Si…i els participants, només jo. Vaig guanyar i perdre. O millor dit, ni vaig guanyar ni pedre. Simplement vaig disfrutar de poder atravessar Berlin d’oest a est amb bicicleta, amb una anada i una tornada. En total 26 km i em vaig estar un poc més de dues horetes pedalejant.
Vaig quedar amb la Natalie, una tandem, a Samariterstrasse. Per a qui no es situi, Samariterstrasse està a Friedrichshain, a l’altra punta d’on visc. Per anar vaig anar amb la Raquel. Va venir a jalar un superplat d’arrós (arrós pensat per fer arrós amb llet..em vaig equivocar al comprar-lo. Era tan barat que m’hi vaig llençar de pet a comprar-lo…però està bo igual) amb tomàquet. Després vam sortir i vam anar junts fins a la Potsdamer Platz, i allà ja ens vam separar. Vaig agafar la Leipziger Strasse, que es converteix bastant en una selva de cotxes ferotges però en poc menys de 30 minuts em vai plantar a Samariterstr.
Amb la Natalie guay, vaig fer amb ella l’habitual Erdinger de 0,5 (ja ho pronuncio bé…”Érdinga”). També la vaig ajudar a fer els deures d’espanyol. I després de dues horetes i mitja sant torne-m’hi.
La tornada la vaig canviar. Vaig agafar tota la Frankfurter Allee, que després canvia el seu nom a la grandiosa Karl-Marx Allee i així fins a l’Alex. Després vaig passar per la Berliner Dom fins la Porta de Brandenburg, i la 17 de juny tot recte fins a Sophie Charlotte Platz. Com a bon esportista, vaig fer un piti davant la columna de la victòria, fent així que aquellpiti es convertís en el meu Isostar particular. Ho sé, no ho hauria d’haver fet, però ho vai fer. Volia aturar-me davant la Siegessäule.
El recorregut fòu aquest: recorregut
La experiència bona, amb música és pot arribar a molts llocs. A llocs que es troben molt lluny. Ara amb el bon temps a Berlin, mamaré més bicicleta de lo que ho he fet fins ara. Cosa fàcil de fer.