Aquests dies he brindat no sé quantes vegades. I ja no dic prost aquí, dic salut. El salut per això, no em mola. És com un acte que es fa per fer, però el prost et mires als ulls. És genial poder mirar-te als ulls abans d’empassar-te alguna copeta d’algo amb qui estàs passant un bon moment. Jo me n’he donat compte. Quan he fet salut a casa i a altres llocs, miro a la gent que li toco la copa i no em miren a mi. Miren la copa i allà acaba tot, un ritual buit. En canvi, mirar-te als ulls apunt d’endinyar-te algo et comunica alguna cosa. De vegades, missatges ben diferents. Segons a la persona amb qui brindes. Missatges del pal: vinga va, ja veuràs després, deu ni do ara, són expressats en forma de mirada i només uns poc podem interpretar-los sense que ens hagin de traduïr els autors de la mirada el seu significat. Per tant, en la meva modesta opinió, el prost ha guanyat de carrer al salut, que és un brindis buit, sense emocions i sense missatge visual.