Arxiu per a setembre 2008

Daniel Wollatz

dilluns 29 setembre 2008

Si hagués de tornar a nèixer, potser triaria ser alemany. Però no un qualsevol. No tinc tant mitificats als aris perquè si. he trobat molts capullos per aquí, i gent genial. Com a tot arreu vaja, no descobreixo res. Però per exemple, m’agradaria tenir la típica planta alemanya. Ser alt, rosset, vestir camisa, cantant d’un grup elektronic alemany i fotrem un cubata tranquillament un dia perquè si. I us preguntareu si hi ha algú així ja…doncs si. Possiblement diversos. Però només penso en un. Un trionfador, un sexsymbol alemany. El cantant de Minerve. Un tio que segur que entre setmana va putejat com tots nosaltres treballant 8 hores sense contar les hores extres. Però que els findes, amb el seu grupet, toca per tot Berlin. I després del post concert, es passa per la pedra a algunes gruppies alemanyes. Sense perdonar ni perdre el temps. Sens dubte, aquest seria el meu ideal de vida si pugués escollir com tornar a viure. Algun dia aconseguiré ser així…tinc quasi 28 anys, però de moment estic més a prop ara d’aquesta figura que fa un any.

Qualitat demostrada:

High pitched emotions
Take me Higher

California über alles a Rigaer Str.

divendres 26 setembre 2008

Bueno, petain és l’estat en el que em trobo després de 3 dies arrassant Rigaer Str. amb en Tito. Només vull dir que aquest carrer té un nom, i una song aquests dies: California über alles! Dels Dead Kennedys. Al Fischladen la vam escoltar i ahir al Filmrisz…un descobriment meravellós (1,50 oigos les Berliner Kindl i caipirinhes 3 oigos).

Només em puc despedir d’una manera escoltant aquesta song tant agressiva i boja. Disfruteu-la cabronassos!!!

http://www.youtube.com/watch?v=quLqEu4mUOU&feature=related

B1 assolit

dilluns 22 setembre 2008

Ahir vaig anar a buscar les notes a casa la marisol de l’examen del Deutsch Zertifikat, que equival al B1. I bé, content perquè he aprovat amb un 94 sobre un 100%. I no recordarem com vaig anar a l’examen. A l’últim dia estava fotent cerveses amb la Natalie, Joan i Tobias. A les 2:30 arribava a casa pensant que l’examen seria a les 10 o així i que estava fent bondat, però quan vaig veure que era a les 8:40 em va agafar una mala hòstia per fer les coses malament. Últim dia i no havia mirat encara la carta que em deia a quina hora tenia l’examen. Vai dormir 4 hores. A la 13 recordo fer la prova escrita i per fer temps me’n vai anar amb el Mohamed a veure com jugava ell a les màquines escurabutxaques. Jo estava moribund, però bueno, al final va sortir tot bé. Ara a pel B2!

Lleva una camiseta del Ejército Español

dissabte 20 setembre 2008

A: Mira, creo que esto es una cagada de la peli…
B: A ver…
A: mira, has visto? lleva una camiseta del ejército español
B: i que? no lo entiendo?
A: pues que si va de revolucionario antisistema alemán, no me puede llevar una camiseta del ejército español. Simboliza el fascismo.
B: que es ejército?
A: ehhh a ver…como te lo puedo explicar? Es como la Wehrmacht en tiempos de Hitler, sabes? Es que no se como explicártelo
B: ahhh…Armee?
A: coño si..eso, Armee. jeje

Berlin, 20-09-2008 quasi a la mitja nit divendres a Finowstr. (Friedrichshain)

pd: perdoneu per tacar el meu blog amb castellà, però la conversa va ser en aquest idioma.

