El blog d’en SiG

Tasca díficil la de trobar pis. M’estic patejant diversos pisos i tot i que no porto encara ni una setmana visitant pisos, deu ni do quin amunt i aball. Dilluns no vaig sopar, i dimarts no vaig dinar. També perquè estic sonat i ho vull fer tot. Ahir a més a més de veure un pis vaig quedar amb dos tandems. I me’n vai anar a Potsdam de turisme. Clar després se m’acumula tot i no donc a l’abast. Però bueno, m’encanta l’activitat, el no parar, el no estar quiet. I ara em patejo aquesta ciutat. Quan trobi un pis ja faré un post com cal, explicant lo que ha estat tot això. No porto ni un setmana i ja he viscut diverses experiències gracioses. M’he perdut amb el tren dos cops, m’he perdut pel carrer i he hagut de preguntar desesperadament a la gent que hi havia pel carrer perquè ja feia 50minuts tard a la visita, he begut cervesa i he escoltat música super apalancat (1 hora i mitja) amb dos xavals de 22 anys que busquen el seu tercer company de pis com si fossin colegues de tota la vida, he estat hora i mitja més amb 3 noies al seu post sopar, i els hi he explicat la polèmica que hi ha entre el valencià i el català. I alguna experiencia graciosa.

Ahir vaig tenir l’última entrevista. No sé ni perquè em va citar la paia, perquè després em va dir que volen algú que es quedi segur a Berlin i que si no tinc un curro aquí, xungo. Collons, perquè no m’ho preguntava pel telefon quina era la meva situació si tenen ja establert un filtre matador. Per caritat, que no vaig ni dinar….vaig dinar un croissant wurst, que es lo mateix que vaig esmorzar.

Després me’n vai anar a casa la Nat i vam estar 4 hores paliquejant sobre la vida. Vam tocar temes bastant profunds fent primer un café i tot seguit una birra (gran combinació si…) i que desmostren que es poc alemanya tot i ser berlinesa (per ser berlinesa, és poc alemanya, genau!). Moment mític quan per la radio va sonar Kraftwerk…Frankfurter Allee, Kraftwerk, paliquejant en alemany…increible…per mi, que sóc un freek del copó. I vaig veure que és de les meves, molta gent és dels meus i ella també, no se’n salva. Els mateixos problemes a les esquenes. Vam brindar super irònicament pel nostre gran problema. De la manera com es fan els brindis aquí. Miran-te fixament als ulls i fent el xin xin: “Zum Wohl auf unsere….“. Em vai fotre la birra tant a poc a poc i escoltava tant atentament que em vaig emborratxar crec amb mig litre de cervesa només. Ja hem dit de fer una festa (sense electro pel mig) aviat. A veure si és veritat. Però ella ja sap que entro Jäggi a les discos i ens entra la poli a les cases a cancel·lar festes. Per tant, no crec que es raji

I avui una altra tandem nova a Warschauer i una altra entrevista de pis. Visc d’això últimament, llàstima que no paguin.

Aquesta entrada fou escrita el dimecres 28 maig 2008 a les 11:41 i desada a Berlin, Dia a dia. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.