Avui m’he sentit una mica com si formés part del passat alemany. Com si visquès a la RDA. Com si l’STASI m’espiés. No he mirat si tenim micros dins de casa. Potser ara quan acabi d’escriure el post ho faig. Miraré si tinc punxat el telefon (però no el fixe perquè no l’uso quasi…sinò el mòbil…) o aixecaré un paret.
La qüestió es que avui he sortit amb en Joan de casa per anar a la Mensa a dinar. Xino xano, xerrant i hem arribat a la porta d’ella. Quan entrem, escolto a en Joan dient Hallo. Jo anava més avançat i m’he girat. Adivineu qui era? Algun espia de l’STASI? Pitjor…la mare xinesa, la propietària del pis. Ens ha agafat i volia xerrar amb naltros. Hem entrat a dins i m’he assegut als sofàs que hi havia a l’entrada. La dona ara diu que ha xerrat amb el marit i que ens podem quedar fins a finals d’abril. Que al maig necessita el pis. Que li donguèssim una resposta. Li he dit que ho havia de xerrar i que li diria la decisió que prenem avui a la tarda. La dona està esperant encara a que la truqui. M’imagino la imatge esperpèntica: la dona asseguda tota la tarda, molt tranquil·la mirant el telefon i esperant a que soni. Igual avui es queda dormida vestida asseguda a la cadira. I em sap greu, perquè entenc que per a una marquesa com ella que no pot dormir a qualsevol lloc, acabar dormint en una cadira pot ser molt dolorós.
La decisió ja està presa: gener ens el pagarà la filla, febrer no pagarem un ral perquè estarem buscant fins a final de mes i recuperarem la fiança. Dos mesos sense pagar pis. Trobarem un pis més ecònomic i ja està, no ens queixarem. A més, ja hem dit a alguns erasmus que a mitjans de febrer hi ha festa comiat del pis. Que avisin a tothom o si més no, a bastants. I ara no ens podem fer enrere. No els podem fallar, que els erasmus estan aquí per recordar totes les festes que fan.
Però vull fer énfasi en la casualitat de trobar-nos-la a la porta de la Mensa. Que hi fotia allà? Casualitat o ens ha seguit? Tal com ens ho ha dit ha marxat d’allà. Ara em fa por sortir al carrer sol.
Per cert, tema pisos com està? Doncs hem preguntat per 4 pisos. Tres ja s’han donat ( com odio escoltar la frase Es ist schon weg) i l’altre paguem lo mateix perquè va per immobiliària i es queda pasta. I em fa mal pagar això a uns intermediaris.
Deu n’hi do, la colega xinesa aquesta. A la meva Vermieterin la tinc per bastant penques, però em sembla que la vostra xinesa és una megafreak, directament! Sort amb la cerca.
Sisi lo primordial és no fallar als erasmus, poca conya… però quan promets una festa a un erasmus, se l’apunta al cervell i dp si no la compleixes, ja et posa a la llista negra de no enrollaooo! jajaja
Que gran la vida d’erasmus…com la trobo a faltar!
Doncs ben fet, ni un pas enrere…ara a buscar un altre pis i a embutxacar-se 2 mesos de gratix, clar que si!
Ahhh i recordeu-ho sempre…hi ha gent que no te vida social, i ocupa el seu temps perseguint als que si que en tenen jeje Anims!
Bones Sig, Vaja tela amb la xina… colta, que si cal venir per fer una festa a Berlin vaig, i si és per fer soroll més!
Si serveix de consol uns col·legues meus van tenir problemes a irlanda també amb una llogatera xinesa…
Enu, Sig, en primer lloc, dir-te que això que expliques de la xinesa fa més por que el fantasma de Bitteschön…i en segon lloc, com diu en Warper, si cal m’hi estic fins el febrer per la festa…jo per un amic, el que calgui
Osti, quina por… Li podeu pintar el pis de negre com a obsequi per l’amabilitat.
Si ajornar la festa de comiat només és qüestio d’orgull, cap problema, en feu dues i problema resolt.
Hola! Jo també visc a Alemanya i estic de lloguer. No n’estic segura, però jo diria que per llei us han de donar tres mesos des que dius que marxes fins que, efectivament, abandones el pis. Potser el que el marit li ha dit a aquesta dona xinesa és que es pot fotre amb merders, ja que diria que hi ha una oficina a la majoria d’ajuntaments on tant, llogaters com propietaris es poden assessorar i, si cal, denunciar alguna irregularitat.
Espero que tingueu sort en la recerca del nou pis!