Aparentment no em cridava massa anar al concert que vaig anar ahir. Però com que encara estic en una època en que tot el que fas a Berlin és curiós (és cert, aquí et donarien pel cul amb ràbia i diries: mmm home, ha estat curiós), doncs em vaig decidir a anar-hi. Vaig anar amb la companya de pis Marit i colegues seus.
Tocaven el grup ska mexicà Panteon Rococo al costat de l’Arena, coneguts aquí a Berlin. Les seves lletres són revolucionaries. Bueno, vai acabar xop de suor. Va estar bé, al principi un grup portuguès amb algun toc electrònic i com no, dos MACs (no un, dos) per ajudar-los a fer l’espectacle. I després tocaven els mexicans. I em va molar altre cop ballar ska. Ara que és temporada de festes majors a Catalunya, pos l’ska i tot lo que genera el ritme de la música m’ho va recordar. Ah i 3 hores de concert…increible…el Clapton en farà 1 i va que xuta.
El públic supervolcat, els alemanys també. Increible lo que els hi tira sudamerica en general. Jo vaig anar de crack i podia entendre la lletra i els hi cantava….tot i que no havia escoltat cap song d’ells.
Per anar allà amb bici de la Romana, quasi em mato a la tornada que em vai estampar amb la Marit per darrere. Estava a la parra i a més eren bicis que es frenen pedalejant cap al darrere.
Coses productives d’ahir? Un altre feierabend collonut i grandiosos descobriments. Ja sé on para Le club del Visioner, increible. Crec que avui hi vaig, si no faig res igual li comento al Joan si vol venir. I el Badeschiff estava davant del concert, i davant del concert, l’Arena. Vaig fer turisme del que m’agrada vaja. Hem de conquerir aquells llocs aviat!
Nen, l’has clavat amb el comentari del primer paràgraf. Quina gran veritat. Sort que ho reconeixes.
jaja si kity….toco de peus a terra sempre. encara que tu no ho creguis. ho reconec i m’agrada que sigui així