El blog d’en SiG

Bueno, ja ha començat la màquina a carburar. La màquina ja està encesa. Ja torno a caminar pels carrers de Charlottenburg. I aquests dies fa sol. Bé, si hi ha una clariana o hi ha 1 hora de sol, ja dic que ha fet sol. I que faci sol a Berlin, m’alegra. M’alegra més què que en faci a Barcelona.

I estic en busca d’una rutina. De moment amb les classes d’alemany. Ja he fet dues classes de l’intensiu. Curs nou, cares noves. Sóc l’únic català i espanyol. Hi ha de tot, com bon curs de la Volkshochschule. Dos d’Iran, una turca, un camerunés, una rumanesa, una xinesa, una italiana, una peruana, un egipci, un d’Estats Units, una txetxènia, una marroquí i d’alguna nacionalitat més que no sé o no recordo.

També portem dos dies dinant a la Mensa també. Collons la Mensa la tinc al costat de casa i jales per quatre xavos. Vam començar a veure gent…petonets i tal.

També he enviat dos mails demanant curro. Curro de merda, però curro. I el curro es paga. Un mail a un restaurant espanyol que fan paelles. No he tingut collons de dir que no tinc ni puta idea de fer paelles. Ni tant sols s’imaginen quina opinió tinc dels valencians. Però de fet, això de que no sé fer paelles, ja els hi diria el dia que em diguin que volen contar amb els meus serveis. També he enviat un mail a una altra oferta de treball menys interessant pels meus objectius, però que em donaria calers, que al cap i a la fi, és un dels objectius primordials d’un curro. Moderador de xats…jaja cobrar per xatejar. Lo pijor…. Tinc bona experiència en aquest camp. Jo crec que si hi haguès una entrevista de treball, els hi explicaria la meva trajectòria i m’agafarien de seguida.

I lo que si que tinc i ara aniré a fer, és un currillo que li han donat a l’Adela i que jo l’ajudaré per poder-me pagar les cerveses capritxoses de tot un mes. Es tracta de patejar-se 5 supers a la setmana i recollir certes dades.

I avui arriba en Joan, a la tarda crec. El nou Mitbewohner, que al començament haurà de fer els primers tràmits pesats de quan arriba algú a una ciutat per viure-hi, però que suposo que aquest cop serà un moment fer-los. I en Tito ja té bitllet per venir a veure’ns. Caurà un Mittvos o un Burger!

Ja veieu, la màquina està en On.

Aquesta entrada fou escrita el dimecres 9 gener 2008 a les 11:51 i desada a Berlin, Dia a dia. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.