Aquest cap de setmana hem anat a Hamburg. La ciutat dels canals (té més ponts que Venècia i Amsterdam juntes), de l’aigua. Els participants d’aquest viatge, els inestimables Toni, Albert, Adela i jo. Hamburg és la segona ciutat més gran d’Alemanya. Aquí desemboca l’Elba, i també es troba l’Alster, un afluent seu. A l’edat mitjana es va crear la Lliga hanseàtica, una unió de comerciants de les ciutats del Nord d’Europa. Hamburg va formar part sent la ciutat més important d’aquesta lliga.
La crònica
Dissabte, 24 novembre
Ens peguem la gran matinada i anem a Ostbanhof, a buscar l’autobús que ens portarà a Hamburg. Surt a les 8 del matí, i com a bon transport, surt mitja hora tard. Durant el viatge d’anada vivim algo espectacular dins l’autobús. Un nen de poca edat cau per les escales que comuniquen la planta de dalt amb la d’aball. Estava adormit i em vaig despertar de cop. El nen va planejar, va botar de cul i va plorar. A l’endinyar-li el xumet el pare, va callar. Vaig pensar que si aquesta hòstia me la fotia jo, tindria molèsties al dia d’avui.
A les 11:30 arribem a Hamburg. Deixem les coses a l’hotal i ens anem al Rathaus. Un ajuntament molt maco. Vam entrar a dins i vam estar al seu pati interior. I al davant d’ell hi ha la seva plaça, on hi havia un mercat de nadal. Malauradament, els mercats de nadal començaven la seva activitat a partir del dilluns, per tant no vam poder gaudir de la seva animació que sempre s’hi pot trobar.
Per allà a prop també hi havia la Borsa, i un passeig amb arcades arrebutit de comerços que venen productes de luxe…com joies, etc. Després vam passar pel Jungfernstieg, un passeig amb molta activitat i molts comerços. I a l’altra banda es podia observar l’Alster, l’afluent de l’Elba.
Vam donar una volta per la ciutat, i vam poder observar la quantitat de canals que hi ha a la ciutats. També vam veure una catedral mig destruïda, pel bombardeig que va patir aquesta ciutat durant la Segona Guerra Mundial.
A la tarda, vam anar a Sankt Pauli. Aquest barri és un barri vermell. Infinititat de locals venent productes de sexe, cinemes X, locals per cardar, per uns, o “fer l’amor”, per altres, i meuques dins d’aparadors, defineixen aquest barri. Vam anar a un carrer on les dones no podien entrar. L’Adela va entrar i a la segona passada que feiem per aquell carrer la van fer fora. Òbviament, tots vam sortir, però ja estava tot vist.
També vam fer una cerveseta en un bar molt acollidor i vam celebrar un debat intern en una taula. En aquest bar feien el Barça contra el Recre, i vam abandonar el local amb un 0-0 (al final 3-0 per nosaltres).
Vam acabar el dia fent un bratwurst gegant en una megafira a Sankt Pauli i quan ens la vam menjar, cap a l’hostal.
Diumenge, 25 novembre
Comença el dia mig plovent i fent sol, però no impedeix perquè anem a donar voltes. Lo primer que volem veure el diumenge és el mercat de peix, molt conegut. Bueno hi havia molta activitat, però no sé si vam matinar lo suficient perquè ja quedava ben poc peix quan vam arribar. Però tot i així hi havia molta gent. També veiem un grup de Gòspel actuant i el seu immens port.
Després anem al Altes Elbtunnel. Un tunel que creua l’Elba per sota terra, construit als inicis del segle XX i que té una llargada de 400 metres. És una construcció collonuda.
Després, anem al SpeicherStadt, la ciutat magatzem. Aquí, temps enrere els baixells arribàven i desembarcaven totes les seves mercaderies. És una zona de molts magatzems, banyada de canals perquè puguessin circular els vaixells.
Allà ens entra gana i esmorzem un croissant i un café que ens costa un ull de la cara. Però estava bo i va bé per agafar forces i anar a veure una part del centre d’Hamburg on hi ha cases que tenen l’aspecte de l’Hamburg antic. Molt maques les façanes, i al seu costat els canals.
Per dinar anem a Sankt Pauli altre cop, a acalorar-nos perquè fa fred. Fem un kebap mentres juga l’equip de futbol, i després busquem souvenirs però no trobem res econòmic. Bé si, un encenedor amb la calavera que identifica Sankt Pauli. Finalment, vam fer una cervesa a un altre pub de per allà i feien l’Hamburg, el rival del Sankt Pauli.
A les 20h, vam agafar altre cop el bus per tornar cap a Berlin.
Si aquest túnel sota l’Elba l’hagessin construït els d’aquí, ja no seria un túnel, seria un canal. No vegis com estem d’esvorancs.
Enu, lo pitjor del túnel és que comunica quelcom amb el no res…jaja, i t’has de fotre doble caminata, perquè quan surts a l’altra banda, et trobes a un barri industrial i res més.
Va estar bé per això el viatget, lo millor Santk Pauli (no em malinterpreteu, és que és curiòs!) i els canals.
Coi, vosaltres no pareu! Abans va ser Danzig, que ja la tinc a l’agenda; després, Leipzig que al llegir la teva crònica vaig pensar que hi havia de tornar; i ara Hamburg. Pareu, que se m’acumula la feina!!
jaja és una feina positiva! Bé, tu ja has baixat dos cops a Dresden. I tens pendent lo de Kaliningrad encara, no? Ara arriba nadal, i abans potser ha de caure algun altre viatge per despedir l’any.
Ah, veus? Ara que ho dius, et puc fer jo una recomanació: Dresden. És absolutament genial i mereix un cap de setmana. Si teniu previst anar-hi, digues-m’ho i us faig alguna recomanació…
Kaliningrad està pendent, sí. Jo crec que ja fins a la primavera, res.