Arxiu per a gener 2009

Reverències als The Cure

dimarts 27 gener 2009

Només us vull dir que el disc Disintegration dels The Cure es mereix tots els meus reconeixements. És d’aquells discos que tot ell t’eleva a la lluna, com a mínim. No val escoltar una cançó només. Has d’escoltar el disc en tota la seva integritat i amb l’ordre en que el van grabar. El disc és la unitat mínima. O sigui, podem assegurar que el disc no consta de 12 cançons sinó que parlarem del disc.

Tot aquest homenatge ve perquè aquest divendres el vaig escoltar petant-la amb bona companyia i bon material, i em vaig adonar de la força i del poder que té aquest increible disc fet per uns increibles monstres de la música. M’atreviria a dir sense que em tremolés la veu, que de lo actual que corre avui en dia, és lo millor. Ave Disintegration, Ave The Cure!

Allez la France

dimecres 21 gener 2009

Si els francesos, durant la Segona Guerra Mundial, haguessin enviat a la Línia Maginot a Vitalic i a David Carretta per defensar la ofensiva de l’exèrcit alemany, haguessin guanyat de carrer. Si, potser els alemanys tindrien a Ellen Allien, Anja Schneider, als germans Tiefschwarz i companyia…però sempre minimal, i no van enlloc per guanyar una guerra. I sinò jutgeu vosaltres mateixos, si els francesos no haguessin doblegat a l’exèrcit alemany.

David Carretta
Vitalic

Salut!

DAF 07.01.09

divendres 9 gener 2009

Concertàs històric assistit el dimecres al K17. Vam veure tocar DAF, i va cumplir les espectàtives. Un concert bastant boig, amb els seus sons malaltissos i un públic volcat. Joan i jo vam estar amb la Marianne i col·legues seus. Van començar el concert amb Verschwende Deine Jugend. A sac vaja! Després vam decidir anar al davant i va caure al cap de poc Der Mussolini. Allà vam ballar fins que les cames estaven apunt d’explotar. Mil empentes i cantant rodejats d’animals i un Gabi Delgado desafiant que s’ho passava bé veient que el public saltava al so dels seus crits. Van colar també Alle gegen alle, Der Räuber und der Prinz, Alles ist gut, Sato Sato, Die Lippe, Die Lüge, Ich und die Wirklichkeit i Der Sheriff que jo recordi. Gabi Delgado va deixar anar algun Hasta luego i Gracias, fent mostra dels seus origens espanyols.

DSC02057.JPGDSC02063.JPG

us deixo links de videos, meus i d’altres del concert que ja he trobat

Verschwende Deine Jugend
http://es.youtube.com/watch?v=xEKVnh7IPOY
Alle gegen alle
http://es.youtube.com/watch?v=xEKVnh7IPOY
Die Lippe
http://es.youtube.com/watch?v=o1icdOOYshM&feature=related
Kebab Träume
http://es.youtube.com/watch?v=7oGwqjJcnNM&feature=related
Als waer’s das letzte Mal
http://es.youtube.com/watch?v=P8LWRW0g1sE&feature=related

DEUTSCHLAND DEUTSCHLAND alles ist vorbei!!!!!!!!!

ACTUALITZACIÓ: Més videos del concert al youtube:

Ich und die Wirklichkeit
http://es.youtube.com/watch?v=2I_Km3CJE2Y
Der Räuber und der Prinz
http://es.youtube.com/watch?v=ZuQCYngy0X8
Sato Sato
http://es.youtube.com/watch?v=La9d6H5LQKc
Verlier nicht den Kopf
http://es.youtube.com/watch?v=dfqzOepR7qA
Der Mussolini
http://es.youtube.com/watch?v=uq3S-v1_5YM

Va ser bestial Der Mussolini ballar-la…l’ambient va embogir completament.

Temperatura d’escàndol

dimecres 7 gener 2009

En ma vida havia estat tancat vivint en un frigorífic com en el que visc ara. Berlin és un congelador de basta extensió i amb 3,5 milions d’habitants passant-les putes durant ja fa uns dies. Lo d’avui ha estat d’escàndol. Les mans sense guants se’t cauen a punxades i la cara se’t va arronsant fins arribar al lloc resagat del fred al que et dirigeixes. Es veu que estàvem aquest matí a les 8 del matí a -19° amb sensació a -24°. Els carrers estan completament gelats. Ahir em vaig comprar per fi una jaqueta d’hivern. Me les vaig deixar i em vai comprar una jaqueta d’ski. Aquesta temperatura és històrica per mi, ja que mai havia viscut en un lloc on es pugui arribar a -20°. A veure quan dura, però ja veig el síndrome de no voler sortir de casa amb aquest monstre polar que ens ha visitat ja fa una setmana.

Dimecres DAF al K17

dimarts 6 gener 2009

Si, les tenim! Com el Real Madrid, a última hora hem obtingut l’èxit: les entrades de DAF. Unes entrades que estaven disponibles no sé si fa 6 mesos. El concert és a les 20uhr a propet de casa. Com ja vaig dir, potser convido als integrants del grup a sobar a fer unes copetes, escoltar els seus temes i a dormir a casa meva.

El concert arriba a una Berlin coverta de neu, gelada i a -10°. Un bon escenari per anar escoltant les songs mentres passeges o viatges amb transport.
I aquelles casualitats de la vida…feia segles que no sabia res de Marianne i la seva colla…avui al tranvia em trobo a una amiga seva, a falta d’un dia pel concert, i quan ha baixat he rebut un sms de la Marianne. De vegades penso que les casualitats no existeixen.