El blog d’en SiG

Ahir vaig fer un any a Berlin. I m’ha passat volant quan miro cap a enrere. I mira que han passat coses. 1 any emocionant, que és lo que considero que sents quant estàs lluny de casa teva i tot és nou. Simplicitats poden ser grans. Per sort, encara estic en aquest moment. Per exemple, m’agrada anar a treballar, cosa que es valora i molt. I lo destacable d’aquest any a Berlin ha estat:

- 3 pisos: el de la xina a Deutsche Oper, el de la Marizol a Stuttgarter Platz (els dos a Charlottenburg), i l’actual a Friedrichshain, més el primer mes sobant al matalàs inflable a la residència de l’Adela. Recordo que va ser un començament dur, sense tenir absolutament res….
- 4 companys de pis: la primera etapa amb en Leiton, després va venir en Joan, i ara la Marit i la Romana. Tots de puta mare…les dos d’ara, de moment guay. La Marizol, la Luz i l’Egi ni els conto com a companys de pis….la paraula company els hi va gran.
- Els viatges fets amb Leiton, Joan i Adela…que considero que no m’he quedat a casa, clar que sempre es podria haver viatjat més.
- el turisme de Berlin: la guerra freda i la segona guerra mundial.
- Els cursos d’alemany, on coneixes gent de diferents països i que va acabar sent la meva única obligació durant 7 mesos….anar cada mati a partir de les 9 a un curs d’alemany amb gent de 40 anys.
- 7 tàndems en total: Ellen, Anton, André, Oliver, Natalie, Juli, Tamara…alemanys…i tinc a la recamarà a la Dana, una noia de kazajistan. I la Marianne, que és especial…coneixença a l’MFE, amb vodka fins el barret i et trobes una alemanya que xerra català i li agrada l’EBM…una mica més i ni ho explico del xoc que em va donar.
- els catalans a berlin….en jordi i la raquel.
- diverses discos i bars visitats…però encara queda molt per visitar.
- les visites catalanes, que acaben sent tant trepidants tant trepidants que acabés destrossat.
- el treball, primer amb la feina de treball a casa (recordo anant al bar que hi ha al Tiergarten i fer 1 café i dos birres pq estàs 5 hores allà i sortir amb el cap tarumba…però venia de guanyar diners, genial!) i ara treballant en una petita empresa de Prenz’Berg, on hi estic molt bé.
- les rascades de collons…que grans van ser.
- les cerques de pisos, que acabes veient 1000 i t’agafen al 1001.
- els mellados per tota la ciutat. Melladostadt!!!
- els núvols permanents al cel durant quasi 5 mesos…ja arriba la època…a l’octubre, el mes del meu aniversari.
- i lo que et pot canviar en un any les previsions de futur…però sempre acoplante al present. És la sort de ser com sóc.

Potser lo més destacat durant un any ha estat això. Un gran any. I com pinta el futur? Doncs home, suposo que en caurà algun mes…per diverses raons:

- tinc curro i es fàcil apalancar-me.
- vull apendre de puta mare l’idioma.
- tornar a Barcelona seria tornar a l’apalancament de la vida, per mi i tinc quasi 28 anys només encara….(au menjeu-me…jeje).
- i perquè sóc una persona que s’acopla tant al present, que quan ha de canviar el seu status de la vida, li fa pal.

Però de vegades em sembla impossible que pugui estar tant de temps … no sé, el temps dirà lo que passarà. De moment, bufem les espelmes….pel sig! perquè a fet un anyet a Berlin! A gugu tata!!!