Com és el meu curro?

dijous 18 setembre 2008

Avui us explicaré com és una mica el meu curro. Ja veieu…continuo parlant de la inaguantable rutina degut a la depresió que m’ha causat que marxessin les visites. I ara ve en Tito, però estic fatal, medicant-me amb pastilles i parlaré igualment de la rutina! ;)

Ara fora conyes, fa dies que volia xerrar de com són a la meva feina. Però no del que fem. És una consultoria informàtica, per tant, ja sabeu el que fem. Programar en .Net ok. Però vull parlar de les peculiaritats. I arrel d’aquestes, no generalitzaré parlant de com són els alemanys, perquè:

1) tot i que m’agradi de vegades fer-ho per sentir-me un dèspota fastigós, no es pot fer mai
2) sóm una empresa petita

Hi ha certes coses que m’encanten. Per exemple, aquí estornuda algú i són fastigosament educats. Jo m’he tornat així ja. Estornuda algú i des de l’altra punta cridem Gesundheit!!! (salut!). Em fa molta gràcia, perden el cul. de vegades m’he contingut els estornuts per que no m’atavalin…i de vegades he estornudat i no m’han dit Gesundheit, i m’he sentit una mica ofés.

Tema menjar…són uns soseres..mengen en poc temps, no es maten gens. I a mi que no em fa falta contagiar-me de la gosseria dins una cuina doncs sóc igual. Mengem en un moment, i de vegades, són de poques paraules. Però em té sorprés lo poc que s’ho treballen per dinar. Sembla que dinin perquè toca, no per descansar o per disfrutar d’un bon tiberi. Un altre bon hàbit que se m’ha enganxat. No puc començar a menjar el dinar o el sopar sense abans dir: guten Appetit oder Guter Hunger (bon profiten a la catalana). És com em faltés algo per fer, i mira, si més no trobo que estàbé. He guanyat educació.

Bueno i lo que ja és grandiós, és quan et desitgen schönen Feierabend (que vagi bé el “teu temps de festa fins demà”). Els alemanys tenen aquesta paraula que significa Final del treball. Quan acabes de currar, comença el teu Feierabend. Genial un dia quan em van desitjar que m’anés bé el meu Feierabend un dia que sortia a les 21. Collons, el jefe deu pressuposar que surto entre setmana fins les mil, perquè sinó ja’m direu de que m’ha d’anar bé el meu “post curro”. Surto a les 21, a les 21:30 arribo a casa destrossat i a les 23:30 em foto a sobar de lo petat que estic fins les 8 del matí apurant, perquè a les 9 torno a estar donant-li cops al teclat. L’ideal de vida de la gent amb seny i els models a seguir, no? Això és un “bon post curro”???? Si si, si que va anar bé “el post curro”. Em vai noquejar a cerveses al Babel, amb Marianne, Irene i Joan sense sopar. Abans la distracció que no fotre res i anar a clapar d’hora per culpa del curro.

Però bueno, dir que estic de conya…no és massa estressant i a mi això ja em va bé, i de moment va tot bé. O sigui que au, munyirem la vaca uns quants dies més.

Au ja sabeu algo més graciós del lloc on estic fotut 8 hores cada dia.

Tornant a la realitat

dimecres 17 setembre 2008

Podem dir que la caloreta de Berlin ist vorbei….ja ha acabat. Ja ha acabat i fa temps, la veritat. Lo que a partir d’aquest divendres ha baixat en picat fins al punt que ja vaig amb una jaqueta així de primavera i a sota duc el polar. I lo dur és que serà així fins a mitjans d’abril - maig. És lo que dèiem amb Joan, no suem. I està molt bé això perquè odio suar. És lo pitjor. Però clar, és que vaig tremolant pel carrer ja a certes hores del dia. En fi, que ja tenim la Berlin real.

I amb el fred, l’activitat. M’he apuntat a un nou curs d’alemany. El del B2. Aniré a Cuenca del Nord a fer-lo. A Turmstraße. De 8 a 17 currar i després de 18:15 a 21:30 alemany. I tornar a casa espero que sigui no més de mitja hora. Agafaré el Ring i au, tirant com els rucs. A vere que tal els companys.

