El blog d’en SiG

Aparentment no em cridava massa anar al concert que vaig anar ahir. Però com que encara estic en una època en que tot el que fas a Berlin és curiós (és cert, aquí et donarien pel cul amb ràbia i diries: mmm home, ha estat curiós), doncs em vaig decidir a anar-hi. Vaig anar amb la companya de pis Marit i colegues seus.

Tocaven el grup ska mexicà Panteon Rococo al costat de l’Arena, coneguts aquí a Berlin. Les seves lletres són revolucionaries. Bueno, vai acabar xop de suor. Va estar bé, al principi un grup portuguès amb algun toc electrònic i com no, dos MACs (no un, dos) per ajudar-los a fer l’espectacle. I després tocaven els mexicans. I em va molar altre cop ballar ska. Ara que és temporada de festes majors a Catalunya, pos l’ska i tot lo que genera el ritme de la música m’ho va recordar. Ah i 3 hores de concert…increible…el Clapton en farà 1 i va que xuta.

El públic supervolcat, els alemanys també. Increible lo que els hi tira sudamerica en general. Jo vaig anar de crack i podia entendre la lletra i els hi cantava….tot i que no havia escoltat cap song d’ells.

Per anar allà amb bici de la Romana, quasi em mato a la tornada que em vai estampar amb la Marit per darrere. Estava a la parra i a més eren bicis que es frenen pedalejant cap al darrere.

Coses productives d’ahir? Un altre feierabend collonut i grandiosos descobriments. Ja sé on para Le club del Visioner, increible. Crec que avui hi vaig, si no faig res igual li comento al Joan si vol venir. I el Badeschiff estava davant del concert, i davant del concert, l’Arena. Vaig fer turisme del que m’agrada vaja. Hem de conquerir aquells llocs aviat!

Deu ni do quin Panorama…quin Panorama que ens vam marcar dissabte. Crec que és la nit que m’he deixat més pasta de la meva història en vida. Ja vaig de guays…però no hi vull tornar a patejar-me això. I més quan aquell dia fotia una despesa de més de 500 euros a l’Ikea. Però bueno un dia és un dia…ara bé, no vull sumar els dies que un dia són un dia perquè llavors em surt la frase de “un lustre és un lustre”. Redeu, hauré de fer algo per neutralitzar aquell gasto.

En aquests moments estic al curro i em miro el segell del Panorama. Encara no se m’ha anat. Però tampoc he rascat massa per a que desaparegui. Per fi vam entrar a aquella disco. Va estar divertit, una disco espectacular, com si fos una mica peli. Molta gent, gays i heteros.

Els participants de la peripècia erem de 3 continents. Vam ser Geom (francès), Angie (xilena), Dan (de Nova Zelanda), Joan i jo (catalans). Vam fer una hora de cua aproximadament. Vam xerrar amb un alemany del sud molt animat i una parella italiana.

A dins, de tot. La descripció: berghain, la sala de baix, música a tot drap. Plagat bastant de gays, però també de heteros. Una anècdota: esperant que s’alliberes un lavabo vaig veure que sortia un tio del lavabo i dic “aquesta és la meva, un wc buit”. M’aproximo i surt de sobte un altre paio. I quan m’hi vaig fotre a dins, llum fosqueta i una sauna. Vaig estirar la cadena del wc amb la ungla. Panorama Bar, a la sala de dalt. Més light. Segurate infiltrats de clients fent funció de dir “no fumis aquí”. I unes altres suïsses de Berna a la recàmara per fer vacances baratetes. A les 8 tancàvem la paradeta però alló continuava fins més tard que em vai despertar.

Bueno, algun dia s¨hi tornarà peró de moment una fita aconseguida. Anar (i poder entrar) al Berghain.