El blog d’en SiG

Aquest cap de setmana hem anat a Hamburg. La ciutat dels canals (té més ponts que Venècia i Amsterdam juntes), de l’aigua. Els participants d’aquest viatge, els inestimables Toni, Albert, Adela i jo. Hamburg és la segona ciutat més gran d’Alemanya. Aquí desemboca l’Elba, i també es troba l’Alster, un afluent seu. A l’edat mitjana es va crear la Lliga hanseàtica, una unió de comerciants de les ciutats del Nord d’Europa. Hamburg va formar part sent la ciutat més important d’aquesta lliga.

La crònica

Dissabte, 24 novembre

Ens peguem la gran matinada i anem a Ostbanhof, a buscar l’autobús que ens portarà a Hamburg. Surt a les 8 del matí, i com a bon transport, surt mitja hora tard. Durant el viatge d’anada vivim algo espectacular dins l’autobús. Un nen de poca edat cau per les escales que comuniquen la planta de dalt amb la d’aball. Estava adormit i em vaig despertar de cop. El nen va planejar, va botar de cul i va plorar. A l’endinyar-li el xumet el pare, va callar. Vaig pensar que si aquesta hòstia me la fotia jo, tindria molèsties al dia d’avui.

A les 11:30 arribem a Hamburg. Deixem les coses a l’hotal i ens anem al Rathaus. Un ajuntament molt maco. Vam entrar a dins i vam estar al seu pati interior. I al davant d’ell hi ha la seva plaça, on hi havia un mercat de nadal. Malauradament, els mercats de nadal començaven la seva activitat a partir del dilluns, per tant no vam poder gaudir de la seva animació que sempre s’hi pot trobar.

Per allà a prop també hi havia la Borsa, i un passeig amb arcades arrebutit de comerços que venen productes de luxe…com joies, etc. Després vam passar pel Jungfernstieg, un passeig amb molta activitat i molts comerços. I a l’altra banda es podia observar l’Alster, l’afluent de l’Elba.

Vam donar una volta per la ciutat, i vam poder observar la quantitat de canals que hi ha a la ciutats. També vam veure una catedral mig destruïda, pel bombardeig que va patir aquesta ciutat durant la Segona Guerra Mundial.

A la tarda, vam anar a Sankt Pauli. Aquest barri és un barri vermell. Infinititat de locals venent productes de sexe, cinemes X, locals per cardar, per uns, o “fer l’amor”, per altres, i meuques dins d’aparadors, defineixen aquest barri. Vam anar a un carrer on les dones no podien entrar. L’Adela va entrar i a la segona passada que feiem per aquell carrer la van fer fora. Ã’bviament, tots vam sortir, però ja estava tot vist.

També vam fer una cerveseta en un bar molt acollidor i vam celebrar un debat intern en una taula. En aquest bar feien el Barça contra el Recre, i vam abandonar el local amb un 0-0 (al final 3-0 per nosaltres).

Vam acabar el dia fent un bratwurst gegant en una megafira a Sankt Pauli i quan ens la vam menjar, cap a l’hostal.

Diumenge, 25 novembre

Comença el dia mig plovent i fent sol, però no impedeix perquè anem a donar voltes. Lo primer que volem veure el diumenge és el mercat de peix, molt conegut. Bueno hi havia molta activitat, però no sé si vam matinar lo suficient perquè ja quedava ben poc peix quan vam arribar. Però tot i així hi havia molta gent. També veiem un grup de Gòspel actuant i el seu immens port.

Després anem al Altes Elbtunnel. Un tunel que creua l’Elba per sota terra, construit als inicis del segle XX i que té una llargada de 400 metres. És una construcció collonuda.

Després, anem al SpeicherStadt, la ciutat magatzem. Aquí, temps enrere els baixells arribàven i desembarcaven totes les seves mercaderies. És una zona de molts magatzems, banyada de canals perquè puguessin circular els vaixells.

Allà ens entra gana i esmorzem un croissant i un café que ens costa un ull de la cara. Però estava bo i va bé per agafar forces i anar a veure una part del centre d’Hamburg on hi ha cases que tenen l’aspecte de l’Hamburg antic. Molt maques les façanes, i al seu costat els canals.

Per dinar anem a Sankt Pauli altre cop, a acalorar-nos perquè fa fred. Fem un kebap mentres juga l’equip de futbol, i després busquem souvenirs però no trobem res econòmic. Bé si, un encenedor amb la calavera que identifica Sankt Pauli. Finalment, vam fer una cervesa a un altre pub de per allà i feien l’Hamburg, el rival del Sankt Pauli.

A les 20h, vam agafar altre cop el bus per tornar cap a Berlin.

