Deu ni do quin Panorama…quin Panorama que ens vam marcar dissabte. Crec que és la nit que m’he deixat més pasta de la meva història en vida. Ja vaig de guays…però no hi vull tornar a patejar-me això. I més quan aquell dia fotia una despesa de més de 500 euros a l’Ikea. Però bueno un dia és un dia…ara bé, no vull sumar els dies que un dia són un dia perquè llavors em surt la frase de “un lustre és un lustre”. Redeu, hauré de fer algo per neutralitzar aquell gasto.
En aquests moments estic al curro i em miro el segell del Panorama. Encara no se m’ha anat. Però tampoc he rascat massa per a que desaparegui. Per fi vam entrar a aquella disco. Va estar divertit, una disco espectacular, com si fos una mica peli. Molta gent, gays i heteros.
Els participants de la peripècia erem de 3 continents. Vam ser Geom (francès), Angie (xilena), Dan (de Nova Zelanda), Joan i jo (catalans). Vam fer una hora de cua aproximadament. Vam xerrar amb un alemany del sud molt animat i una parella italiana.
A dins, de tot. La descripció: berghain, la sala de baix, música a tot drap. Plagat bastant de gays, però també de heteros. Una anècdota: esperant que s’alliberes un lavabo vaig veure que sortia un tio del lavabo i dic “aquesta és la meva, un wc buit”. M’aproximo i surt de sobte un altre paio. I quan m’hi vaig fotre a dins, llum fosqueta i una sauna. Vaig estirar la cadena del wc amb la ungla. Panorama Bar, a la sala de dalt. Més light. Segurate infiltrats de clients fent funció de dir “no fumis aquÔ. I unes altres suïsses de Berna a la recà mara per fer vacances baratetes. A les 8 tancà vem la paradeta però alló continuava fins més tard que em vai despertar.
Bueno, algun dia s¨hi tornarà peró de moment una fita aconseguida. Anar (i poder entrar) al Berghain.
