El blog d’en SiG

Aquest any no anava als San Fermins, per tercer any consecutiu sense participar. I perquè començo així el post si parlaré de la Love pensareu? Doncs perquè la Love Parade va ser una mortaldad similar als 3 anys que vaig participar als San Fermins.

Comencem l’aventura amb una festa a la residència Siegmunds Hoff. Allà sembla que no passi el temps: mateixes cares, mateixes activitats, mateixes festes, … si vols el·ludir els alemanys és un gran niu. Allà Joan i jo ens trobàvem amb el Dave i Eric, de Canadà i d’Estats Units i anàvem plegats a Dortmund.

Primer contratemps: arribem a Hauptbanhof i perdem el tren de les 3 de la matinada, per 2 minuts. Per oblidar les penes anem a fer unes cerveses al Tacheless. Abans fem un kebab (primer de la meva conta parcticular).

Quan sortím del Tacheless, anem a Hauptbanhof amb ganes de dormir al tren. Agafem el tren de les 5. A partir de llavors, veuríem un tren on els passatgers semblaven que anessin a Dortmund a fer un càsting per Trainspotting 2 més que a una altra cosa. Vam agafar 4 trens amb el puto schönes wochenende (pels que no teniani fava d’alemany, significa ticket bonic cap de setmana…irònic eh…4 trens, 10 hores quan amb un directe hi ets en 3:30h).

Però reconec que és tota una experiència agafar els trens que et porten cap a la Love Parade. Allà va la descripció:

Primer tren: Com bé diu el Joan al seu post, hi havia uns polonesos que ja portaven rodatge. Un no parava d’obrir llaunes de cervesa i tambalejant-se pel vagó en busca de lavabos. Un altre tenia un riure de gallina que l’haguèssim matat pq volíem dormir i cridava rient com a tal. Els del nostre costat: 3 paios carregats amb una motxila gran d’esport plena de beguda i suposo que altres coses, com per exemple, menjar….jeje. Un d’ells semblava el pare dels altres dos. Aquest ens el trobaríem fresc com una rosa al tren de tornada i amb la motxila buida.

Segon tren: ens toca anar de peus. Anem rodejats de ninyatos i no tant ninyatos. En qualsevol cas, tots quillacos. El polonès que es tambalejava havia lograt arribar al segon tren. En un moment, va intentar anar a pixar i va haver de parlar amb tots els alemanys. Va preguntar si podia fumar dins el tren, i tots els alemanys sempre tant correctes, li van dir que no, evidentment no. Una histèrica és va indignar: man darf nicht hier rauchen! (no es pot fumar!) deia ella cridant. El polonès mig tajat mig acollonit deia gute Laune per aquí, gute Laune per allà (bon humor o bon rollo). Quan se’n va anar, li vai mirar la cara i semblava que estigués mirant a Cuenca, mirada perduda a no sé on. I després tots els alemanys educats que van dir que no es podia fumar, van desenfundar els cigarrets i es van fotre a fumar dins el tren. Inclòs la porca histèrica.

Tercer Tren: Logrem asseure’ns, però no dormir. Crits d’histèria, música als mòbils amb música tralla. Els del nostre darrere es preparaven unes ralletes per aguantar el feixug tragecte que encara quedava. Unes 6 hores potser. Una altra noia no se les preparava, però juraria que ja ho havia fet. Era una cabra montanyesa, anava amunt i aball, deixant sords a tothom. Es va fotre una hóstia al cap i no es va ni queixar. També hi havia àvies i gent que no anava a la Love Parade, però igual no es van ni assabentar del percal que hi havia davant dels seus morros montat.

Quart tren: A Bielefeld foto el segon kebab, allà ho vaig pagar car diria perquè me´l vai menjar amb unes ànsies i crec que em va aporrejar la panxa. Pugem al quart tren i últim. Bielefeld - Dortmund. Coneixem un alemany, en Marc, que em va demanar paper per fer-se un porro dins el tren. Li vai dir que tenia només petits i al principi va dir que no. Després suposo que la desesperació el va portar a dir-me que si, que li donguès tres, i se’n faria un de gran. Amb aquest signe de germanó que vaig tenir me’l vaig guanyar i va ser el nostre protector. Aquell tren va ser bastant bèstia. Hi havia un camell que a la gent que anava passant li anava oferint de tot. Quan no passava ningú, ell no perdia el temps i no va parar de taladrar a una noia que tenia al costat, dient-li coses com süße (dolça) i demés. També es va liar quan van descobrir que erem espanyols…i tots fotent conya amb lo de Espanya-Alemanya. Jo deia que erem Portuguesos. En aquell tren, la gent en una parada no podia entrar perquè estava a rebentar ja i van entrar per les finestres del tren. El Marc em va fer molta gràcia, entra varies coses, em va molar que em diguès que em trucaria un dia per anar a jugar a futbol. En Marc viu a 300 km de Berlin. Però si, ja quedarem un dia….jaja. Un altre em va fer molta gràcia perquè va veure uns emos per la finestra i com un animal va començar a cridar scheiße emos, scheiße emos!! (merda d’emos!). Em vaig partir el cul, els emos allà tant tristots escoltant sols la seva música i tots despotricant contra ells.
Arribem a Dortmund després de 10 hores baldats. Fem la primera cerveseta i es fot a ploure. fang fang i més fang. Jo vaig relliscar per una baixada i la meva birra se´n va anar a fer gàrgares. Després vaig veure que la gent feia lo que jo vai fer sense voler volent i em vai sentir millor.

Bueno, la gent disfraçada per l’ocasió. Indumetària provocativa, on a les noies no podies fer altra cosa que mirar directe als escots i després a la cara. Vam veure la rua amb els cotxes passant i la gent ballava les cançons que anaven sonant.

En un moment donat em va agafar mal de panxa i vam anar a un bar. També va ploure i ens vam perdre al Hawtin i al Moby, pensant que punxarien diumenge. Que de fet crec que ho van fer, però també van participar el dissabte.

Uns d’Estonia….vam recordar el gran viatge a Tallinn.

I bueno la odissea una altra odissea, sense l’espectacle de la gent, i més cansats. O sigui que no ho explicaré perquè quan hi penso m’agafa mal de panxa i mala hòstia.

Però em vull treure la espineta. De les coses s’aprenen i bueno, hi ha coses que no es poden repetir mai més.

Mireu el post d’en Joan, que està completet completet

This entry was posted on Dimecres, Juliol 23rd, 2008 at 20:59 and is filed under musica, Festa, Berlin. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.