El blog d’en SiG

Avui aprofitant que era el meu últim dia abans de baixar a Barcelona pel nadal, he volgut aprofitar i donar alguna volta per la ciutat. He decidit visitar el mercat turc de Kreuzberg, mercat que està actiu els dimarts i els divendres. Està al carrer Maybachufer, i per arribar-hi has de baixar a la parada Schönleinstrasse. El mercat està just al costat del Landwehrkanal. Feia un fred de mil dimonis, per tant no m’he entretingut tot el que volia en un principi. Però ja ha estat bé per fer-me una idea de com funciona el mercadet. Per lo que m’ha semblat veure, els productes que s’hi venen estan bastant bé de preu. I he vist pà de pagès, algo molt valorat per mi. Hi havia molts alemanys i moltíssims més turcs. Aquí he vist molta fruita, formatge, olivetes, molts menjar vaja, i també molts altres productes, com jaquetes, gorres. De tot una mica, vaja.

Després he creuat el Kottbuser Brücke, on hi havia vàries persones donant menjar als cignes amb les restes de pà que havien tret del mercadet. A través de la Kottbusser Str. m’he anat fixant en els establiments i he vist publicades moltes ofertes per anar a Turquia amb l’aerolínia turca, fins al punt que he pensat que igual des d’aquí està tirat de preu anar a Istanbul.

Quan he arribat a Kottbuser Tor, he decidit anar a Alexanderplatz en busca d’una tasseta de Glühwein que en ella sortis un dibuix o algo mencionant aquesta plaça. No em sonava que n’hi haguès, però valia la pena intentar-ho. De fet, he pensat que si no en trobava, donava igual, perquè l’ambient i l’estar per aquella plaça m’agrada tant, que ja val la pena.

I he arribat a l’Alex. Allà m’he donat una volta, patint el fred que estava fotent. Però l’ambient potser donava una mica de calor. M’he trobat uns paios de Rostov que cantaven cançons ruses davant de les Kaufhof. Després he trobat un lloc on hi havien tasses de Glühwein i m’he quedat allà. L’estampa no era de l’Alexanderplatz, ni tant sols eren del 2007. Però com que em faig la col·lecció de tasses, ja m’ha agradat.

Mentres feia el Glühwein assegut en un banc fora al carrer, flipant amb el fred, m’ha vingut un Piesnegro a dir-me si li volia comprar un diari dels que venia. Li he dit que no, i tot seguit el tio, veient que estava fumant un piti, m’ha dit si li en donava per fer un. Primer m’ha demanat que li donguès per fer un peta, li he dit que era tabac, i ha acceptat el tabac. Mentres se’l liava, hem xerrat una mica, mig en anglès mig en alemany. El tio era de Paderborn, una ciutat alemanya i portava aquí a Berlin 12 anys vivint, sent un sensecasa. M’ha dit que necessitava els calers per anar demà, que anava a veure uns pocs dies a la família (…si…). Que li costava 82 euros, i li en faltaven 70. Pretenia treure’s 70 euros venent diaris. Tot plegat no ho acabo de veure massa clar, perquè el tio o és un senyoret (cosa que no ho crec…) o podria anar amb el Schönes Wochenende Ticket, que tardaria més hores en arribar però li costaria molt menys. No ho sé, sigui com sigui, ens hem desitjat sort mútuament i ha marxat a intentar trobar el miracle.

Quan he quedat totalment glaçat, he decidit agafar el bus 100 i anar ja tirant cap a casa. Ha estat com un breu comiat, ara que em passaré 15 dies a Barna.

Aquesta entrada fou escrita el divendres 21 desembre 2007 a les 19:02 i desada a Berlin. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.