El blog d’en SiG

Finalment ja tenim pis nou. Ja fa uns dies que hi estem vivint. Concretament 3 dies. Estem a Charlottenburg també, però més al costat del S-Bahn. Al carrer Stuttgarter Platz. El pis és gran, i té de tot. Tot amoblat, com el buscàvem. I el compartim amb un parell de persones més. La Marisol (d’Ecuador) i el seu fill Egin (alemany). Parlen castellà i perfectament l’alemany.

La cerca ha estat un conyàs. Ja n’estavem farts i al final ha caigut aquest. Hem vist diversos pisos i aquest era un dels pocs amoblats. Crec que hem sortit guanyant, tot i viure més acompanyats. També podria succeïr que aquesta sigui una solució temporal. Però de moment, aquí hi ha futur.

He afegit unes fotos. A la meva habitació puc practicar a ser una vaca!

Ara en alemany / Jetzt auf Deutsch

Endlich haben wir schon eine neue Wohnung. Vor einige Tage wohnen wir hier (3 Tage). Die wohnung liegt in Charlottenburg, neben die S-Bahn, an der Stuttgarter Platz. Die ist grosser als die letzte Wohnung und die hat viele Möbel und Elektrogeräte. Das ist wichtig, weil wir wollten, nichts zu kaufen. Wir teilen die Wohnung mit zwei neuen Menschen: Marisol aus Ecuador und ihr Sohn Egin, aus Berlin. Sie sprechen so gut Spanisch und Deustch.

Die Suche war so langweilig. Wir waren so müde und endlich haben wir für diese Wohnung entschieden. Wir haben viele Wohnungen gesehen, und nur zwei waren total möbliert. Ich glaube, dass wir mehr Platz jetz gewonnen haben, obwohl wir mit mehr Leute zusammen wohnen müssen. Es kann sein, dass es eine zeitliche Lösung wäre. Aber im Moment gibt es Zukunft hier.

Ich habe einige Fotos von der Wohnung gelässt. In meinem Zimmer kann ich üben, eine Kuh zu sein!

PD: Entschuldigung…wahrscheinlich gibt es viele Fehler, tut mir leid….ich baue der Deutsch ab!!

Així s’anomena el meu nou post. En honor als inútils que ronden representant oficialment Espanya a Berlin. Ahir vaig viure un altre capítol grandiós de l’Embaixada. Una Embaixada on els seus treballadors miren de no fotre ni brot. Diria que dels 5 espanyols que hi havien allà per rebre ajut, ningú va ser ajudat. Només a una alemanya.

Vam anar a explicar el problema del nostre pis amb la llogatera, però no ens van voler escoltar. Ens va atendre una dona. Un lloro darrere el mostrador. Va dir-nos que no s’ocupen de lleis jurídiques sobre propietats privades. No em volia ni escoltar, tot i que al final ho va fer. Però es va aferrar al sentit comú i a la lògica, quan, de vegades, en tinc d’això i no cal anar a l’embaixada perquè et diguin què és lo lògic i què no. La molt vagassa em va inflar els ous quan em va fer repetir la pregunta que li havia fet dos cops “entonces no hay nadie en esta ciudad que nos pueda ayudar sobre el caso. Debo pagar abogados alemanes?”. Em va aguantar amb un despectiu: “no entiendo la pregunta caballero”, “sigo sin entenderle caballero…qual es la pregunta que me está haciendo?”. Al final amb l’expressió espanyolíssima coño ho arregles tot. Un coño obre portes a Espanya. I per fi em va entendre, dient NO.

Vaja que l’embaixada és una xuminada. No serveix de res, només per arreglar assumptes sense molta importància. Però si tens un problema greu, no hi contis massa amb ells.

