El blog d’en SiG

Bueno ja estem a punt de sentenciar el Juliol 2008. Un altre mes que passa. I s’acabarà doncs com sempre: havent passat cosetes. Per començar, mons pares han vingut a veurem aquest cap de setmana. Llástima de la mala situació de l’hotel, a l’est a pendre pel cul. Però bueno, si t’acostumes doncs ja està bé. Hem fet turisme sota un sol aterrador. Tinc el clatell cremat. M’hauria agradat banyar-me aquests dies. Potser si se me’n va la bola, avui o demà vaig a una piscina ni que sigui coberta un parellet d’hores i em foto a nedar. Vull anar a dins una piscina ja. I perquè no avui.

Mentres arribaven mons pares a Tegel, jo em vaig quedar fregit al llit i em vaig despertar tard que els havia d’anar a buscar i quan em vaig despertar vaig sortir cagant llets. I no m’enrecordava però la Romana, companya de pis, se’n va el setembre un mes a França. Total que ha llogat l’habitació a un xiquet de Dresden. Quan vai sortir de l’habitació mig en gallumbos, estaven fent l’entrevista al xaval. Jo el vai conèixer amb mal de cap, ulls espessos i la pressa d’anar a buscar a mons pares. Li vai donar la mà i vai pirar. Bueno, ja xerrarem l’1 de setembre i ja m’explicarà ben bé que fa i tal. Setembre doncs, durant un mes, tindré un company de pis nou. A vere que li agrada fer després de les pràctiques a la BVG que ve a fer aquí a Berlin.

Divendres va sortir un MFE de sota les pedres. A les 12 quedàvem…primer per nar a un aniversari que ja havia començat d’uns alemanys al Volkspark de Friedrichshain. Però quan anàvem cap allà ens vam trobar al Dave, que vam anar amb ell a la Love Parade, i anaven al Watergate i vam decidir anar al Watergate. Per variar van entrar uns i uns altres no van poder entrar per falta d’invitació. Naltros no vam entrar. Total que vam acabar a la festa del parc. I va estar guay. Bon ambient i telefon per acoplar-nos a Basilea. Vam dir que al setembre hi aniríem. Hi hem d’anar…a veure la Aina, Anja o Antonieta, com vulgui fer-se dir.

I al final, a les 4 cap a l’MFE. Vam acabar estirats a la gespa i parlant amb espanyols. No falla…com sempre, trobes espanyols de sota de les pedres.

I com a futurs plans imminents per a l’agost: anar a l’ikea a comprar tot el que em falta, apuntar-me a la cadena de gimnassos McFit, comprar-me roba, apuntar-me a partir de setembre a una acadèmia d’alemany i anar al Panorama el pròxim cap de setmana. A veure quan materialitzo tot això. Tot els meus plans passen per patejar-me peles. Merda de capitalisme…

No no, no vènen. Però des de fa dos dies no paro d’escoltar-los. Me’ls he tornat a baixar. No sé quants cops me’ls he baixat ja. En la meva vida Kortatu ha estat un grup que ha anat a ratxes, em puc tirar quasi 8 mesos sense escoltar res d’ells, però quan ho faig, no puc parar. Em desperta algo del passat potser, de les vegades que l’hem escoltat i em quedo enganxat. I vet aquí que duc ara 2 dies pels carrers de Berlin, a la meva habitació i fins i tot a la feina, escoltant Kortatu. Però m’encanta passejar per Frankfurter Allee, de fons la Fernsehturm, i sonant Aizkolari, Makurtu Gabe, El estado de las cosas o Nivel 30. La gent deu pensar que em dic Patxi i que sóc de Lezama.

L’últim cop que vaig escoltar Kortatu, va ser a Berlin i la policia ens va esbotzar la porta. A Berlin també hi ha persecució al Basc (això o que feiem massa soroll, però suposo que la primera opció…). Merda de vida….però seguirem lluitant ….. per una vida on un dia, als botellons només s’escoltarà punk basc.

En la línea del frente….que se note…que estás presente!

Aquest any no anava als San Fermins, per tercer any consecutiu sense participar. I perquè començo així el post si parlaré de la Love pensareu? Doncs perquè la Love Parade va ser una mortaldad similar als 3 anys que vaig participar als San Fermins.

