El blog d’en SiG

Avui m’he sentit una mica com si formés part del passat alemany. Com si visquès a la RDA. Com si l’STASI m’espiés. No he mirat si tenim micros dins de casa. Potser ara quan acabi d’escriure el post ho faig. Miraré si tinc punxat el telefon (però no el fixe perquè no l’uso quasi…sinò el mòbil…) o aixecaré un paret.

La qüestió es que avui he sortit amb en Joan de casa per anar a la Mensa a dinar. Xino xano, xerrant i hem arribat a la porta d’ella. Quan entrem, escolto a en Joan dient Hallo. Jo anava més avançat i m’he girat. Adivineu qui era? Algun espia de l’STASI? Pitjor…la mare xinesa, la propietària del pis. Ens ha agafat i volia xerrar amb naltros. Hem entrat a dins i m’he assegut als sofàs que hi havia a l’entrada. La dona ara diu que ha xerrat amb el marit i que ens podem quedar fins a finals d’abril. Que al maig necessita el pis. Que li donguèssim una resposta. Li he dit que ho havia de xerrar i que li diria la decisió que prenem avui a la tarda. La dona està esperant encara a que la truqui. M’imagino la imatge esperpèntica: la dona asseguda tota la tarda, molt tranquil·la mirant el telefon i esperant a que soni. Igual avui es queda dormida vestida asseguda a la cadira. I em sap greu, perquè entenc que per a una marquesa com ella que no pot dormir a qualsevol lloc, acabar dormint en una cadira pot ser molt dolorós.

La decisió ja està presa: gener ens el pagarà la filla, febrer no pagarem un ral perquè estarem buscant fins a final de mes i recuperarem la fiança. Dos mesos sense pagar pis. Trobarem un pis més ecònomic i ja està, no ens queixarem. A més, ja hem dit a alguns erasmus que a mitjans de febrer hi ha festa comiat del pis. Que avisin a tothom o si més no, a bastants. I ara no ens podem fer enrere. No els podem fallar, que els erasmus estan aquí per recordar totes les festes que fan.

Però vull fer énfasi en la casualitat de trobar-nos-la a la porta de la Mensa. Que hi fotia allà? Casualitat o ens ha seguit? Tal com ens ho ha dit ha marxat d’allà. Ara em fa por sortir al carrer sol.

Per cert, tema pisos com està? Doncs hem preguntat per 4 pisos. Tres ja s’han donat ( com odio escoltar la frase Es ist schon weg) i l’altre paguem lo mateix perquè va per immobiliària i es queda pasta. I em fa mal pagar això a uns intermediaris.

Bé, la història amb la xinesa ha acabat de mala manera. No ha entrat en raó i ens foten fora del pis d’aquí un mes. Però la dòna no es va quedar a dormir aquí. Vam firmar la renúncia i a partir d’avui estem buscant pis altre cop. Va ser una visita d’unes 3 hores, on una xinesa sense escrúpols no volia entrar en raó. No sabíem quan se n’aniria perquè ella estava asseguda molta tranquil·lament a una banda de la taula sense xerrar massa i dient que no marxava i nosaltres a l’altra banda estupefactes. Però en ment teníem ja montar una festa al pis de sota amb tots els erasmus i que aquesta nit no puguès dormir. També es va fumar davant de la seva cara, al lloc on havia de dormir. Un piti va ser suficient perquè entrés a negociar. Fumar no és dolent, aquí hi ha la prova.

El motiu del que perquè ens fot fora? Li fa mal una cama i està incòmoda a l’hotel que la seva filla li va pagar, i per això volia entrar a un pis que la seva filla el tenia llogat, però que ella no I ella és la propietària. Al final no es queda a dormir els 11 dies, però com que el cas es fotre doncs tot s’hi val. I s’ha ventilat en dos dies uns llogaters que anaven pagant cada mes quan tocava i sense tenir cap problema. Un contratemps inesperat, quan ja fotíem vida normal i tranquil·la. Que els hi donguin pel sac.

I de tot s’aprén. I a més de mirar amb lupa el contracte i evitar els problemes que hem tingut aquest cop, també tinc clar que no li agafo un pis a algú que no sigui europeu. Passo d’entendre’m amb cultures que veuen com a normal bestieses. Passo.