Ahir deu ni do el trote. No tinc fotografies de la nit d’ahir, i me’n penedeixo. Primer vam anar a la Siegmunds a la festa brasilera. En Joan i jo vam arribar allà que ja havien començat la festeta. Estaven tranquil·lets, asseguts. O les cerveses no havien pujat encara (molt probable) o les cançons no agradaven massa (també molt probable). La Elisa, que m’havia dit de venir a la festa, no hi era (Elisa! Höre du mich! Einem Tag siehst du meinen Blog und ich höffe, einen Kommentar zu bekommen. Mal sehen!) i clar, la gent se’ns va quedar mirant una mica que no sabien que feiem allà. Sort que hi havia alguns altres coneguts i quedar-nos allà no va ser massa brusc al final. Aquí anava la gent a cervesa neta, a l’alemanya. Després de coneixer a la penya brasilenya i d’observar que són de fàcil ballar i super animats, van pujar en Guillem, Pablo i companyia. I ens vam anar cap al Mudd Club, a Hackescher Markt. Un antrillo semblant a un soterrani gegant on alguns dies posen Balkan Beats, que per desestressar-te va prou bé.

Allí res, ballaruca, rialletes, coneguda a un grup de paies de Croacia. La beguda no massa econòmica. Després de la discoteca intentem anar a un local musical de Hackescher però quan entrem,ens rallem i pirem altre cop al pati interior del lloc. Al final cau un kebab i uns continuen la festa direcció Afters de Jannowitzbrücke i uns altres ens retirem.

Bueno ja m’he tret un dels pesos que duc a sobre. L’examen d’alemany, que diria que ha anat bé. Ha estat llarguet però ha passat rapidet. Si tot va bé, dimecres sabré la nota i rebré el certificat de l’A2. Bueno, encara estic aball, però menys dóna una pedra. A pel següent curs, que comença d’aquí deu dies. I quasi tots continuen, serem els mateixos. Només em sap greu la baixa de l’iraní. Del Mosher. Ha d’anar per qüestions de feina a Teheran i es pedrà el següent curs. Des d’aquí li envio una forta abraçada i segur que ens veiem pels passadissos de la VHS quan torni a estar a Berlin.

I per desestrasser-me una mica, avui festa brasilenya a la Siegmunds. Unes caipirinhes aniran de perles, que m’han dit que en faran. I bueno, serem els catalans d’honor. Tot lo demès brasilenys. Ambaixadors de Catalunya, esperem donar una magnífica imatge i no decepcionar al personal.

Demà primera peli de la Berlinale (Himlens HJaerta, swedisch). Vaig a veure un film amb l’Adela i els erasmus, les entrades les van comprar el divendres. A l’Internacional, a Karl Marx Allee.

I dues entrevistes més de pis.

I estreno un nou tandem demà.

Cap de setmana mogudet.

Avui ha estat un dia una mica esgotador. Me l’he passat tot el dia a la biblioteca preparant l’examen del dissabte. Però no sé, he sortit d’allà que crec que hauria pogut fer més. No sé, durant el dia hi ha hagut una mica de tot. Abans del mig dia, he anat amb l’Adela i la Doorin al bar de la biblio i hem xerrat una mica en alemany i castellà. He dinat a les mil i he fet alguna labor pel futur. També he donat algun consell a la Sveta que demà baixa a Barna durant 4 dies. Collons l’hotel el té al raval, quin ull quan van fer la reserva. Poc li he pogut dir perquè crec que ja saben on van.

I a les 20h he quedat amb en Julien, un antic company francès de classe del curs anterior d’alemany. Volíem veure l’Espanya-França. Suposo que pensava que jo seria un fervent seguidor de la Selección, que no és així. Però al final, hem acabat veient el Österreich-Deutschland en un bar que hi ha a Zoologischer Garten. Que per cert, han dominat els de l’imperi de l’est, però han perdonat molt. I els alemanys han acabat matxacant amb un 0-3 als seus germans. Sent sincers, lo millor ha estat la tertúlia que hem tingut en alemany amb tocs aclaratoris en castellà, el retrovament, que ja hem dit que ens hem de tornar a veure, i les tres Berliner que han caigut.