En aquests moments sóc com el Real Madrid. Adormint la pilota a la feina perquè guanyo. He resolt alguns problemes, i em queda mitja hora de feina i ja no tinc més ganes de treballar. Ja no puc més, és divendres, he currat bastantes hores extres durant la setmana i a sobre a Catalunya s’han tocat els collons de valent. I em disposo a arrancar minuts d’on sigui. He enviat un sms, he anat al lavabo i ara escric el post. No sé que més inventar-me ja. Qualsevol activitat que no sigui pensar massa és bona a aquestes hores. Sort que vinc de la Península Ibèrica, terra de grans estrategues que saben com rascar-se els collons fent veure que fan. Del país que té una barbaritat de ciutadans treballant per l’estat. Un país estimat pels seus ciutadans.
Quan desitges que arribi algo en un moment determinat del temps, aquest passa lent sempre.
Ja falten 10 minuts… 
Pots fer com el Nacho als examens…que començava a escriure com un boig tan aviat els rebia….i jo flipava que s’ho sabés tot tan bé…desprès demanava tipex per esborrar-ho tot…i et confesava que havia escrit sobre una peli o qualsevol bajanada…jaja…tot per no sortir als 5 minuts….