Aquest dissabte hem visitat Leipzig. Els participants vam ser: Lara, Jordi, Adela i jo. Leipzig és famosa per ser una ciutat acollidora de personatges cèlebres, i sobretot per estar molt relacionada amb el món de la música clàssica. Aquí van nèixer Richard Wagner i Gottfried Leibniz i hi van viure Sebastian Bach, Felix Mendelssohn, Robert Schumann i Friedrich Nietzsche. Després de la Segona Guerra Mundial, aquesta ciutat va formar part de la DDR. Les fires de Leipzig són molt importants i tenen una tradició de més de 800 anys (vaig veure una foto del Hitler visitant una fira de Leipzig).

La crònica

Vam arribar a Leipzig fent 3 canvis. Dos trens i un autobús. Semblàvem refugiats, o pitjor, fugitius. Al final vam arribar a les 11 i ens vam anar al Innerstadt (centre de la ciutat). Allà vam veure la Nikolaikirche, la Thomaskirche, vam arribar al markt i allà vam veure l’Altes Rathaus. Estaven preparant un tradicional mercat de nadal.

Passejant per la ciutat vam veure un lloc de culte. Una absenteria. I un exemple del que m’hauria pogut passar continués sent un client habitual dels Marselles.

També vam passejar per davant de la Verfassungsgericht, el Neues Rathaus i un emblema de la ciutat, l’edifici MDR.

Després vam entrar a les Specks Hof, unes galeries bastant animades on jo em vaig fotre Glühwein i me’n vaig endur dues tassetes de la beguda. A partir d’ara em faré la col·leció. Per tant, naturlich, haig de beure molt Glühwein per aconseguir moltes tasses. També vam veure una dona que feia vibrar l’aigua dins un pou metàl·lic, l’aigua va començar a escatxigar. Va ser impressionant.

Després de l’Specks, vam anar al Mädler-Passage. Allà hi ha dues figures basades en l’obra de Goethe del Faust, i baixant unes escales la bodega Auerbachs Keller. Els preus eren carets i no vam entrar ni de conya.

Per acabar, vam anar a l’estació i després de patir un malentés amb els treballadors de la Die Bahn, que ens van dir que sortia a una hora el tren i després sortia a una altra (ens vam enrecordar de la nostra estimada RENFE), vam fer una pizza al Pizza Hut. L’estació també es digna de veure, una construcció molt maca.

El dimecres passat l’Albert i jo vam anar a Danzig, una ciutat de Polònia. Danzig és el nom en alemany; en polonès es diu Gdansk, capital del voivodat de Pomerània. I té una història escabrosa aquesta ciutat. Danzig era una ciutat alemanya, però arrel del Tractat de Versalles, esdevinguè ciutat-estat, tot i que Polònia tenia privilegis econòmics sobre ella. Així doncs, quedava fora de l’estat Alemany. Anys després, els nazis, se la van annexionar degut a que creien que la naturalesa d’aquella ciutat era alemanya i que havia de romandre dins del Tercer Reich. El 90% de la seva població era alemanya. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, les forces soviètiques van entrar a Danzig i la van arrassar per complet i van expulsar un 90% de la seva població a altres ciutats alemanyes. La ciutat va ser repoblada per ciutadans provinents de terres ucraïneses, eslavitzant axí Danzig per complet. També van canviar els noms dels edificis, monuments, carrers i el de la ciutat.

Dimecres 31

Arribem rebentats de la pallissa amb l’Eurolines de 9 hores. Són només uns 600 km, però 1 hora per vies ràpides i lo demés per carreteres secundàries. Durant el viatge no ens en lliurem d’unes bromes i rialles, d’escoltar el reproductor d’mp3 i mirar per la finestra i imaginar, de fer algun piti a les parades i de cagar-nos en el conductor quan fa avançaments en aquelles carreteres cutres.

A Danzig, ens costa trobar l’hostel perquè estava bastant amagat, però aconseguim trobar-lo. Allà coneixem a un austríac anomenat Klaus, que parla castellà i català (millor castellà). Aquest personatge serà (i encara és) recordat durant tot el viatge. L’arribada també ens depara agradables sorpreses com per exemple una sopa genial feta pels d’allà. Aquesta sopar esdevè el nostre sopar diari. Acompanyat de pà de pagès. De pagesos polonesos. Com a catalunya vaja.

Sobre les 21 sortim a veure una mica la ciutat i a buscar una oficina de Kantor (canvi de moneda). El casc antic ens sembla molt maco i ens emocionem pensant en lo que veurem l’endemà amb llum. Però no trobem una oficina de Kantor oberta. Al final, acabem a un bar fotent unes cerveses. Com que era la nit de Halloween, els locals estan ambientats amb carbasses. Ens quedem empanats veient una, i el cambrer ens convida a entrar. I ho fem.