Comencem l’aventura amb una festa a la residència Siegmunds Hoff. Allà sembla que no passi el temps: mateixes cares, mateixes activitats, mateixes festes, … si vols el·ludir els alemanys és un gran niu. Allà Joan i jo ens trobàvem amb el Dave i Eric, de Canadà i d’Estats Units i anàvem plegats a Dortmund.

Primer contratemps: arribem a Hauptbanhof i perdem el tren de les 3 de la matinada, per 2 minuts. Per oblidar les penes anem a fer unes cerveses al Tacheless. Abans fem un kebab (primer de la meva conta parcticular).

Quan sortím del Tacheless, anem a Hauptbanhof amb ganes de dormir al tren. Agafem el tren de les 5. A partir de llavors, veuríem un tren on els passatgers semblaven que anessin a Dortmund a fer un càsting per Trainspotting 2 més que a una altra cosa. Vam agafar 4 trens amb el puto schönes wochenende (pels que no teniani fava d’alemany, significa ticket bonic cap de setmana…irònic eh…4 trens, 10 hores quan amb un directe hi ets en 3:30h).

Però reconec que és tota una experiència agafar els trens que et porten cap a la Love Parade. Allà va la descripció:

Primer tren: Com bé diu el Joan al seu post, hi havia uns polonesos que ja portaven rodatge. Un no parava d’obrir llaunes de cervesa i tambalejant-se pel vagó en busca de lavabos. Un altre tenia un riure de gallina que l’haguèssim matat pq volíem dormir i cridava rient com a tal. Els del nostre costat: 3 paios carregats amb una motxila gran d’esport plena de beguda i suposo que altres coses, com per exemple, menjar….jeje. Un d’ells semblava el pare dels altres dos. Aquest ens el trobaríem fresc com una rosa al tren de tornada i amb la motxila buida.

Segon tren: ens toca anar de peus. Anem rodejats de ninyatos i no tant ninyatos. En qualsevol cas, tots quillacos. El polonès que es tambalejava havia lograt arribar al segon tren. En un moment, va intentar anar a pixar i va haver de parlar amb tots els alemanys. Va preguntar si podia fumar dins el tren, i tots els alemanys sempre tant correctes, li van dir que no, evidentment no. Una histèrica és va indignar: man darf nicht hier rauchen! (no es pot fumar!) deia ella cridant. El polonès mig tajat mig acollonit deia gute Laune per aquí, gute Laune per allà (bon humor o bon rollo). Quan se’n va anar, li vai mirar la cara i semblava que estigués mirant a Cuenca, mirada perduda a no sé on. I després tots els alemanys educats que van dir que no es podia fumar, van desenfundar els cigarrets i es van fotre a fumar dins el tren. Inclòs la porca histèrica.

Tercer Tren: Logrem asseure’ns, però no dormir. Crits d’histèria, música als mòbils amb música tralla. Els del nostre darrere es preparaven unes ralletes per aguantar el feixug tragecte que encara quedava. Unes 6 hores potser. Una altra noia no se les preparava, però juraria que ja ho havia fet. Era una cabra montanyesa, anava amunt i aball, deixant sords a tothom. Es va fotre una hóstia al cap i no es va ni queixar. També hi havia àvies i gent que no anava a la Love Parade, però igual no es van ni assabentar del percal que hi havia davant dels seus morros montat.

Quart tren: A Bielefeld foto el segon kebab, allà ho vaig pagar car diria perquè me´l vai menjar amb unes ànsies i crec que em va aporrejar la panxa. Pugem al quart tren i últim. Bielefeld - Dortmund. Coneixem un alemany, en Marc, que em va demanar paper per fer-se un porro dins el tren. Li vai dir que tenia només petits i al principi va dir que no. Després suposo que la desesperació el va portar a dir-me que si, que li donguès tres, i se’n faria un de gran. Amb aquest signe de germanó que vaig tenir me’l vaig guanyar i va ser el nostre protector. Aquell tren va ser bastant bèstia. Hi havia un camell que a la gent que anava passant li anava oferint de tot. Quan no passava ningú, ell no perdia el temps i no va parar de taladrar a una noia que tenia al costat, dient-li coses com süße (dolça) i demés. També es va liar quan van descobrir que erem espanyols…i tots fotent conya amb lo de Espanya-Alemanya. Jo deia que erem Portuguesos. En aquell tren, la gent en una parada no podia entrar perquè estava a rebentar ja i van entrar per les finestres del tren. El Marc em va fer molta gràcia, entra varies coses, em va molar que em diguès que em trucaria un dia per anar a jugar a futbol. En Marc viu a 300 km de Berlin. Però si, ja quedarem un dia….jaja. Un altre em va fer molta gràcia perquè va veure uns emos per la finestra i com un animal va començar a cridar scheiße emos, scheiße emos!! (merda d’emos!). Em vaig partir el cul, els emos allà tant tristots escoltant sols la seva música i tots despotricant contra ells.
Arribem a Dortmund després de 10 hores baldats. Fem la primera cerveseta i es fot a ploure. fang fang i més fang. Jo vaig relliscar per una baixada i la meva birra se´n va anar a fer gàrgares. Després vaig veure que la gent feia lo que jo vai fer sense voler volent i em vai sentir millor.

