El blog d’en SiG

Ahir vam celebrar el carnaval de les cultures de Berlin, 2008. Vam anar el Joan, la Raquel, la Yvonne i jo. Festa per tot lo alt im Frei, a l’aire lliure, al carrer. Bueno anaven passant els carros amb la gent disfressada, i amb música dels països als quals representaven cadascú. La gent estava volcada al carrer i al carnaval. I com no, feia solet. Aquí a Berlin ja portem potser 2 setmanes amb sol. És genial….ja era hora.

Després del carnaval ens escarxofem a la gespa i xerrem una mica assaborint una cervesa….més barata que les Sternburg…i venuda per un valencià i un basc.

Al vespre, la Martina em va deixar plantat. Havíem d’anar al Watergate, a veure un DJ colega seu canadenc. Però es veu que ara no li anava bé aquell dia i au, fotem-nos. Total que la Raquel i la Yvonne ens van convidar a que anèssim a una festa que estaven elles convidades. La festa l’organitzava la seva excompanya de pis. La Brunilda…se’m va presentar així fent la conya amb el meu nom. Festa amb no se quants alemanys, que mica en mica s’animen i acaben ballant una mica posseïts a la cuina. Genial….

També vam poder pujar al terrat i vam fer uns beures i el mongo una mica pel terrat. S’havia de tenir compte perquè no hi havia seguretat amb baranes i t’anaves 100% directe a l’asfalt. Amb lo poc que m’agraden les vistes…

Bueno durant la festa, res. Anant-se coneixent, intentant xerrar i logrant-ho. Passes de demanar paper de tabac a parlar de l’Spreewald i que si anirem a un festival desconegut: la pampa festival.

Genial també les casualitats. Quan faltava poc per a que pirèssim, va i apareix la Monika amb un paio. La Monika és una noia que la coneixíem i ningú l’havia convidat, però diu que passava per allà pel carrer i que com que escoltaven soroll i que es feia una festa, van pujar per preguntar si es podien quedar. Jaja quina gran actitut i personalitat. Quin caràcter. S’ha de ser així, si senyor.

Després en Sebastian, l’enèssim Sebastian d’alemenaya amb el seu mercedes ens va acompanyar al Watergate. Es va enrollar bastant, si senyor. Però no va servir de res. Vam intentar entrar dos cops al Watergate i amb gent del carrer i sense fortuna. Primer ens van demanar una invitació, i als alemanys no els hi van demanar res…i després anàvem amb unes italianes que vam conèixer al carrer i van dir: les dones poden entrar però els homes no. Total, que ens van barrar el pas al Watergate.

Total, que pensem i diem doncs ens anem al Ministerium. I així va ser. Al final, nit de Ministerium. Vam regatejar i vam entrar per 2 lerdos. Les sales bastant intenses i hi ha un pati per apalancar-se també si no vols ballar…per Entspannung…per la relaxació. Les fotos, a la sortida del Ministeri….m’encanta anar a un lloc de festa que es digui Ministeri…per a que veieu lo que és un país i els seus ministeris…

PD: Poso enllaços a videos fets per mi. Ara que heu descobert una faceta meva, la de filmador oficial.

Carnaval:

Ministerium:

Aquesta entrada fou escrita el dilluns 12 maig 2008 a les 23:14 i desada a Berlin, Cultural, Dia a dia, Festa, musica. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.

2 Respostes a “Karnaval der Kulturen”

1. joan escrigué:

   13/05/2008 a les 00:50

   Llastima que no vam entrar al Watergate, i se m’han passat les ganes…

   no oblidar l’alemany sense sabates que feia coctels suicides, l’alemany proetarra, i algun altre sonat que vam trobar al Ministerium. Com a bon Berlinés, tp treballava
2. sigfrid escrigué:

   13/05/2008 a les 01:46

   jaja ningu treballa aquí tiu….jo flipo bastant