El blog d’en SiG

El dimecres passat l’Albert i jo vam anar a Danzig, una ciutat de Polònia. Danzig és el nom en alemany; en polonès es diu Gdansk, capital del voivodat de Pomerània. I té una història escabrosa aquesta ciutat. Danzig era una ciutat alemanya, però arrel del Tractat de Versalles, esdevinguè ciutat-estat, tot i que Polònia tenia privilegis econòmics sobre ella. Així doncs, quedava fora de l’estat Alemany. Anys després, els nazis, se la van annexionar degut a que creien que la naturalesa d’aquella ciutat era alemanya i que havia de romandre dins del Tercer Reich. El 90% de la seva població era alemanya. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, les forces soviètiques van entrar a Danzig i la van arrassar per complet i van expulsar un 90% de la seva població a altres ciutats alemanyes. La ciutat va ser repoblada per ciutadans provinents de terres ucraïneses, eslavitzant axí Danzig per complet. També van canviar els noms dels edificis, monuments, carrers i el de la ciutat.

Dimecres 31

Arribem rebentats de la pallissa amb l’Eurolines de 9 hores. Són només uns 600 km, però 1 hora per vies ràpides i lo demés per carreteres secundàries. Durant el viatge no ens en lliurem d’unes bromes i rialles, d’escoltar el reproductor d’mp3 i mirar per la finestra i imaginar, de fer algun piti a les parades i de cagar-nos en el conductor quan fa avançaments en aquelles carreteres cutres.

A Danzig, ens costa trobar l’hostel perquè estava bastant amagat, però aconseguim trobar-lo. Allà coneixem a un austríac anomenat Klaus, que parla castellà i català (millor castellà). Aquest personatge serà (i encara és) recordat durant tot el viatge. L’arribada també ens depara agradables sorpreses com per exemple una sopa genial feta pels d’allà. Aquesta sopar esdevè el nostre sopar diari. Acompanyat de pà de pagès. De pagesos polonesos. Com a catalunya vaja.

Sobre les 21 sortim a veure una mica la ciutat i a buscar una oficina de Kantor (canvi de moneda). El casc antic ens sembla molt maco i ens emocionem pensant en lo que veurem l’endemà amb llum. Però no trobem una oficina de Kantor oberta. Al final, acabem a un bar fotent unes cerveses. Com que era la nit de Halloween, els locals estan ambientats amb carbasses. Ens quedem empanats veient una, i el cambrer ens convida a entrar. I ho fem.

Aquí coneixem un polonès que ens diu que ha treballat a Espanya tot i que el seu idioma és bastant limitat. Però li fa molta gràcia haver-nos trobat fent turisme i ens convida a una cervesa. A la una ens fan fora del bar. Sóm els últims en sortir i el tanquem.

Dijous 1

Ens llevem i anem a esmorzar a l’hostal. Hi ha un buffet lliure que ens enamora. Ou, mantega, pa, café. Això tantes vegades com vulguis. Allí tornem a parlar amb el Klaus que esmorza amb nosaltres. Allà ens mostra que és un tio motivat sobretot pel mar. Que li encanten els ports, les seves grues, i observar el dia a dia de la gent d’una ciutat. Parlant amb ell, es va carregar tot lo turístic. La història i la bellesa d’una ciutat no són importants per anar de vacances a una ciutat. És una altra filosofia, però que tot va quedar una mica en l’aire. Al final acabem intercanviant-nos el mail i diem que si anem a Viena o ell ve a Berlin ens diem alguna cosa. Serà l’últim dia d’ell a Danzig, aquell mateix dia se n’anava a Warschau (Warszawa o Varsòvia).

Després ens anem a veure el casc antic que havíem vist de nit. Fusellem el casc antic a fotos, sense deixar-nos cap racó per sre fotografiat. El carrer Długi Targ, amb la seva font de Neptú, és un dels carrers més macos de la ciutat. També el carrer Mariacka ens encanta. I el riu Motlawa, que passa per dins la ciutat, també ajuda a donar un toc encantador al seu centre històric.

Després de donar unes voltes pel casc antic, volem veure el mar, com faria en Klaus. Ens anem al barri d’Oliwa a buscar el Bàltic. Després de caminar quasi una hora, el trobem. De camí descansem i parem per fer una birra en una zona on el temps sembla que no hagi passat d’ençà que Polònia va deixar el sistema comunista.

Al Golf de Danzig, ens fotem dins l’aigua i ens remullem els peus i cames. L’aigua estava gelada, la sensació que recordo era de punxades a les cames de lo freda que estava l’aigua. però tractant-se del Bàltic no m’esperava menys. Per allà aprop dinem peix i quan acabem ens anem a l’hostal a descansar.

A l’arribada fem un café i coneixem dos grups d’erasmus espanyols. Estan a Varsòvia o a Katowice i van decidir anar a Danzig a passar uns dies.

Sopem i ens anem a pendre algo per la nit. Coneixem l’altre bar del carrer Mariacka. El bareto està decorat amb les facanes del carrer Długi Targl. Cau un souvenir allà. Després de fer una cervesa tornem a l’hostal.

Divendres 2

Ens llevem matinet, i decidim anar a l’oficina de turisme perquè fins ara no havíem tingut l’oportunitat de fer-ho, degut a que el dijous estava tot tancat per ser el dia dels difunts. Veiem que ja ho hem vist quasi tot. Només ens fa gràcia veure un monument que hi ha a Westerplatte, que recorda la resistència que es va oposar allà als nazis.

Al migdia mengem un plat típic polonès, Pierogi. Bàsicament són uns tortellinis gegants, farcits de xampinyons o de carn, per exemple. Molt bons i molt econòmic. Amb una cervesa de mig litre per cadascun i una amanida a compartir vam pagar per cap uns 5€.

Després donem una altra volta buscant regalets i ens anem a l’hostal a descansar i a aixoplugar-nos del fred. Al vespre parlem amb un dels grups d’espanyols, i al final no volen sortir a fer una copa. També parlem amb un francès, una francesa i un alemany que també estan d’erasmus a Polònia. Al final, tenint ganes d’acomiadar Danzig com és degut sortim a la 1 de la matinada de l’hostal per fer una cervesa i ens trobem al segon grup d’espanyols i ens acoplem amb ells. Acabem anant a un club del centre, on posen música que em fa recordar als clubs de barna que freqüentava (….de jove….jaja). Abans d’anar a clapar ens intercanviem les adreces de correu per lo mateix que en Klaus. Per si volem anar a Varsòvia o per si ells volen venir a Berlin.

Dissabte 3

Finalment arriba de nou la pallissa del viatge de tornada. Aquest dia feia molt de fred a la ciutat polonesa. Arribem a Berlin amb el cul quadrat, però havent assolit un dels nostres objectius: viure uns dies a Polònia i estar a la històrica Danzig, que per nosaltres, sempre serà Danzig. I no Gdansk.

Aquesta entrada fou escrita el dijous 8 novembre 2007 a les 01:54 i desada a Viatges. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.