El blog d’en SiG

Trenta mil coses al cap, trenta mil coses a fer, i només en fas dues i a sobre, et sents satisfet i fas un piti com a premi a haver-ne fet dues, mirant per la finestra i dient: collons, mßho he currat….buff em mereixo un descans fins demà. Així és com em sento i com actuo. Sense massa temps i el que tinc, molts opinen que el tiro per l’aigüera. Tampoc cal que us digui qui serien els que m´ho dirien, tots sabem qui m´ho diria. Però aquesta setmana canviarà la direcció dels meus actes. Ahir direcció aparentment al res, a partir d’avui direcció al futur.

Avui compraré més pintura i paper per cobrir el terra, demà cobraré la fiança a la Marisol, i amb aquests diners em compraré el dijous llit i armari mínim a lÍkea.  Avui també mágradaria tallar-me el cabell i li he dit a la Majanne que  a vere si s’atreveix a fer-me unes estisorades. I també m’haig de comprar roba perquè vaig amb mitjons foradats, amb bambes rebentades i pantalons foradats. Toca plan renove de diverses coses.

També hauria d’anar a l’anmeldung, a canviar el nom del carrer on visc. I aquest dissabte examen del B1 i no estudiaré res. Ja veurem com anirà, divendres estudiaré gramàtica i au. Més no puc fer. Ni vull, ja faig prou. Salut!

Si agafeu el tram M10 sense bitllet vigileu. Porto 3 dies agafant-lo, i CADA DIA em trobo no dos revisors no….me´n trobo 4! Més que a l’sbahn. I les dimensions del Tram són més petites que de l’Sbahn.

Lluitem per una ciutat on no s’hagin de pagar per viatjar amb transport públic. No és un privilegi, és una necessitat…..i un gasto que toca els collons

Pels berliners:

Wenn du das Tram M10 nimmst und du kein Fahrschein kaufst, musst du aufpassen. Vor 3 Tagen nehme ich dies Tram JEDEN TAG, und ich finde mich immer 4 Fahrkartenkontrolleure. Ich verstehe nicht warum es 4 Fahrkartenkontrolleure im Tram gibt. Es ist zu viel glaube ich. Das Tram ist kleiner als die Sbahn und in der Sbahn gibt es nur 2.

Wir müssen für eine Stadt mit Verkehrsmittel kostenlos kampfen. Das ist kein Privileg, es ist nötig….und teuer

Ja rondo per aquí fent vida. Avui el meu segon dia. Avui la Romana no està perquè es queda a clapar a casa els seus pares i jo estic aquí amb la Marit. Hem estat xerrant bastant, i després m’he fotut un plat d’spaghettis. I ara estic ja rebentat, deu ni do avui. He acabat com una colilla. Com una puta tatxa.

Tinc bastants plans de futur amb l’habitació on em tocarà a partir d’ara viure. De moment totalment buida. Però a vere si m’espavilo i pillo ja coses. Fins i tot una làmpara em tocarà comprar. Vull que sigui indispensable un sofarillo i altaveus que xutin bé. Vull poder crear un clima guapo i dir: collons avui em quedo a casa perquè estic de puta mare.

Ahir en Joan em va ajudar a portar un parell de trastos, però encara haig d’anar a buscar 30 més. Després de portar les coses i fer unes copes de vi amb les dues companyes de pis, vam anar al Pizza Dach. Pizzes baratíssimes. Vam acabar rebent el teléfon de la cambrera, que busca tàndems per pràcticar el seu castellà. I el detall que em va quedar de la primera passejadeta: els carrers de Friedrichshain un dimarts a rebentar. Quina vida…

A hores d’ara, encara haig de comprar xampús i merdes vàries. Ho volia fer avui però quan he arribat m’he fotut a xerrar amb la Marit i a menjar síndria pe treure’ns la calor que fot aquí i he pensat “bueno ja compraré demà”. I demà ja pago el pis. Tranferència que te crio a l’Sparkasse i au.

Us afegeixo fotos de la meva habitació. Sembla més petita de lo que és.

I d’alguns que ja s’estan pegant una festa al bar de davant de casa.

També us poso una foto de la casa del davant meu. M’encanta la façana i l’he trobat per internet.

Com podeu veure, em podria perfectament dir Nicolae Couto, Gica Couto, Ilie Couto o Dimitrian Couto. Inclús que el meu cognom fós Coutescu. Si, com un rumanès amb matalàs inflable altre cop. Després d’assborir els luxos de Charlottenburg torno a fer de rumanès.

I ara estic rebentat, me n’aniré a dormir ja. Potser faig l’últim piti per despedir aquest dimecres, que no ha estat gens relaxat. No m’allargo més, bona nit des de Kreutzigerstrasse.