sistema comunista.

Al Golf de Danzig, ens fotem dins l’aigua i ens remullem els peus i cames. L’aigua estava gelada, la sensació que recordo era de punxades a les cames de lo freda que estava l’aigua. però tractant-se del Bàltic no m’esperava menys. Per allà aprop dinem peix i quan acabem ens anem a l’hostal a descansar.

A l’arribada fem un café i coneixem dos grups d’erasmus espanyols. Estan a Varsòvia o a Katowice i van decidir anar a Danzig a passar uns dies.

Sopem i ens anem a pendre algo per la nit. Coneixem l’altre bar del carrer Mariacka. El bareto està decorat amb les facanes del carrer DÅ‚ugi Targl. Cau un souvenir allà. Després de fer una cervesa tornem a l’hostal.

Divendres 2

Ens llevem matinet, i decidim anar a l’oficina de turisme perquè fins ara no havíem tingut l’oportunitat de fer-ho, degut a que el dijous estava tot tancat per ser el dia dels difunts. Veiem que ja ho hem vist quasi tot. Només ens fa gràcia veure un monument que hi ha a Westerplatte, que recorda la resistència que es va oposar allà als nazis.

Al migdia mengem un plat típic polonès, Pierogi. Bàsicament són uns tortellinis gegants, farcits de xampinyons o de carn, per exemple. Molt bons i molt econòmic. Amb una cervesa de mig litre per cadascun i una amanida a compartir vam pagar per cap uns 5€.

Després donem una altra volta buscant regalets i ens anem a l’hostal a descansar i a aixoplugar-nos del fred. Al vespre parlem amb un dels grups d’espanyols, i al final no volen sortir a fer una copa. També parlem amb un francès, una francesa i un alemany que també estan d’erasmus a Polònia. Al final, tenint ganes d’acomiadar Danzig com és degut sortim a la 1 de la matinada de l’hostal per fer una cervesa i ens trobem al segon grup d’espanyols i ens acoplem amb ells. Acabem anant a un club del centre, on posen música que em fa recordar als clubs de barna que freqüentava (….de jove….jaja). Abans d’anar a clapar ens intercanviem les adreces de correu per lo mateix que en Klaus. Per si volem anar a Varsòvia o per si ells volen venir a Berlin.

Dissabte 3

Finalment arriba de nou la pallissa del viatge de tornada. Aquest dia feia molt de fred a la ciutat polonesa. Arribem a Berlin amb el cul quadrat, però havent assolit un dels nostres objectius: viure uns dies a Polònia i estar a la històrica Danzig, que per nosaltres, sempre serà Danzig. I no Gdansk.

Dilluns 22 d’octubre vaig celebrar el meu 27é aniversari. Em van fer una festa sorpresa a la residència. L’Adela va moure tots els fils. Jo que no em trenco massa el cap, podria haver vist que intentaven fer-me alguna sorpresa. Però la veritat és que no sospitava res. Vaig comprar un cava Freixenet i sól me’n vaig anar cap a la residència perquè vaig veure un missatge de l’Albert dient-me que anès cap allà. Quan vaig arribar allí hi havia l’Albert, l’Adela i els erasmus. Ens vam fotre de pizza fins el barret. Per beure hi havia grans vins: un de Califòrnia i un altre de Kosovo…vi de Kosovo, sempre hi ha una primera vegada en tot….aquesta ha arribat als 27, poder provar el vi de Kosovo. I el pastís el va fer l’Adela, una mestra a la cuina.

En fi des d’aquí dono les gràcies a tots els que em van fer passar un bon vespre el dia del meu aniversari i també als que em van felicitar. I als qui no ho van fer….millor que m’ho calli.