Tal com explica en Joan, avui ens ha vingut la mare de la llogatera a fer una visita al pis. He flipat molt i encara estic flipant. Primer em pensava que venia per veure el pis, o per donar-nos records de la seva filla. Però no ha estat així. La dona volia, i encara vol, quedar-se 11 dies a sobar en aquest pis. Però amb exigències. Ens ha dit que ella es quedaria el pis de sobre, i en Joan i jo el de sota. No vol que ningú treballi a la seva planta. Vol descansar i temps per poder pensar.

Hem estat xerrant 2 hores amb ella, asseguda primer al pis de dalt i després al d’aball. He flipat molt que ens diguès que ens vulguès fer fora, que el pis és d’ella i no de la llogatera. Com si fos paper mullat el contracte.

També els moments estrella han estat quan li hem dit que han de venir dues persones a visitar-nos i ens ha dit que això no li importa i que ens pagaria una tercera part del lloguer del pis.

Com bé diu també el Joan, la dona se’n va a dormir a les 20 o 21. Vaja que fa 4 hores que està somiant en que dormirà durant 11 dies aquí. Per tot el morro. La dona vindrà demà a la 13:30 amb bosses plenes de roba i demà se n’anirà igual de carregada com ha vingut.

Ja explicaré com acaba aquest catxondeo d’història…

Bueno, ja ha començat la màquina a carburar. La màquina ja està encesa. Ja torno a caminar pels carrers de Charlottenburg. I aquests dies fa sol. Bé, si hi ha una clariana o hi ha 1 hora de sol, ja dic que ha fet sol. I que faci sol a Berlin, m’alegra. M’alegra més què que en faci a Barcelona.

I estic en busca d’una rutina. De moment amb les classes d’alemany. Ja he fet dues classes de l’intensiu. Curs nou, cares noves. Sóc l’únic català i espanyol. Hi ha de tot, com bon curs de la Volkshochschule. Dos d’Iran, una turca, un camerunés, una rumanesa, una xinesa, una italiana, una peruana, un egipci, un d’Estats Units, una txetxènia, una marroquí i d’alguna nacionalitat més que no sé o no recordo.

També portem dos dies dinant a la Mensa també. Collons la Mensa la tinc al costat de casa i jales per quatre xavos. Vam començar a veure gent…petonets i tal.

També he enviat dos mails demanant curro. Curro de merda, però curro. I el curro es paga. Un mail a un restaurant espanyol que fan paelles. No he tingut collons de dir que no tinc ni puta idea de fer paelles. Ni tant sols s’imaginen quina opinió tinc dels valencians. Però de fet, això de que no sé fer paelles, ja els hi diria el dia que em diguin que volen contar amb els meus serveis. També he enviat un mail a una altra oferta de treball menys interessant pels meus objectius, però que em donaria calers, que al cap i a la fi, és un dels objectius primordials d’un curro. Moderador de xats…jaja cobrar per xatejar. Lo pijor…. Tinc bona experiència en aquest camp. Jo crec que si hi haguès una entrevista de treball, els hi explicaria la meva trajectòria i m’agafarien de seguida.

I lo que si que tinc i ara aniré a fer, és un currillo que li han donat a l’Adela i que jo l’ajudaré per poder-me pagar les cerveses capritxoses de tot un mes. Es tracta de patejar-se 5 supers a la setmana i recollir certes dades.

I avui arriba en Joan, a la tarda crec. El nou Mitbewohner, que al començament haurà de fer els primers tràmits pesats de quan arriba algú a una ciutat per viure-hi, però que suposo que aquest cop serà un moment fer-los. I en Tito ja té bitllet per venir a veure’ns. Caurà un Mittvos o un Burger!

Ja veieu, la màquina està en On.

Bueno gent, me’n torno a la capital d’Europa. Torno al fred. Però m’ha encantat la breu estada a Catalunya. Em dóna la sensació que duc aquí un mes. He apreciat diverses coses mentres he estat aquí. La primera que vaig veure, que tenim un tresor anomenat clima. Sol i poc fred. Però bé, també falten coses que allà si que ho tenim. De vegades, coses que molts no veuen.

Lo que puc dir és que, per fortuna i per desgràcia, sembla que les coses no han canviat massa.

A molts, us espero allà aviat. A d’altres, ens veiem allà aviat.