Aquí coneixem un polonès que ens diu que ha treballat a Espanya tot i que el seu idioma és bastant limitat. Però li fa molta gràcia haver-nos trobat fent turisme i ens convida a una cervesa. A la una ens fan fora del bar. Sóm els últims en sortir i el tanquem.

Dijous 1

Ens llevem i anem a esmorzar a l’hostal. Hi ha un buffet lliure que ens enamora. Ou, mantega, pa, café. Això tantes vegades com vulguis. Allí tornem a parlar amb el Klaus que esmorza amb nosaltres. Allà ens mostra que és un tio motivat sobretot pel mar. Que li encanten els ports, les seves grues, i observar el dia a dia de la gent d’una ciutat. Parlant amb ell, es va carregar tot lo turístic. La història i la bellesa d’una ciutat no són importants per anar de vacances a una ciutat. És una altra filosofia, però que tot va quedar una mica en l’aire. Al final acabem intercanviant-nos el mail i diem que si anem a Viena o ell ve a Berlin ens diem alguna cosa. Serà l’últim dia d’ell a Danzig, aquell mateix dia se n’anava a Warschau (Warszawa o Varsòvia).

Després ens anem a veure el casc antic que havíem vist de nit. Fusellem el casc antic a fotos, sense deixar-nos cap racó per sre fotografiat. El carrer Długi Targ, amb la seva font de Neptú, és un dels carrers més macos de la ciutat. També el carrer Mariacka ens encanta. I el riu Motlawa, que passa per dins la ciutat, també ajuda a donar un toc encantador al seu centre històric.

Després de donar unes voltes pel casc antic, volem veure el mar, com faria en Klaus. Ens anem al barri d’Oliwa a buscar el Bàltic. Després de caminar quasi una hora, el trobem. De camí descansem i parem per fer una birra en una zona on el temps sembla que no hagi passat d’ençà que Polònia va deixar el sistema comunista.

Al Golf de Danzig, ens fotem dins l’aigua i ens remullem els peus i cames. L’aigua estava gelada, la sensació que recordo era de punxades a les cames de lo freda que estava l’aigua. però tractant-se del Bàltic no m’esperava menys. Per allà aprop dinem peix i quan acabem ens anem a l’hostal a descansar.

A l’arribada fem un café i coneixem dos grups d’erasmus espanyols. Estan a Varsòvia o a Katowice i van decidir anar a Danzig a passar uns dies.

Sopem i ens anem a pendre algo per la nit. Coneixem l’altre bar del carrer Mariacka. El bareto està decorat amb les facanes del carrer DÅ‚ugi Targl. Cau un souvenir allà. Després de fer una cervesa tornem a l’hostal.

Divendres 2

Ens llevem matinet, i decidim anar a l’oficina de turisme perquè fins ara no havíem tingut l’oportunitat de fer-ho, degut a que el dijous estava tot tancat per ser el dia dels difunts. Veiem que ja ho hem vist quasi tot. Només ens fa gràcia veure un monument que hi ha a Westerplatte, que recorda la resistència que es va oposar allà als nazis.

Al migdia mengem un plat típic polonès, Pierogi. Bàsicament són uns tortellinis gegants, farcits de xampinyons o de carn, per exemple. Molt bons i molt econòmic. Amb una cervesa de mig litre per cadascun i una amanida a compartir vam pagar per cap uns 5€.

Després donem una altra volta buscant regalets i ens anem a l’hostal a descansar i a aixoplugar-nos del fred. Al vespre parlem amb un dels grups d’espanyols, i al final no volen sortir a fer una copa. També parlem amb un francès, una francesa i un alemany que també estan d’erasmus a Polònia. Al final, tenint ganes d’acomiadar Danzig com és degut sortim a la 1 de la matinada de l’hostal per fer una cervesa i ens trobem al segon grup d’espanyols i ens acoplem amb ells. Acabem anant a un club del centre, on posen música que em fa recordar als clubs de barna que freqüentava (….de jove….jaja). Abans d’anar a clapar ens intercanviem les adreces de correu per lo mateix que en Klaus. Per si volem anar a Varsòvia o per si ells volen venir a Berlin.

Dissabte 3

Finalment arriba de nou la pallissa del viatge de tornada. Aquest dia feia molt de fred a la ciutat polonesa. Arribem a Berlin amb el cul quadrat, però havent assolit un dels nostres objectius: viure uns dies a Polònia i estar a la històrica Danzig, que per nosaltres, sempre serà Danzig. I no Gdansk.