El blog d’en SiG

Ja hem tornat del viatget a Kobenhavn. Si hem fessiu dir un adjectiu per definir el viatge us diria que no sé quin posar: bonic, car, fred, casualitats, Carlsberguià o, fins i tot, catastròfic. Us plasmaré lo que ha estat l’emocionant viatge a Kobenhavn. Alemanys m’han dit que un cop coneixes Berlin, Kobenhavn és aborrit. Però la veritat és que si t’ho montes com naltros, vibres fins al final. Som-hi:

Dimarts 18 març

Arribem a l’aeroport de Schönefeld con senyors, sense facturar, amb poc temps i com a conseqüència, sense esperar quasi. Dins l’avió coincidim amb una màquina danesa dels mots encreuats i amb unes espanyoles amb guia. Algo que naltros no teníem. El trajecte és molt curt i quan arribem a Kobenhavn a les 21:30 ens anem al tren per trobar l’hostal.

La parada és Forum i caminant uns 10 minutets arribes a l’Sleep in Heaven. Fem unes birres allà perquè pels voltants són bastant més cares. Aquí costen uns DKK 25, lo que en euros són quasi uns 4 euros. Imagineu-vos-ho… Veiem que a fora cau la de deu, i està nevant. Sortim a fer el capullo amb la neu, com si mai haguèssim sortit de Barcelona. Finalment ens fotem al llit a la 1:30, a compartir habitació amb 12 persones més.

Dimecres 19 març

Ens fotem l’esmorzar i anem a veure la ciutat. Fa un dia collonut, però amb fred. Ens pategem tot Kobenhavn a peu, anem al barri llatí, a la zona Sireneta i a Cristiania. Podeu visitar el recorregut que vam fer aquí. En total, hem calculat uns 16 km.

Com que el Tivoli estava tancat, anem cap a la zona del palau de Cristianborg. És la casa del Govern Danès. La façana en obres. Rallats perquè no vam poder veure la façana bé, decidim buscar acció i ens anem a Cristiania. Antigament Cristiania havia estat una base militar i al ser abandonada, sembla que va ser okupada.

No et deixen fer fotos a la zona i t’ofereixen droga. Ja ens havien xerrat de Cristiania. Si que sembla la ciutat sense llei allà, una mini illeta per separada de Kobenhavn, que no té res a veure amb aquesta. Allà fem una cervesa en un bareto.

Després veiem els altres interessos turítics. El canal Nyvahn, un carrer amb casetes de colors i de molts restaurants i els vaixells atracats a banda i banda del canal.

La Plaça del Palau d’Amalienborg. És la residència de la família reial a l’hivern.

També vam veure la sireneta i el parc que hi havia al seu costat.

Des d’allà vam anar al castell de Rosenborg, on estan guardades les Joies de la Corona.

Comença a nevar una mica i rebentats ens anem a apalancar al hostal. Per sopar, anem a una pizzeria del costat de l’hostal, on els preus són com a Barna. Després a clapar, amb 12 més, i dels 12, 4 odiosos espanyols.

Dijous 20 març

Ens anem a la Carlsberg. Allà veiem la història d’aquesta cervesa. Veiem peculiaritats que no em passen per alt. Per exemple, la col·lecció de cerveses, tot un record guiness. I també, els logos de antigues cerveses, que duien l’swastika. Per a qui flipi, aquest símbol pels vikings i també per la cultura hindú significava bona sort. Lo que els nazis després el van adoptar. Però les cerveses són d’abans del 1930.

Al final de la visita tenim dues consumisions de birra i ens la prenem tranquil·lament. A la tarda, veiem lo que ens falta per veure del centre i tornem a l’hotel desfets.

Al vespre li preguntem diverses coses a la conserge de l’hotel i molt simpàtica. És sueca però curra a Dinamarca. Com molts suecs fan, degut al nivell de vida d’un i de l’altre país. I fins i tot els mateixos danesos se’n van a viure a Malmö o rodalies (Suècia) i després van a currar al seu propi país.

Sopem en un restaurant prop d’allà i acabem fent una birra en un bar bastant autèntic. El cambrer anava borratxo, els clients evidentment també. Clients de mitjana edat. Puc per fi parlar amb algú del Laudrup i bromegen dient-nos que quan eren joves van jugar contra ell, que van empatar a 1 i que un li havia fotut un cop de puny. Una mica radikals els personatges.

Divendres 21 març

Aquest dia l’aprofitem per visitar Malmö (Suècia). No fa massa bon dia però tot i així fem el que ens havíem disposat a fer, passant del temps. Agafem el tren, passem un pont que uneix Dinamarca amb Suècia i arríbem sobre les 11 a la ciutat sueca. És mitja hora en tren només. Un cop allà, plou i intentem veure les coses tot i no donar massa gust passejar. Veiemel parc i el castell medieval, l’edifici del Santiago Calatrava, la platja i els raconets del centre de la ciutat, com per exemple la placeta Lilla Torg.