Bueno, la gent disfraçada per l’ocasió. Indumetària provocativa, on a les noies no podies fer altra cosa que mirar directe als escots i després a la cara. Vam veure la rua amb els cotxes passant i la gent ballava les cançons que anaven sonant.

En un moment donat em va agafar mal de panxa i vam anar a un bar. També va ploure i ens vam perdre al Hawtin i al Moby, pensant que punxarien diumenge. Que de fet crec que ho van fer, però també van participar el dissabte.

Uns d’Estonia….vam recordar el gran viatge a Tallinn.

I bueno la odissea una altra odissea, sense l’espectacle de la gent, i més cansats. O sigui que no ho explicaré perquè quan hi penso m’agafa mal de panxa i mala hòstia.

Però em vull treure la espineta. De les coses s’aprenen i bueno, hi ha coses que no es poden repetir mai més.

Mireu el post d’en Joan, que està completet completet

Ja ho he dit abans, però faig un post per fer l’anunci. Ens anem a la Love Parade a Dortmund. El Joan, un Canadenc que coneix en Joan i jo. Sortim a les 3 de la matinada cap allà i aguantarem la pallissa del schönes wochenende dels collons. Serà un cap de setmana on el denominador comú serà no dormir. I no es que vagi en les milllors condicions, perquè són les 19:30 ara i buff, estic petain petain. La festa en mig d’una autopista. Com a estrelles que conegui….Hawtin und Moby…legen im Love Parade auf!

Us deixo un enllaç d’en Hawtin al Weekend, per a que us imagineu lo que ens espera allà. Com diu en un dels comentaris del video…això són els estius a Berlin, la penya abrigadíssima…..i rebentada. I vaya festival que es lia allà a dalt de l’edifici Sharp..collons encara hi haig d’anar.

Au fins diumenge o dilluns, això si no morim.

Com bé em va dir la Irene, amiga de la Marianne, DAF actuarà al K17 el 07/01/2009 . Deu ni do, aixó si que no m’ho perdo per res del món. A tres carrers de casa meva. Joer encara els hi diré que vinguin a fer el postconcert al menjador. Lo que significa que si baixo per nadal, no puc badar i el 7 haig de tornar a estar aquí. A Berlin al gener farà caloreta…aniré en banyador ja que DAF actuarà de calefacció en aquest mes….amb temes ja coneguts per alguns de vosaltres com aquest:

http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&VideoID=35463971

Veurem si Gaby Delgado s’aguanta els pets encara i pot cantar encara com un veritable animal alemany.

Bueno ahir lo que havia de ser un sopar de dos es va convertir en un sopar de 6. Vaig quedar amb la Juli i jo feia una truita de patates, després es van apuntar la Marit i la Romana, una amiga de la Romana i un amic de la Marit. Ahhh i els meus colegues Vi, Cava i Birra. Aquest cop, la forma de la truita no em va quedar massa bé, però tenia bon gust. Vaig donar el meu toc de gràcia als alemanys, a més ajuda a treure atenció a la truita si no et queda bé. Fer pa amb tomata! Vam sucar els panets i au, a sobre la truita.

Vam estar xerrant bastant. Entre moltes coses, vaig explicar coses de la cultura catalana i intentar fer entendre pq no hi ha unitat a Espanya, tasca difícil de fer quant ets fora a un altre país. Després els postres ja habituals de la Juli i a dormir més content que un gínjol.

