Ja fa 3 setmanes vaig anar a una boda. I encara no ho havia comentat aquí al blog. Es casaven l’Oliver, un tandem que tinc des d’octubre, i la Maria, una alemanya amb origen espanyol.
La boda va estar molt bé. Hi hauria com 80 persones. I que sàpiga tots eren alemanys menys 8 espanyols i dos suecs.
Primer vam anar a l’esglèsia sense dinar i a les 14 es casaven. Estava situada a Neuköln I la meva presència era important. Vaig haver de sortir davant de les 80 persones a recitar dos textos en espanyol. Bufff…em vaig posar nerviós en un i per acabar el tema ràpid vaig llegir cagant llets. Alemanys que no entenien res m’ho van dir i tot, que llegia ràpid. Per cert, a alemanya són un conyàs també anar a les esglèsies….aquest cop no entenia res del que deien i també vaig badallar com 7 vegades.
Després de l’esglèsia, els nuvis tallen el tronc i els altres fem cavilles, mentres esperem a fer-nos la foto amb ells.
Al sopar de conya. El banquet es va fer al Ethnological Museum, al districte de Zehlendorf-Steglitz. Vam menjar al museu de, al districte de Zehlendorf . Vam jalar molt, vam pimplar molt i vam fer jocs. Em vaig quedar xerrant amb la gent i vai aguantar fins les 3 amb la colla de l’Oli i la Maria.
Amb una noia del grup ja li vai dir que quan tingui el meu bar de tapes, la convido….em va fer gràcia que fa dos dies la vaig veure i m’ho va recordar.
En fi, que em va fer molta il·lusió poder anar a una boda a Berlin. En menys d’un any he tingut la sort d’anar a una boda berlinesa.
Aquí falta una foto, la teva amb els nuvis.
…i la penya tb crida “q se besen, q se besen…”?
Ostia puta, kin percal per això lo de llegir en públic, no? jaja, boníssim q et diguin q llegeixes ràpid…els hi podries haver dit ” i q t’importa si no m’entens, jaja”…