Avui divendres 31 d’octubre, juro davant el notari Sr. Internet que quan baixi a BCN, faré un brownie divendres 26 de desembre del 2008 abans d’acomiadar l’any. Que posi la casa qui vulgui, que jo poso la qualitat culinaria. Aquà queda escrit. Paraula de Herr Sig 
pd: crec que crearé a partir d’ara una nova categoria anomenada Cuina
Continuo amb la faceta de mitificar llocs aparentment simples però que amaguen la grandesa de donar valor a determinats moments del teu rutinari dia a dia. Avui toca homenatge a un forn! Quin gran lloc el Morgenbrot. Cada matà faig una paradeta a aquÃ. És un forn del carrer Boxhagener str., carrer que separa el meu carrer amb el Gabriel-Max str. El forn és portat per un parell de turcs supermacos i són afeccionats de l’equip de futbol Stuttgart. M’encanta com parla el jefe, superclar l’alemany i s’ha fet un respecte entre els alemanys. La seva oferta a la clientela és molt acceptable, i molt econòmica. D’aquà destaco els entrepans farcits de coses verdes, tomata, ou i salami, que costen 1,20€ i deu ni do lo gran que és i un schokobrötchen, que costa 0,50€. De vegades, per gula i per rematar la gana m’he agafat dos schokobrötchen.
Per mi, ja és una obligació cada matà ni que no compri res, entrar a la botiga i cridar un Morgen! per fer una bona entrada de dia. Ni que no tinguem sol, els modals i les ganes de veure a la teva gent, peculiar o no, han de preservar sempre.
Bueno s’apropa Halloween i a casa ho celebrem. Lo que no anirem de morts vivents i tal i qual. Anirem disfrassats dels anys 20. No és obligatori disfrassar-se, però ni que sigui portar una xorradeta per fer la conya estaria bé….Ahir vai anar amb les companyes de pis a una tenda de segona mà del barri i hem vaig comprar una camisa blanca de mà niga llarga (que per cert, crec que me la posaré més sovint), una armilla i una “pajarita”. Bueno, de vegades em veig com un pallasso però tb si un dia surto amb armilla, pot molar i tot. En aquesta ciutat no cantaria o no em faria vergonya. Demà cuinaré un brownie de xocolata (ho sento Joan, no sé quins postres més fer….ja hi hauran altres coses jeje ).
El tinglado començarà a partir de les 21. Esteu tots convidats i el qui no vingui, és que és un mal amic 
L’Hertha de Berlin se podria denominar com una banda de matats jugant a futbol per plaer i diversió. L’únic que dóna la cara es el iugoslau Marko Pantelic (d’on havia de ser …IUGOSLAU…no serbi). Ex-Nació mare de grans atletes. La setmana passada Pantelic va decidir no presentar-se als entrenaments sense justificar aquesta baixa. Tant sols va ser una decisió. Com si ara jo estic petat i decideixo no anar a currar. Bé doncs a l’entrenador se li van inflar i ja contra l’Stuttgart no va jugar. Es va guanyar de potra, però es va guanyar, i aquest fet demostrava, que Pantelic tampoc és tant imprescindible com ell i molts es pensen. Però un bé negre…ahir Pantelic va continuar castigat. Va xupar banqueta inicialment i els 11 matats de Berlin van sortir a defensar l’honor de la ciutat i del nom d’aquesta ciutat…contra un altre equip només amb nom històric. Contra el Benfica de Lisboa. Vaya unes altres toies…no van fotre res. Jugava Nuno Gomes i el cada cop més acabat Reyes com a jugadors destacats. Sense fer res, van marcar un gol els lisboetes. Els berlinesos eren inoperants en atac. Ho intentaven però no treien res de profit. Era una impotència molt gran. L’entrenador va decidir treure al terreny de joc Pantelic i en 10 minuts ja marcava un gol. Un bon gol per cert. En diferència és el que té més intenció de cara a gol. Quan sortia Marko al terreny de joc, al públic li agafava un orgasme. Tothom parlant de Marko, i els hooligans berlinesos van cantar sense parar el seu nom, fet que va obligar a Pantelic a saludar i demanar grà cies al primer minut d’haver saltat al terreny de joc.
Primer partit, un empat. 1-1. El pròxim a casa serà contra els turcs del Galatasaray…home pot tenir el seu que, veure un partit de uefa en viu contra un equip que contaran amb molts afeccionats. De ben segur que l’Olimpiastadion estarà dividit d’alemanys, de turcs i d’extrangers arreu del món, com jo. Perquè recordem que la multi culti és present a cada puto racó d’aquesta ciutat….i suposo, que això és una sort per mi.
pd: deu ni do com canvia ser fan d’un equip gran com el barsa, o un com el hertha. Veus el futbol d’una altra manera i ara entenc a molta gent més, en el món del futbol.
meines…. Ich spreche weiter über Red Lorry. Sie sind eine richtige Band. Sie gefallen mir so viel. Es ist lange her, dass ich ihnen nicht gehört habe. Und vor zwei Tage, mache ich es. Wann ich es mache, vergröße ich wie ein Gigant und ich glaube, dass alles zu mir gehört..dass ich irgendwas machen kann. Mochtet ihr ein Beispiel? Kommt jetzt…
Beim Leben brauchen wir verschiedene Chancen…Das ist kein Geheimnis, glaube ich, oder? Aber wir brauchen eine besondere Chance…keine Arbeit, keine Frau, kein Lieben…ich spreche über ein Lied…ein tolles Lied von Red Lorry Yellow Lorry. Ich habe spaß wenn ich jedes mal sie höre. Hört ihr sie mal..tanzt ihr mit eurer Hand ganz oben!
Dijous juga l’Hertha la copa de la UEFA contra el Benfica. Si no m’equivoco, el Benfica és entrenat pel porc del Camacho. Serà més emocionant si és aixÃ. No, ara veig que l’entrena el Quique Flores…bueno, menys interessant però per l’estil. Vaig a veure’l amb l’Oliver. Primer partidet que presenciaré dels nostres jugadors aquesta temporada. A la lliga anem quarts…bueno, esperem que no sigui flor d’un dia.
Bueno aquest cap de setmana me’n vai al fred. Al paÃs del fred i de les coses cares. I no val badar. L’únic cop que he estat a Suècia ja vaig perdre l’avió de tornada per culpa d’una averia al tren que comunicava Malmö amb Copenhagen Flughafen.
Serà el primer dia que em poso un altre cop l’abric que em va acompanyar tot l’hivern l’any passat. El trobo a faltar al cabró, i viurem l’idili del nostre retrobament a Estocolm. Amb ell no passaré fred. Seré un os polar….vull ser un os polar.
Vinga mos veiem! Bon cap de setmana.
Campanya per a que el Carles i la Maria Antònia li diguin a la seva filla que esperen Sophie-Charlotte. Res de Pepetes, Pixeres, o Gertrudis! Votem per al neixement de la primera Sophie-Charlotte a Mallorca.
Conec una alemanya que li molaria que el seu fill es diguès Sophie-Charlotte. I Mallorca que és alemany, doncs ha de posar noms que li posarien els alemanys. Li digueu com li digueu, jo li diré Sophie- Charlotte i abreujaré amb Sophie!!!
Deixeu un comentari dient que us agrada molt aquest nom, si us plau. Evitem que una pobra criatura acabi rebent el nom de Pixeres o Gertrudis!!! Feu-ho, pel que més vulgueu….menys patiment a les criatures.