Hostals barats de Berlin

dimarts 16 setembre 2008

Tens planejat venir a Berlin i no tens diners? Et fa pal dormir en un hostal convencional i que et clavin 20 euros la nit? Penses que al 2008 la gent hauria de dormir en llocs més sofisticats? T’agrada tenir bon ambient mentres dorms? O ets més aviat dels que els hi agrada no perdre el temps mentres dorm, i aprofitar per viatjar per la ciutat. Si més d’una resposta de les anteriors preguntes és Si, Si, Si, Yes, Ja o Oui aquest mail t’interessa.

Adreça dels hostals més econòmics de Berlin:

1) SBahn: el millor, pots dormir i creuar la ciutat amb molta facilitat. Preu: 2,30€ durant 2 hores. Si vols clapar més compra la Tageskarte de tot el dia 6€. Si vius aquí compra la Monatskarte (la del mes). mai se sap si li agafaràs el gustet al clapar.
2) UBahn: idem, però va més lent….i va per sota terra la majoria del temps. Preu: el mateix que el de l’Sbahn.
3) Tranvies: seients més cutres que els anteriors, però circula per l’exterior i entre becaina i becaina pots veure la ciutat. Preu: el mateix que el de l’Sbahn.
3) MFE: aquest té més estrelles encara, hi ha sofàs. Si no pots dormir, pots anar a ballar Drum & Bass per cansar-te una mica i després intentar dormir altre cop. De vegades cansar-se va bé. Preu: depén del dia. Pots regatejar. Per dos euros, pots optar a una plaça al sofà, arrepenjat a la paret també es poden fer meravelles.
4) Hangar: també té sofàs. Preu: També depén del dia…però més baratet que els hostals tradicionals.

La guia alternativa de Berlin va per bon camí! No us podreu queixar…els calers no són excusa mai.

Com el Madrid quan guanya….

divendres 12 setembre 2008

En aquests moments sóc com el Real Madrid. Adormint la pilota a la feina perquè guanyo. He resolt alguns problemes, i em queda mitja hora de feina i ja no tinc més ganes de treballar. Ja no puc més, és divendres, he currat bastantes hores extres durant la setmana i a sobre a Catalunya s’han tocat els collons de valent. I em disposo a arrancar minuts d’on sigui. He enviat un sms, he anat al lavabo i ara escric el post. No sé que més inventar-me ja. Qualsevol activitat que no sigui pensar massa és bona a aquestes hores. Sort que vinc de la Península Ibèrica, terra de grans estrategues que saben com rascar-se els collons fent veure que fan. Del país que té una barbaritat de ciutadans treballant per l’estat. Un país estimat pels seus ciutadans.

Quan desitges que arribi algo en un moment determinat del temps, aquest passa lent sempre.

Ja falten 10 minuts… :)

SMS històric

dimarts 9 setembre 2008

No me l’ha enviat l’Obama. No me l’ha enviat ningú conegut. Però és històric pel seu contingut. Que gran poder rebre al 2008 encara aquest sms. SMS històric. Us mostro una part:

(…) Die DAF-Karten kannst du an der Konzertkasse am Alex o am Ringcenter kaufen. (…)

Ara a comprar-les.

Berlin, 8 setembre 2008, rebut a Prenzlauer Berg, a les 18:08:32

Una pera i una poma

dissabte 6 setembre 2008

Jordi: I escolta…per pillar quin lloc recomanes? quin es el que dius “aquí pillo fijo” ?
Jordi: mmmm ehhh…Sebastian, …. si si.
Jordi: Com? No però a vere dic un lloc.
Jordi: Kottbuser Tor….
Jordi: Aps
……….
Jordi: Tiu, pero que has vist quina hora és? A aquestes hores només penso en un pillar.

Berlin, 15 d’Agost del 2008 - 04:00 de la matinada MYKZ.

Moraleja: No confondre les peres amb les pomes.