El blog d’en SiG

Avui estic ultraoptimista. Que fantàstic és estar així, de veritat. I mola estar optimista perquè t’has currat tu fent accions per estar-ho. El meu optimisme es basa en que avui he fet una entrevista de feina i sembla que hagi anat bé. M’han dit que em diran algo la setmana que ve (no estic optimista per això, perquè això ja sap tothom com va…tothom et diu algo la setmana que ve…). Però sembla que hagi anat bé….mal sehen, si.

Tambe estic optimista perquè avui he enviat un sms a un pis que vaig veure i que encara no m’havien dit res. En aquest pis viuen dues berlineses i la tercera marxa a Noruega a fer un erasmus durant un any. Els hi he dit que demà m’haig de decantar per si vull el pis que vaig veure ahir o no. Fent pressió….És cert, em van dir que els hi enviés un mail abans d’anar a Tallin perquè la decisió la prendran el diumenge. Però que voleu que us digui. Allà no hi vull viure perquè és com una família (una dona de 41 anys, un home de 39 i dues noies de 18, alemanys tots) i no existiria relació, tot i que em van semblar molt simpàtics. Però ja m’ho conec jo. Per tant la meva gran esperança és el pis d’aquestes dues noies, que tenim la mateixa edat. Total que els hi he enviat un sms dient que a vere si em poden dir algo, si tinc alguna possibilitat o estic descartat perquè ja m’he fartat d’esperar. I m’han dit que sóc el seu favorit, de moment. Demà reben dues visites i a les 20h em diuen alguna cosa. Però que sóc el favorit. M’ha alegrat saber això. Creuem els dits. El pis està a l’est, a Frankfurter Tor. Si es decideix positivament ho celebraré molt.

Però bueno, qui em conegui ja sap que sempre canto victòria abans d’estar al sac i ben lligat. Ho sé, però no hi puc fer res. I havia de publicar al blog que estic optimista i amb molta il·lusió

Tasca díficil la de trobar pis. M’estic patejant diversos pisos i tot i que no porto encara ni una setmana visitant pisos, deu ni do quin amunt i aball. Dilluns no vaig sopar, i dimarts no vaig dinar. També perquè estic sonat i ho vull fer tot. Ahir a més a més de veure un pis vaig quedar amb dos tandems. I me’n vai anar a Potsdam de turisme. Clar després se m’acumula tot i no donc a l’abast. Però bueno, m’encanta l’activitat, el no parar, el no estar quiet. I ara em patejo aquesta ciutat. Quan trobi un pis ja faré un post com cal, explicant lo que ha estat tot això. No porto ni un setmana i ja he viscut diverses experiències gracioses. M’he perdut amb el tren dos cops, m’he perdut pel carrer i he hagut de preguntar desesperadament a la gent que hi havia pel carrer perquè ja feia 50minuts tard a la visita, he begut cervesa i he escoltat música super apalancat (1 hora i mitja) amb dos xavals de 22 anys que busquen el seu tercer company de pis com si fossin colegues de tota la vida, he estat hora i mitja més amb 3 noies al seu post sopar, i els hi he explicat la polèmica que hi ha entre el valencià i el català. I alguna experiencia graciosa.

Ahir vaig tenir l’última entrevista. No sé ni perquè em va citar la paia, perquè després em va dir que volen algú que es quedi segur a Berlin i que si no tinc un curro aquí, xungo. Collons, perquè no m’ho preguntava pel telefon quina era la meva situació si tenen ja establert un filtre matador. Per caritat, que no vaig ni dinar….vaig dinar un croissant wurst, que es lo mateix que vaig esmorzar.

Després me’n vai anar a casa la Nat i vam estar 4 hores paliquejant sobre la vida. Vam tocar temes bastant profunds fent primer un café i tot seguit una birra (gran combinació si…) i que desmostren que es poc alemanya tot i ser berlinesa (per ser berlinesa, és poc alemanya, genau!). Moment mític quan per la radio va sonar Kraftwerk…Frankfurter Allee, Kraftwerk, paliquejant en alemany…increible…per mi, que sóc un freek del copó. I vaig veure que és de les meves, molta gent és dels meus i ella també, no se’n salva. Els mateixos problemes a les esquenes. Vam brindar super irònicament pel nostre gran problema. De la manera com es fan els brindis aquí. Miran-te fixament als ulls i fent el xin xin: “Zum Wohl auf unsere….“. Em vai fotre la birra tant a poc a poc i escoltava tant atentament que em vaig emborratxar crec amb mig litre de cervesa només. Ja hem dit de fer una festa (sense electro pel mig) aviat. A veure si és veritat. Però ella ja sap que entro Jäggi a les discos i ens entra la poli a les cases a cancel·lar festes. Per tant, no crec que es raji

I avui una altra tandem nova a Warschauer i una altra entrevista de pis. Visc d’això últimament, llàstima que no paguin.