Al museu, ens trobem dues noies franceses de Montpellier que van estar a l’hostal dormint a la nostra habitació. Xerrem en alemany perquè ens diuen que estan visquent a Berlin també i que agafen el mateix avió com nosaltres. Després de petar-la decideixen elles anar a veure un museu i quedem que ens veiem a l’aeroport a la tarda (Si seguiu llegint veureu com acaba tot).

Dinem amb vistes al mar i al pont, i a Dinamarca. Però em vaig sentir com els que actuen de cara a la galeria: menjo en un lloc pijet, i m’atiborro de pa amb margarina i només em demano una sopa. He pagat com si menges en un restaurant de Kreuzberg, perfecte!

Sortim de jalar, i anem a passejar altre cop. Podeu veure a la foto de la dalt d’aquestes línies a la dreta, que vaig tenir temps per les fricades i referències futbolístiques que em caracteritzen (Pichi, em vai enrecordar de tu a Malmö).

De passejar ens agafa fred i decidim fer una cervesa en un pub. Acabem tota la tarda fent cervesetes i ho paguem…i ben car.

I aquí arriba la catastrofe del viatge…

Katastrophe

Sortim del pub i com que no em quedava un cigarret, li’n demano a una colla de madurs que estan fent cigarrets a la porta del bar. La petem mentres el cigarro es consumeix. I ens explica altre cop l’estrategia de danesos i suecs de treballar a Dinamarca i viure a Suècia. Ella és sueca del nord però des de feia 9 anys que estava curant al pub a Malmö. S’emociona quan li diem que sóm de Barcelona. Un cop xerrat i passar fred, anem cap a l’estació de tren per anar cap a l’aeroport. Anàvem amb 1 hora d’antelació per fer un tram de 20 minuts. Doncs al final, acaba passant que a mig camí hi ha pana del tren i se’ns acaba escapant l’avió. El tren es va estar quasi una hora aturat. Quan arribem a l’aeroport ja no hi quedava ni deu a la passarel·la d’embarcament. Anem a queixar-nos al personal del tren i ens claven el rollo que anàvem amb massa poc temps de seguretat i que les normes de l’aeroport és que s’ha d’anar amb més temps del que portàvem. En fi, qu eno ens paguen ni nou bitllet, ni hostal per dormir, ni res.

No obstant, ens donen una adreça per a que hi enviem les factures que ens generi aquest incident. Anem a l’estació central a preguntar sobre els trens i sobre els busos, que no havíem pensat en aquesta via d’escapatòria i l’Adelilla des de Cat ens va recordar. Els del tren uns bordes i ens fan pagar 60 euros, tardan 10 hores i fent dos canvis de tren. Anem a l’estació d’autobusos. Hi arribem preguntant, ens la vam jugar pensant que la sortida dels autobusos estaria aprop de l’estació central.

A l’autobús, gloriós. No trobem, naturalment per l’hora que era ja (22:40), l’oficina oberta d’Eurolines. Una bateria d’autobusos estan estacionats i apunt de marxar cap a les seves respectives destinacions. De sobte parlem amb un dels conductors d’un autobús que va cap a Lodz (Polònia). El conductor tenia pinta de ser albanès o de per allà….i sort que era d’allà. El tiu no ens entén massa però ens diu que ell té places. I de manera il·legal ens colem dins l’autobús. Li diem que tenim només 70 euros pels dos en metàl·lic. Era veritat i el paio, ho apanya i diu que cap problema, 35 per cap i llestos, cap a Berlin ens porten. Aquells diners a les arques dels conductors, perquè no ens van fer ni bitllet ni res que desmotrés que havíem estat allà.

Arribar i moldre a l’estació de busos. Pim i pam. Amb una gitanada, vam poder marxar el mateix dia de Kobenhavn. Ens vam picar 7 hores a la carretera. Vam agafar fins i tot un ferri que ens va portar de Dinamarca a Alemanya.

La relació Eurolines-jo, jo-Eurolines es consolida i molt. Sumo un altre viatge europeu, de tornada, amb aquesta línia. I d’una manera il·legal em salvo de no ser sablejat ni pel tren ni per la ciutat de Kobenhavn.

L’arribada a Berlin, de les bones. 7 del matí i nevant. El mes de març és el mes de neu, durant ja fa un parell d’anys, aquí a Berlin.

Ja dic, un viatge amb molts adjectius.

Aquesta entrada fou escrita el dissabte 22 març 2008 a les 17:57 i desada a Berlin, Viatges. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.