Panteon Rococo
Aparentment no em cridava massa anar al concert que vaig anar ahir. Però com que encara estic en una època en que tot el que fas a Berlin és curiós (és cert, aquí et donarien pel cul amb ràbia i diries: mmm home, ha estat curiós), doncs em vaig decidir a anar-hi. Vaig anar amb la companya de pis Marit i colegues seus.
Tocaven el grup ska mexicà Panteon Rococo al costat de l’Arena, coneguts aquí a Berlin. Les seves lletres són revolucionaries. Bueno, vai acabar xop de suor. Va estar bé, al principi un grup portuguès amb algun toc electrònic i com no, dos MACs (no un, dos) per ajudar-los a fer l’espectacle. I després tocaven els mexicans. I em va molar altre cop ballar ska. Ara que és temporada de festes majors a Catalunya, pos l’ska i tot lo que genera el ritme de la música m’ho va recordar. Ah i 3 hores de concert…increible…el Clapton en farà 1 i va que xuta.
El públic supervolcat, els alemanys també. Increible lo que els hi tira sudamerica en general. Jo vaig anar de crack i podia entendre la lletra i els hi cantava….tot i que no havia escoltat cap song d’ells.
Per anar allà amb bici de la Romana, quasi em mato a la tornada que em vai estampar amb la Marit per darrere. Estava a la parra i a més eren bicis que es frenen pedalejant cap al darrere.
Coses productives d’ahir? Un altre feierabend collonut i grandiosos descobriments. Ja sé on para Le club del Visioner, increible. Crec que avui hi vaig, si no faig res igual li comento al Joan si vol venir. I el Badeschiff estava davant del concert, i davant del concert, l’Arena. Vaig fer turisme del que m’agrada vaja. Hem de conquerir aquells llocs aviat!
Agost 6th, 2008 at 18:47
Nen, l’has clavat amb el comentari del primer paràgraf. Quina gran veritat. Sort que ho reconeixes.
Agost 7th, 2008 at 0:07
jaja si kity….toco de peus a terra sempre. encara que tu no ho creguis. ho reconec i m’agrada que sigui així