Aquest dissabte hem visitat Leipzig. Els participants vam ser: Lara, Jordi, Adela i jo. Leipzig és famosa per ser una ciutat acollidora de personatges cèlebres, i sobretot per estar molt relacionada amb el món de la música clàssica. Aquí van nèixer Richard Wagner i Gottfried Leibniz i hi van viure Sebastian Bach, Felix Mendelssohn, Robert Schumann i Friedrich Nietzsche. Després de la Segona Guerra Mundial, aquesta ciutat va formar part de la DDR. Les fires de Leipzig són molt importants i tenen una tradició de més de 800 anys (vaig veure una foto del Hitler visitant una fira de Leipzig).
La crònica
Vam arribar a Leipzig fent 3 canvis. Dos trens i un autobús. Semblàvem refugiats, o pitjor, fugitius. Al final vam arribar a les 11 i ens vam anar al Innerstadt (centre de la ciutat). Allà vam veure la Nikolaikirche, la Thomaskirche, vam arribar al markt i allà vam veure l’Altes Rathaus. Estaven preparant un tradicional mercat de nadal.
Passejant per la ciutat vam veure un lloc de culte. Una absenteria. I un exemple del que m’hauria pogut passar continués sent un client habitual dels Marselles.
També vam passejar per davant de la Verfassungsgericht, el Neues Rathaus i un emblema de la ciutat, l’edifici MDR.
Després vam entrar a les Specks Hof, unes galeries bastant animades on jo em vaig fotre Glühwein i me’n vaig endur dues tassetes de la beguda. A partir d’ara em faré la col·leció. Per tant, naturlich, haig de beure molt Glühwein per aconseguir moltes tasses. També vam veure una dona que feia vibrar l’aigua dins un pou metàl·lic, l’aigua va començar a escatxigar. Va ser impressionant.
Després de l’Specks, vam anar al Mädler-Passage. Allà hi ha dues figures basades en l’obra de Goethe del Faust, i baixant unes escales la bodega Auerbachs Keller. Els preus eren carets i no vam entrar ni de conya.
Per acabar, vam anar a l’estació i després de patir un malentés amb els treballadors de la Die Bahn, que ens van dir que sortia a una hora el tren i després sortia a una altra (ens vam enrecordar de la nostra estimada RENFE), vam fer una pizza al Pizza Hut. L’estació també es digna de veure, una construcció molt maca.
Coi, i a mi que no em va dir gran cosa, Leipzig. Però ara, llegint la teva crònica, tinc la sensació que és més maca del que em va semblar. S’imposa una visita - segona part.
Ei Ferran, a veure, em quedo amb Dresden i de carrer. Però també té lo seu Leipzig i em va agradar també. Però em vaig deixar de visitar algunes cosetes. Si es dona la ocasió igual hi torno per rematar algo més, però vaja, el que et dic. Dresde 3 - Leipzig 0.
A veure nois, jo defenso Leipzig fins a la mort!
Hi vaig estudiar durant 5 mesos i vaig tenir temps de coneixer aquells llocs que la fan tan especial. Dresden és maca, pero no la canvio per Leipzig.
Aixó si, com gairebé tot a Alemanya: molt millor a l´estiu! Hi ha uns parcs i uns llacs…aix, quins records!
jaja haig d’anar amb tu i que ens facis de guia….pq deus conèixer racons guapos que no surt a cap Reiseführer!
El Ferran té raó, fas venir ganes d’anar-hi. Vols dir que no treballes per a l’oficina de turisme de L.?
Ja veus què passa amb l’absenta, el que avisa no és traïdor.
Ui! la RENFE, no tens ni idea de la que tenim muntada aquí, és el caos.