El blog d’en SiG

Avui aprofitant que era el meu últim dia abans de baixar a Barcelona pel nadal, he volgut aprofitar i donar alguna volta per la ciutat. He decidit visitar el mercat turc de Kreuzberg, mercat que està actiu els dimarts i els divendres. Està al carrer Maybachufer, i per arribar-hi has de baixar a la parada Schönleinstrasse. El mercat està just al costat del Landwehrkanal. Feia un fred de mil dimonis, per tant no m’he entretingut tot el que volia en un principi. Però ja ha estat bé per fer-me una idea de com funciona el mercadet. Per lo que m’ha semblat veure, els productes que s’hi venen estan bastant bé de preu. I he vist pà de pagès, algo molt valorat per mi. Hi havia molts alemanys i moltíssims més turcs. Aquí he vist molta fruita, formatge, olivetes, molts menjar vaja, i també molts altres productes, com jaquetes, gorres. De tot una mica, vaja.

Després he creuat el Kottbuser Brücke, on hi havia vàries persones donant menjar als cignes amb les restes de pà que havien tret del mercadet. A través de la Kottbusser Str. m’he anat fixant en els establiments i he vist publicades moltes ofertes per anar a Turquia amb l’aerolínia turca, fins al punt que he pensat que igual des d’aquí està tirat de preu anar a Istanbul.

Quan he arribat a Kottbuser Tor, he decidit anar a Alexanderplatz en busca d’una tasseta de Glühwein que en ella sortis un dibuix o algo mencionant aquesta plaça. No em sonava que n’hi haguès, però valia la pena intentar-ho. De fet, he pensat que si no en trobava, donava igual, perquè l’ambient i l’estar per aquella plaça m’agrada tant, que ja val la pena.

I he arribat a l’Alex. Allà m’he donat una volta, patint el fred que estava fotent. Però l’ambient potser donava una mica de calor. M’he trobat uns paios de Rostov que cantaven cançons ruses davant de les Kaufhof. Després he trobat un lloc on hi havien tasses de Glühwein i m’he quedat allà. L’estampa no era de l’Alexanderplatz, ni tant sols eren del 2007. Però com que em faig la col·lecció de tasses, ja m’ha agradat.

Mentres feia el Glühwein assegut en un banc fora al carrer, flipant amb el fred, m’ha vingut un Piesnegro a dir-me si li volia comprar un diari dels que venia. Li he dit que no, i tot seguit el tio, veient que estava fumant un piti, m’ha dit si li en donava per fer un. Primer m’ha demanat que li donguès per fer un peta, li he dit que era tabac, i ha acceptat el tabac. Mentres se’l liava, hem xerrat una mica, mig en anglès mig en alemany. El tio era de Paderborn, una ciutat alemanya i portava aquí a Berlin 12 anys vivint, sent un sensecasa. M’ha dit que necessitava els calers per anar demà, que anava a veure uns pocs dies a la família (…si…). Que li costava 82 euros, i li en faltaven 70. Pretenia treure’s 70 euros venent diaris. Tot plegat no ho acabo de veure massa clar, perquè el tio o és un senyoret (cosa que no ho crec…) o podria anar amb el Schönes Wochenende Ticket, que tardaria més hores en arribar però li costaria molt menys. No ho sé, sigui com sigui, ens hem desitjat sort mútuament i ha marxat a intentar trobar el miracle.

Quan he quedat totalment glaçat, he decidit agafar el bus 100 i anar ja tirant cap a casa. Ha estat com un breu comiat, ara que em passaré 15 dies a Barna.

S’apropa el dia en que tornaré a baixar a Barcelona. Exactament baixo 2 setmanetes. Vull fer un petit homenatge-resum del que ha suposat per mi aquests quasi 4 mesos berlinesos. Perquè aquesta estada té conceptes i noms propis.

Berlin, a grans trets, ha estat això:

1. Matalàs inflable i cerca de pis, via mòbil i internet.
2. La gent coneguda de tants llocs de la Terra, molts catalans.
3. Els primers moments viscuts amb l’Svetlana i el Mauer park.
4. En Klaus i els ports
5. Els viatges per Polònia i Alemanya, i la gent que hem conegut
6. La Volkshochschule
7. Els erasmus i les resis, a destacar la Sigmunds
8. El tabac de liar alemany i polonès, de marca o sense.
9. La cervesa i el pfand
10. Melotron
11. Warschauer Strasse i Prenzlauer Berg
12. La Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda
13. L’est i l’oest
14. L’S-Bahn i l’U-Bahn, els seus pènduls i l’orgull d’empalmar
15. Deutsche Bank i les targetes
16. El lidl i el seu iogurt de litre, el plus i la seva caixa de 20 cerveses, l’Aldi i les targetes de mòbil, l’Ullrich i el Kaisers
17. L’Ikea i el Domäne
18. Fer-te entendre’t, si fa falta, perdent la dignitat
19. La Frau Liu i l’Oliver
20. L’olor a xinesa i els cigrons, el plat que tarda més a fer-se
21. Café, suquillo i embutidillo als esmorzars
22. Despertador a les 8 del matí + moment de ronso fins que l’àrbitre xiuli el final
23. El Die Tagung, l’Astro, el Kaffe Burger i demés Antros
24. José Antonio Packung i el reciclatge en general
25. Anar a veure’s al mirall
26. Kostenlos, Popov i els fitxatges de Sandro Rossell i Txiki Begiristain
27. La penya del barça, el músic i els de sempre
28. Les rialles dins del nostre piset
29. Les visites que hem rebut fins al moment…espero que faltin moltes més.
30. Tots els moments especials que hem viscut aquí i que no es poden citar perquè no vull

Ja veieu quin tribut he fet. M’anticipo a dissabte, que és quan torno. Als 30 punts, gràcies per haver aparegut en algun moment.

Das Loch significa el forat. Un forat és on vam anar el passat divendres. Si una cosa té Berlin és que trobes locals destartalats amb molta facilitat. I el Das Loch és un d’ells. Ens vam colar com ratolinets per aquest forat, i aball hi havia un bar. Les cerveses de mig litre a 1 euro, això si, marca Nit’hifixis. Hi havia diverses habitacions a les fosques, algunes il·luminades amb espelmes, i pujant unes escales, trobaves un pati amb bastanta merda.

La música principalment era punk alemany. Recordo també una versió de les Bangles a l’alemanya. En definitiva, un antro a visitar.

Aquell dia també anar al Fischladen, el local que hi ha quasi a sobre del Das Loch. La música era idònia pel moment, i estimulava a fer algo més que uns simples beures. I també vam descobrir el Sama, un local diria que ilegalillo, per diversos motius. El primer, perquè no hi havia cap rètol, semblava que fos un local privat. Lo que gràcies a un intercanvi de tabac amb un paio que estava allà al davant, ens va dir que entrèssim, que podíem entrar. I també vam voler fer-nos una foto dins el local i el cambrer ens va dir que no podíem fer-nos-la per conservar la privacitat de la clientela.

En fi, aquest dia un 10….objectius assolits i de carrer.