… siguin el dia del suicidi nacional berlinès. Per què? Fàcil…perquè a la Volkshochschule no hi ha classe dimecres. Ganz einfach, eh? A més, també vull oblidar. I que sigui a la velocitat de la llum si pot ser. Vull netejar-me el cervell amb el detergent Ariel Ultra. M’he encapritxat de l’Ariel Ultra, ara que estic a Alemanya, mireu. No sé si per lo d’Ariel o per lo d’Ultra. Per oblidar, avui dimarts podria ser dia d’hamburgueses a Berlin al vespre. Per oblidar, em fotria un empatx d’hamburgueses….i perquè no d’hamburgueses també! Però mirant bé el programa, potser no és el millor dia per fotre’s hamburgueses avui. Per tant, serà la improvització de quatre cowboys catalans disposats a esvandir Berlin de la millor manera. Amb visió de futur. Un gran futur. El nostre. El primer de molts dimarts!
Missatge pels que van de sèrios i llegeixen aquest blog….sé que és una paranoia de post. Però té més significat que potser tota la vostra vida junta. O sigui que absteniu-vos a donar-me opinions de psiquiatra amateur, o pitjor encara…de la vida, perquè sé que no enteneu res. I sense entendre algo, està prohibit opinar. Avisats esteu.
Tots a ballar. http://es.youtube.com/watch?v=kvDMlk3kSYg
Ui! Estic veient un Sig agressiu contra els que llegeixen el seu blog…
tens un e-mail.
Aiiii Sig!
No infravaloris a la gent, ja se que amb mi no ho faries mai, pq em tens sobrevalorada, però no ma molat aq missatge agresividillo jeje T’entenc i joder el que dius és cert, que aquests dies la teva vida està tocadilla, bueno ja paruuu amb els diminutius, pq tot sona millor. Un petooo guapooo i no te’m suicidis… que fariem els altres llavors ehhh?
Ja sé que no vols comentaris però només et vull dir que molt ànims!!!
Que t’esperem a Barcelona per fer moltes coses.
mercis a les dues!
Enu, Sig, ara que tot està més trankil gràcies a les dues senyoretes, “m’atreveixo” a deixar un coment…jaja…;)
Només puc dir que endavant, Eugenio, el pont, Can Pi, concert dels Doors, parides mil, diumenge a Sant Antoni, demanar temaçus, fer kali mentre vols ser glamuròs…, en fi, mil coses que tu i jo sabem poden fer canviar un estat d’humor xunguillu…tingue-les en compte!!!