El blog d’en SiG

Bones, no tinc temps per escriure. S’està millor fent cerveses a l’aire lliure per Friedrichshain i per això no escric. Però no s’està millor currant o mirant pisos. Com que no tinc temps de moment, faré cinc cèntims de lo que m’ha passat des de que no escric.

Bueno per començar he anat fent entrevistes de feina (en total quatre) fins que l’últim dijous de maig en vai fer una (la tercera). I aquesta me la vaig emportar. Des de fa una setmana, quasi dos, estic currant en una empresa petita d’informàtic. A Prenzlauer Berg. Un somni fet realitat, poder subsistir a Berlin. Trobar aquí una estabilitat. Sembla que pinta bé, però ara ho hem de mantenir. Estic de prova 6 mesos, i durant aquests 6 mesos em poden fotre patada. Però sembla que ens entenem més o menys. En definitiva, m’entusiasma aquest nou estat. Tot i que m’ha donat pel cul, perquè porto ara uns dies que visc a Friedrichshain (i dormo a Charlottenburg). No sé quants dies consecutius rondo per allà. Perquè quedo amb tandems o perquè busco pis allà, o les dues coses a la vegada. Dimarts passat vai veure les estrelles a altes hores de la matinada: “siii, se dice camión….”, “los de Köln van disfrazados siempre…verkleiden”, “más preguntas?”,….

Com bé ja he dit, busco pis. I he decidit trobar-lo a Friedrichshain. He refusat un pis de Lichtenberg (tocant Friedrichshain) i un de Prenzlauer Berg (apropet a on curro) perquè crec que tinc (perquè no dir-ho així) l’obligació de mudar-me al, segons la meva opinió, el millor barri de Berlin de carrer. I començo a conèixer gent que viu allà que deu ni do…

Avui entre entrevista de pis i pis, feia una birra amb l’Adela. M’he trobat a la Juli, que fa 3 dies consecutius que la veig, i avui casualitat…me la torno a trobar i quan he sortit d’un he anat a veure Alemanya-Austria amb ella i uns amics seus. Alemanya ha guanyat i Friedrichshain era una festa.

Els locals raveros també han estat freqüentats…..MFE i el del costat del Rosis….Jordi, Joan, l’Oso Jäggi i jo hem sembrat el pànic als alemanys…el pànic o l’humor o com li vulguis dir.

També vaig estar a un viatge a Estònia i Finlàndia que l’haig de comentar. En fi, non stop…és la meva llei a seguir mentres tingui vida.

Aquesta entrada fou escrita el dimarts 17 juny 2008 a les 00:49 i desada a Berlin, Dia a dia, futbol. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.