Avui estic ultraoptimista. Que fantàstic és estar així, de veritat. I mola estar optimista perquè t’has currat tu fent accions per estar-ho. El meu optimisme es basa en que avui he fet una entrevista de feina i sembla que hagi anat bé. M’han dit que em diran algo la setmana que ve (no estic optimista per això, perquè això ja sap tothom com va…tothom et diu algo la setmana que ve…). Però sembla que hagi anat bé….mal sehen, si.
Tambe estic optimista perquè avui he enviat un sms a un pis que vaig veure i que encara no m’havien dit res. En aquest pis viuen dues berlineses i la tercera marxa a Noruega a fer un erasmus durant un any. Els hi he dit que demà m’haig de decantar per si vull el pis que vaig veure ahir o no. Fent pressió….És cert, em van dir que els hi enviés un mail abans d’anar a Tallin perquè la decisió la prendran el diumenge. Però que voleu que us digui. Allà no hi vull viure perquè és com una família (una dona de 41 anys, un home de 39 i dues noies de 18, alemanys tots) i no existiria relació, tot i que em van semblar molt simpàtics. Però ja m’ho conec jo. Per tant la meva gran esperança és el pis d’aquestes dues noies, que tenim la mateixa edat. Total que els hi he enviat un sms dient que a vere si em poden dir algo, si tinc alguna possibilitat o estic descartat perquè ja m’he fartat d’esperar. I m’han dit que sóc el seu favorit, de moment. Demà reben dues visites i a les 20h em diuen alguna cosa. Però que sóc el favorit. M’ha alegrat saber això. Creuem els dits. El pis està a l’est, a Frankfurter Tor. Si es decideix positivament ho celebraré molt.
Però bueno, qui em conegui ja sap que sempre canto victòria abans d’estar al sac i ben lligat. Ho sé, però no hi puc fer res. I havia de publicar al blog que estic optimista i amb molta il·lusió
Doncs que duri l’optimisme. Si pots atrapa’l perquè és molt inquiet i va i ve.
doncs pel q jo se, l’entrevista et va anar prou bé
i espero que lo del pis sigui igual. Fins aviat!