D’aquí una setmana el meu blog farà 3 anyets. 3 anys escrivint ximpleries, desestressant-me escrivint en forma de poesia popular popular, atacant figures intocables per l’estat espanyol o pel món, figures només apreciades per mi, figures que només conec jo, usant el blog com un diari, com una guia per alguns i en definitiva, per passar-m’ho bé escrivint. En fi, el fill ideal. 3 anys i no plora!!! O sóc molt bon pare i el tinc ben ensenyat, o no té vida!
3 anys ja?! Ara deu començar a dir les seves primeres paraules oi? com papa, perquè fa poc va començar a caminar solet oi? quina il·lusió!
El comentari de dalt és meu tb, és l’Albert es va colar en el meu ordenador i va deixar el seu nom gravat…