No no, no vènen. Però des de fa dos dies no paro d’escoltar-los. Me’ls he tornat a baixar. No sé quants cops me’ls he baixat ja. En la meva vida Kortatu ha estat un grup que ha anat a ratxes, em puc tirar quasi 8 mesos sense escoltar res d’ells, però quan ho faig, no puc parar. Em desperta algo del passat potser, de les vegades que l’hem escoltat i em quedo enganxat. I vet aquí que duc ara 2 dies pels carrers de Berlin, a la meva habitació i fins i tot a la feina, escoltant Kortatu. Però m’encanta passejar per Frankfurter Allee, de fons la Fernsehturm, i sonant Aizkolari, Makurtu Gabe, El estado de las cosas o Nivel 30. La gent deu pensar que em dic Patxi i que sóc de Lezama.
L’últim cop que vaig escoltar Kortatu, va ser a Berlin i la policia ens va esbotzar la porta. A Berlin també hi ha persecució al Basc (això o que feiem massa soroll, però suposo que la primera opció…). Merda de vida….però seguirem lluitant ….. per una vida on un dia, als botellons només s’escoltarà punk basc.
En la línea del frente….que se note…que estás presente!
Haha!!, quin post més “rebel” t’ha sortit!!
Espero que no ens detinguin dient que som el comando Berlin
Aquesta historia de la porta la vaig explicar fa poc a na marga jajaja que bona!
Aixo de kortatu t’afecta ehhhh pq quan et vaig trucar crec que tb l’escoltaves i no em vas sentir,aiiiiix!
Bisous desde Paris, la ciutat de l’amor, per qui l’usa jajaja
“El nivel 30 siempre será el favorito para traficar…Tamborini ha muerto!!!” Jajaja…deu ser casualitat però fa uns dies em va venir al cap aquesta cançó…que gran…recordes aquell riu a Ripoll? Escoltant Kortatu i bevent cava dins l’aigua…jaja…gora Kortatu!
“Kokaina Dantza, Eusko Jiularitza!”