Bueno, he perdut el número de tandems que tinc. He perdut els papers si….Mireu, us diré ara després que faci el càlcul de quants tandems en principi tinc. Després faré un càlcul per saber quins tandems puc dir que fixes i segurs (o amb futur de que siguin fixes) tinc. He quedat (o estic per quedar) amb 8: dos berlinesos, una d’Augsburg, un parell de Flensburg, una del sud d’alemanya (hi quedo demà i ja m’he posat la WebCam amb ella), un de Padeborn i un que avui sabré d’on és exactament. Però bé, una ja m’ha dit que no té temps, perquè busca curro. Quin excusot més dolent….jo també busco curro i vaig engrandint la bossa dels tandems. Ets una cobarda o una dèbil, Martina? Lo que li passa a aquesta és que li vaig dir (i això serà un consell per tots vosaltres…que ja sé que alguns no ho dirieu mai….això va als qui ens costa poc agafar confiança a la gent….agafar confiança a una persona en hora i poc fent una cervesa i estant de bon rotllo) que entrava ampolles de Jägermeister dins les discoteques. Jo crec que es va quedar flipada. A més va dir que era una beguda d’avis…Bueno bon vent.. I de fixes fixes diria que podria tenir-ne 3…els altres estan en procès d’experiment. El madur, l’esportista i una filla de pare Hippie croat.

A més, tinc mails de penya que també els hi he dit que si per quedar i no m’han contestat. Si ho fan tindré més tandems…

Ja veieu, he embogit…a tothom li obro els braços jo. O sigui que ja sabeu:

Casa meva és casa vostra…..i de la Marisol….de moment!

Doncs si, aquí se m’acabava ja el cuento. Només podia estar fins setembre. Lo graciós es que m’estava com fuetejant. Doncs no, me n’aniré abans. No m’aniré perquè se m’acabi el cuento, sinó perquè ho hauré volgut jo. No sé com he aguantat 4 mesos en un lloc on no he estat completament bé. Suposo perquè sóc informàtic o un viciat del portàtil i em puc passar davant d’ell un dia sencer. Però vaja, que al setembre el Joan i jo hem de fotre el camp d’aquí.

I ara si que he decidit:

1) viure amb alemanys.

2) anar a l’est.

Res d’aguantar més mares (no són males dones, però no tenim cap enllaç, i a més, amb moltes manies…em cabrejava amb ma mare per menys…), de parlar en espanyol i res de viure en barris tranquils. M’ho jugo el tot pel tot (en un pis m’estic en un comprometent amb una durada d’un mínim de 6 mesos a partir de Juliol). I ja tinc tres entrevistes per veure pis. Demà dues i dissabte una altra. Tots els pisos estan a Friedrichshain.

Ja veurem com va, però igual podria al juliol estar ja en una altra casa. Mal sehen…..

Si…i els participants, només jo. Vaig guanyar i perdre. O millor dit, ni vaig guanyar ni pedre. Simplement vaig disfrutar de poder atravessar Berlin d’oest a est amb bicicleta, amb una anada i una tornada. En total 26 km i em vaig estar un poc més de dues horetes pedalejant.

Vaig quedar amb la Natalie, una tandem, a Samariterstrasse. Per a qui no es situi, Samariterstrasse està a Friedrichshain, a l’altra punta d’on visc. Per anar vaig anar amb la Raquel. Va venir a jalar un superplat d’arrós (arrós pensat per fer arrós amb llet..em vaig equivocar al comprar-lo. Era tan barat que m’hi vaig llençar de pet a comprar-lo…però està bo igual) amb tomàquet. Després vam sortir i vam anar junts fins a la Potsdamer Platz, i allà ja ens vam separar. Vaig agafar la Leipziger Strasse, que es converteix bastant en una selva de cotxes ferotges però en poc menys de 30 minuts em vai plantar a Samariterstr.
Amb la Natalie guay, vaig fer amb ella l’habitual Erdinger de 0,5 (ja ho pronuncio bé…”Érdinga”). També la vaig ajudar a fer els deures d’espanyol. I després de dues horetes i mitja sant torne-m’hi.

La tornada la vaig canviar. Vaig agafar tota la Frankfurter Allee, que després canvia el seu nom a la grandiosa Karl-Marx Allee i així fins a l’Alex. Després vaig passar per la Berliner Dom fins la Porta de Brandenburg, i la 17 de juny tot recte fins a Sophie Charlotte Platz. Com a bon esportista, vaig fer un piti davant la columna de la victòria, fent així que aquellpiti es convertís en el meu Isostar particular. Ho sé, no ho hauria d’haver fet, però ho vai fer. Volia aturar-me davant la Siegessäule.

El recorregut fòu aquest: recorregut 

La experiència bona, amb música és pot arribar a molts llocs. A llocs que es troben molt lluny. Ara amb el bon temps a Berlin, mamaré més bicicleta de lo que ho he fet fins ara. Cosa fàcil de fer.