Dilluns 22 d’octubre vaig celebrar el meu 27é aniversari. Em van fer una festa sorpresa a la residència. L’Adela va moure tots els fils. Jo que no em trenco massa el cap, podria haver vist que intentaven fer-me alguna sorpresa. Però la veritat és que no sospitava res. Vaig comprar un cava Freixenet i sól me’n vaig anar cap a la residència perquè vaig veure un missatge de l’Albert dient-me que anès cap allà. Quan vaig arribar allí hi havia l’Albert, l’Adela i els erasmus. Ens vam fotre de pizza fins el barret. Per beure hi havia grans vins: un de Califòrnia i un altre de Kosovo…vi de Kosovo, sempre hi ha una primera vegada en tot….aquesta ha arribat als 27, poder provar el vi de Kosovo. I el pastís el va fer l’Adela, una mestra a la cuina.
En fi des d’aquí dono les gràcies a tots els que em van fer passar un bon vespre el dia del meu aniversari i també als que em van felicitar. I als qui no ho van fer….millor que m’ho calli.
Ep!, herzliche Glückwunsch, doncs!
Ei Sig,
Quina sorpresa et van fer! debies estar contentíssim.
Qui és el noi tan guapo que tens a la teva esquerra quan estas tallant el pastís? presentame’l!!!
Us veig aquest divendres!
a la teva esquerra vull dir des d’on ho miro jo, al teu braç dret per ser més exacte, perquè no hi hagi confusions (encara que a la foto on talles el pastís només sou dos) jajajajja quin lio m’estic muntant
jaja atenció irene salinas dins de l’àrea! jo ja t’havia entés! divendres m’ho hauràs d’explicar en viu perquè ja no quedi cap dubte.
Ferran mercis!
Bueno, bueno tb podia dir l’altre nin, no? Aiiiiix tanta confuuusion!
Ohhh quines ganes d’aquesta cançó… T’ho vaig dir que a Perpignan me la van posar, dedicada per tuuuu