El blog d’en SiG

….doncs entrem a una altra banda. Deu ni do divendres…els 3: Joan, Jordi i jo contra els alemanys. A Warschauer. No va guanyar ningú. Arrivem a Warschauer i acabem en una cantonada d’un semàfor fent botellon. Potser hi havia algun lloc més cómode per fer-lo però no sé perquè ens vam quedar allà plantats i de peu paliquejant i al final ja descollonant-nos.

Després al Die Tagung, on ens posem a parlar de la vida, de si la nostra vida ja està escrita, que si podem programar a algú com una persona….i després els hi preguntem a uns espanyols “que avui on es surt”. Però no tenien ni idea….dos pavets espanyolets guayóns que vivien allà no ens van saber dir res. Bueno nosaltres també sóm la òstia. Preguntem si coneixen cases on es faci una festa….clar, potser és difícil saber-ho.

Després quan pensàvem que només erem 3….doncs van aparéixer 3 més. I el seu nom? Voilà siii. Es diuen els tres Jäggi. I acabem decidint el lloc on anar. Decidim anar al Rosis, per jugar volley platja a les 8 del matí, però incomprensiblement està xapat. Total que acabem a la del costat. Kein Problem, oder?

Local electrònic…comencem a xerrar amb la penya i a demanar…després. Una italiana recordo que em va enviar a fregir espàrrecs i ja no sé ni perquè. Vam conéixer alguna dona casada amb 29 anys. Fins i tot una va portar el fill a la festa.

Al final com que feia sol la gent estava a fora petant-la i prenent-lo. Però ja era tard i ens vam anar. Després dormida vestit i em vaig aixecar que ja havia perdut una entrevista de pis….bueno tenia calefacció de carbó. No em molava tant i estava una mica a cuenca.

Aquesta entrada fou escrita el diumenge 25 maig 2008 a les 09:03 i desada a Berlin, Festa. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.