Des de Barcelona va venir el Katrina a visitar-nos. Si, l’huracà….Va arrassar una mica. I durant dos dies (i depén de com es miri, encara ara) vam pagar les conseqüències. Explico la ruta que vam fer. Ruta que comença a entrar als llibres de l’alternativitat de Berlin. I quan acabi la guia de Berlin que vull començar, tot això estarà citat. Tot seguit, un resum de lo més destacat.
Dimecres, 26 març
Arriba la Nakis i la Vio. Deixem les coses i ens fotem un kebab extrapicant mentres viatgem amb l’S-Bahn. Ens dirigim a la Weinerei de Veteranenstrasse. Allà fem uns tastets de vins, blancs i negres. Em va agradar molt el sistema i tal, i vam pillar lloc de seguida. Estava plagat d’Erasmus i que tenien preparat el mateix pla que nosaltres. Acabar al Mittwochsclub.
Però nosaltres tenim un as a la màniga. I anem a un lloc a rememorar algo tradicional de Barcelona. I ho fem perquè li vam posar un parell de collons i insistència alguns. La insistència és el millor aliat per aconseguir les coses. De camí coneixem a una colla d’erasmus grecs. Però ens dividim perquè al bareto que anaven no ens va recordar a Barna.
Un cop fet tots els deures ens dirigim al Mittwochsclub. Hi ha un petit accident abans d’entrar..accident que deixarà marca. El trobem, i diem la contrasenya de la setmana i paguem 3 euros. Infestat d’espanyols i la música no estava gens malament. Ens ho vam passar bastant bé, i vam conèixer erasmus…els de la Freie Universität.
Dijous, 27 març
Anem a passsejar a Hackescher Markt per veure els seus Höffe i en les rodalies de per allà. Passegem per allà i ens airegem, molt agradable la passejada. Visites de turisteo a les botiguetes de souvenir. Quan ens cansem anem a Oranienburgerstrasse a un bar ja conegut a picar algo. A fer temps, perquè el David arriba d’aquí poc. Un cop això anem a casa a recollir-lo i ens anem a Warschauer a sopar una pizza. A la pizzeria de sempre. Pizzes grandioses, servei collonut. Després d’això anem al Die Tagung, a l’Astro…però tot ocupat. Desistim de la zona Simon-Dach i ens anem a Frankfurter, a Rigaer.
I aquí és on trionfem. Una gran decisió. Perquè actuem, pel futur i per la informació. Descobrim que el Das Loch definitivament ha mort, i que sóm afortunats alguns perquè vam poder entrar fa 4 mesos. Anem al Fischladen i veig claríssimament que cada cop m’agrada més aquell bareto. Allà trobem un venedor ambulant. Gran el moment, tensió i com a tota sensació posterior a la tensió, relaxació. Cauen uns billars i unes grans xerrades.
Després, del Fischladen, un altre clàssic. El Sama. Estem de tranquis allà i veiem al nou conegut colega. Ojalà me’l trobi més. Un tio simpàticot però que quan fa la feina, va de dur. Obren el metro i ens anem a casa. Havent construit algo pel futur.
Divendres, 28 març
Anem a la Mensa, als menjador universitaris a jalar.
Em costa el dinar 1,40 euros. Qui no menja és perquè no vol. Veig a alguns erasmus i quan acabem ens anem a Teufelsberg a veure la base abandonada. Com sempre, anar allà es apartar-te del 2008 i remontar-te 20 anys enrere. Això i poder contemplar Berlin des d’un altre punt de vista.
Després tornem a la ciutat, i comprem sopar i jo vaig a recuperar el meu motxo a l’antic pis. Sopem amb el disc recopilatori d’Enfants.
Al vespre anem a la Köpi. Concertàs punk i ambientàs. Xoriguer va venir a la Köpi també. I la Raquel i el Jordi també. I després tots junts al Maria. Acaba sent un desfase.
També ens fem fotos memorables, que en un passat ens van quedar grabades a la retina i acabem assolint la fita anomenada “Maria x 3″.
Dissabte, 29 març
Anem a dinar per les rodalies de Zoo, i veiem l’ambientàs de la zona occidental de Berlin. Després cap a Mehringdamm i cap a Bergmannstrasse, a Kreuzberg. Allà passem per un bar que porta records. Intentem anar al mercat de les compres a pes, però ja estava xapat.
Pensem que com es dissabte podem anar al Laberint. Un bar on al pis de dalt, tenen un montat un laberint i que per 4 euros el fas. És bastant surrealista el pensar que estàs dins una casa i hi ha tot aquell laberint fotut allà. Jo em vaig embolicar però vaig sortir d’allà en un temps record.
Per despedir la nit, a l’Schwarzes Café. A recordar les guerres internes socials de classe de quan erem petits petits.
Diumenge, 30 març
Brunch al canto, al Zwolf Apostel. Lloc pijíssim recomenat per la nostra Marisol, on pagues 16 eurassos. No feia falta poder, però lo fet està i vam jalar de meravella. Ens anem a fer la volta típica: Unter den Linden cap aball fins arribar a Potsdamer Platz.
Al vespre, un comiat com cal. Enbogiment al Kaffee Burger. Em posen els Doors i m’emociono.
Dilluns, 31 març
L’Huracà desapareix…i arriba el mal de cap. Però de totes maneres, aquí esperem que la próxima visita sigui un Tsunami, perparats per l’ocasió 
