L’idili amb l’Svetlana es va estroncar molt aviat. Farà 3 mesos que no feiem res junts. Ella per la seva banda vegetant i jo fent la meva. No és que ens dicutíssim, però simplement no ens deiem res. No feiem res junts. Avui, però, aprofitant que feia solet i que tenia un momentet lliure, l’he anat a trobar i m’he anat amb ella a passejar.
Primer li he inflat el parell de rodes que té, aquelles rodes tant rodonetes i tant voluminoses que Deu li ha otorgat. Que maques que són les seves rodes…Un cop les tenia ben infladetes, m’he anat cap a Litzensee, un parc de Charlottenburg mitjanet tirant a petit (parlant de Berlin), on els veïns aprofiten per anar a còrrer. El seu llac m’ha encantat i unes vistes maques hem visitat. Després hem pujat per Suarezstrasse (que gran…Suarezstrasse jaja, ni jo en parides ho haguès dit.- 1-0 pels berlinesos) fins creuar-me altre cop amb la Kaiserdamm (la nostra estimada Bismarckstrasse, que canvia de nom a Sophie Charlotte Platz). Aquí demà he quedat amb una segon tàndem, que em va donar rosco ja el cap de setmana passat, però que ho hem deixat per demà. Esperem que no li passi res imprevist.
Ja anava sense rumb, sense saber per on anar. Se m’ha encès la bombeta i he decidit anar a veure Wundtstrasse, un carrer prop d’allà que vam anar també el cap de setmana i que no vam poder contactar amb la llogatera. Tenia els dos telèfons inutilitzats i a la bústia no apareixia el seu nom. He anat a veure si lograva veure el seu nom a la bústia, però no hi ha hagut sort. He tornat a no veure’l. Ens plantarem demà dissabte a les 15 al seu pis i encara no la trobarem altre cop.
D’allà he pujat Wundtstrasse i m’he topat amb l’Spandauer Damm. La he pujat i quan he arribat a Westend, l’he baixat per l’altra banda. Hi havia autopista i ja no volia continuar per allà. Quan he arribat al Palau de Charlottenburg he vist una nata d’una dona de mitjana edat amb una furgoneta d’aquelles raquítiques de tres rodes. He tirat a l’Svetalana al terra i l’he anat a ajudar perquè la pobra dona s’ha quedat al mig del pas de peatons, sense sabata. Li he donat la sabata que li havia quedat a Cuenca i m’he endut un Danke schön. Home, la dona s’ha empotrat com si fos una islamista a la furgo. Com a jutge de l’accident, el conductor de la furgo no té cap culpa. Després he recollit a l’Svetlana i li he fet una carinyosa frega.
D’allà he anat al Rathaus de Charlottenburg per informar-me si ens poden ajudar amb lo del pis. Lo que a l’Embaixada no van voler fer. Ara tenim un telèfon i hem de trucar per demanar cita. I per últim, he anat al Deustche Bank d’Ernst Reuter Platz a fer una gestió, per acabar tornant a casa.
Un parellet d’hores aproximadament amb l’Svetlana amb solet berlinès. Quin retrobament, espero que continuem així molt més temps. Perquè una cosa si que és certa, i és que ella no em fallarà mai.
I algú més tampoc.
Ei Sig. El que expliques del pis vol dir que encara n’esteu buscant? Pensava que havieu “fet les paus” amb la xinesa i que us quedàveu on sou… Doncs coi, sí que costa, trobar-ne!
ja em trobat algo ferran…era complicat, o no era del nostre agrado, o no està amoblat o has de justificar els últims salaris lluitant contra alemanys. Però ja em trobat algo. Això si, ja t’avanço algo abans del meu post….comparteixo pis…de traca i mocador….suposo que serà una solució temporal. Només el temps ho dirà.
Iepa, com queda doncs això del pis? Ja teniu quelcom??? Petons a l’Svetlana!
Aix Sig… ets un incomprès! Sort que jo he vist el sí d’aquest post…
Que maca la petita historieta amb l’Svetlana, n’hauries de fer una cada setmana… Amb aquest carinyuuu s’han de tractar a les dones… aiii vull dir a les bicis
M’ha encantat l’ajuda altruista que ha rebut per part teva, aquella dona, encara que diguis que la dona s’ha empotrat com uan islamista a la furgo, aiiiix… no se pas, s’hauria de veure. Sort que després no has perdut el fil i has recollit l’Svetlana amb una delicada frega. Però mola perdre una sabata en situacions curioses; diga’m hipiie jeje