El blog d’en SiG

Així s’anomena el meu nou post. En honor als inútils que ronden representant oficialment Espanya a Berlin. Ahir vaig viure un altre capítol grandiós de l’Embaixada. Una Embaixada on els seus treballadors miren de no fotre ni brot. Diria que dels 5 espanyols que hi havien allà per rebre ajut, ningú va ser ajudat. Només a una alemanya.

Vam anar a explicar el problema del nostre pis amb la llogatera, però no ens van voler escoltar. Ens va atendre una dona. Un lloro darrere el mostrador. Va dir-nos que no s’ocupen de lleis jurídiques sobre propietats privades. No em volia ni escoltar, tot i que al final ho va fer. Però es va aferrar al sentit comú i a la lògica, quan, de vegades, en tinc d’això i no cal anar a l’embaixada perquè et diguin què és lo lògic i què no. La molt vagassa em va inflar els ous quan em va fer repetir la pregunta que li havia fet dos cops “entonces no hay nadie en esta ciudad que nos pueda ayudar sobre el caso. Debo pagar abogados alemanes?”. Em va aguantar amb un despectiu: “no entiendo la pregunta caballero”, “sigo sin entenderle caballero…qual es la pregunta que me está haciendo?”. Al final amb l’expressió espanyolíssima coño ho arregles tot. Un coño obre portes a Espanya. I per fi em va entendre, dient NO.

Vaja que l’embaixada és una xuminada. No serveix de res, només per arreglar assumptes sense molta importància. Però si tens un problema greu, no hi contis massa amb ells.

Aquesta entrada fou escrita el dimecres 13 febrer 2008 a les 14:57 i desada a Berlin, Dia a dia. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.