Ara escolto un cd d’una sessió grabada al Berghain, Mixed by André Galluzzi, que em va passar ahir la Juli, grabat de l’original. Crec que el cd pot donar un ambient guapo dins l’habitació quan s’escaigui. De fet, ja l’he escoltat a casa seva i sé que si que el dona.

I avui anem cap a Dortmund, a la Love Parade. A les 3 de la matinada sortim cap allà. Serà una mica mortaldat perquè avui ja no he dormit massa i el cap de setmana pinta eixalabrat eixalabrat.

Vinga petonets!

Acabo de veure que em tenen linkat en una pàgina de catalans arreu del món. La pàgina és diu Bloc de Viatges (http://blocdeviatges.blogspot.com/). Sembla interessant perquè tenen enllaços a una pila de pàgines de gent vivint en diferents ciutats arreu del món. El segon post (de moment) fa referència a mi. Des d’aquí una abraçada ben forta i gràcies.

Fa uns parell de dies vaig recordar una cançó dels Doors que quan la vaig descobrir recordo que em vaig matxacar bastant amb ella. M’agrada l’ambient que crea, et guia una mica a la paranoia. Próxima estació Paranoia de Mar, si. Estàvem al menjador de casa i sonava el portàtil de la Romana. Anaven passant cançons i van sortir les cançons dels Doors. I una era aquesta. Em va sorpendre gratament que escoltés els Doors. Espero fer alguna birra i filosofant amb els Doors sonant de fons, com altres temps havia fet

Els Doors un grup que només se’ls pot escoltar hipnotitzat en algo o per algo. Vaja, se’ls pot escoltar de qualsevol de les maneres, però ja no es disfruta igual.

Us preocupa alguna cosa? Esteu ratllats per algo? Us voleu tornar bojos i passar una mica de tot? Escolteu-la doncs.

L’America

No, no us enganyeu. No tinc Problems. Escolto Problems, que és molt diferent. En el primer cas et dónen pel cul el dia, en l’altre et posen a tope. Us explico que significa tot això.

Ahir bueno, una mica estressant el dia, per variar. Potser m’ofego amb un vas d’aigua amb 27 anys. Podria ser si….m’és igual, la qüestió és que vaig anar al l’Ikea amb la Marianne després de currar. Bueno, un conyàs lo de buscar un llit i tal. Vam estar 2 hores i ens va faltar temps. També ens anàvem encantant per tot arreu. Jo hauria donat una mica més de canya, però bueno, perquè estressar-se. Ves, hi tornaré el dissabte tarda.

Després teníem gana i vam acabar fent algo que no soporto. Menjar de McDonalds. Però bueno una mini cheeseburger i arreando. Wir haben unterwegs gegessen i quedem amb la Irene a l’Acces, un bareto de música gòtica que està a Greifswalderstr. prop d’on viuen elles. Allà ens desestressem petant-la i fent alguna que altra birra i al final posen els Sex Pistols. Ostres em va encantar escoltar altre cop els Pistols, feia dies que no els escoltava i em van entrar divinament. I a l’hora de pagar les birres, sòna Problems, com si algú vulguès posar-nos una banda sonora als nostres actes. Problems, No future i Body van sonar…i amb un riure i movent el cap ens vam anar cap a casa. Arrel d’això igual em baixo el disc dels Sex Pistols per l’Emule, perquè no el tinc aquí a Berlin. Està a Barna.

I no ve al cuento però anunciar que avui no sortiré, però demà hiha dos plans mínim que espero que algo caigui. Disco elektro no apte per tirats o sessió EBM al Kato. Qui guanyarà? Espero que alguna de les dues opcions surti guanyadora.

www.youtube.com/watch?v=AYZc62NRsKQ&feature=related

Res, una xorrada, però m’acabo de donar compte que em foto una de café que dóna gust des de que curro. A vere si em matarà treballar…Vosaltres us enriureu, però començo a estar preocupat. Tinc una caravana de tasses buides al meu costat, cadascuna amb un culet de café. No en prenia tant abans i el café és una droga…porta cafeina. Encara acabaré en una cantonada dels carrers de Berlin demanant una petita monedeta per rebentar-me-la en una màquina de cafés…..Bufff, tots junts: No a les drogues!