El blog d’en SiG

Tothom sap com són de maques les dones de l’est. Si puguès triar, em quedaria una dona de l’est…per parlar, si. Clar, però es difícil, o si més no, no és directe tenir una relació amb una penca de l’est.

Total que m’acontento en tenir un altre tipus de mosses, amb nom de l’est. Les bicicletes. Me n’he comprat una altra. Si la meva primera bici es deia Svetlana, aquesta segona es dirà Kurwa.

L’Svetlana per passar l’estona no estava malament, però era una mica guarrilla. I quan li deia d’anar a passejar, venia però anava bufant, no anava lleuger. La Kurwa l’ha tastat ja un poc, i va lleugereta. A més, la Svetlana es va quedar a Charlottenburg. No se si esperava que l’anés a recollir, però tenia una roda trencada, i l’idili que vam tenir al principi, dificilment es podria recuperar. Així que vaig decidir, deixar-la a casa la Marisol.

I la nova es diu Kurwa. Homenatge als polonesos. I Kurwa en polonès significa: “Joder!” Kurwaaaaaaa Kurwaaaaaaaa!! scheisse Casillas!

La veritat que postejar les sensacions del partit d’ahir és pràcticament impossible. Aquest Barça sembla ser que ho guanyarà tot. Perquè guanya de qualsevol manera, en qualsevol entorn. 2-6 contra el màxim rival, jugant-se els dos la lliga al camp enemic, o com ahir, contra un equip que representa l’antifutbol, amb menys ganes de jugar a aquest esport que la meva àvia.

Ahir el Barça no va jugar bé. Va jugar contra una pared de formigó i es va estampar una i una altra vegada. Poques idees, sense supererar en ningun moment un Chelsea molt ben posicionat, i les poques jugades que feien els anglesos a dalt, sempre amb perill, aprofitant errors de la defensa blaugrana. Demanant penaltys a cada acció, sense rebre ningú targeta de qui els simulava. Una de les decepcions i mites que ahir va morir per mi va ser la de Guus Hiddink. L’holandès, vell conegut per l’afecció espanyola per haver entrenat al València. I els que han mamat futbol, s’enrecordaran que per aquells anys 90, el València de Guus practicava un futbol ofensiu i maco. Val que parlo de fa temps, però aquell futbol que va desplegar el València i la filosofia de tècnic holandès ( que es caracteritzen per pensar sempre ofensivament, i no només la del tècnic en si, sinò filosofia holandesa, per lo que s’ha demostrat al llarg de la història), pensava que era la identitat del tècnic. I els dos partits que ha jugat contra el Barça, realment m’ha provocat vomitera. Se’l va arribar a comparar com al Trappatoni del AC Milan.

Ahir va ser molt maco, sobretot el final. Vam començar ilusionats i ens trobem amb un gol al minut 8 o així, culpa de ningú. Ben defensat, bé Valdés, i sense temps d’haver jugat algo malament. Després van fotre l’autobus i au, a renegar tot el partit. Comencem bé però acabem maleint a tothom. El segon gol està més aprop que el primer. Ens expulsen a Abidal. I arriba el gol d’Iniesta. Embogeix la penya i jo em vai passar diria 2 minuts cantant gol, fins fotrem la veu enlaire. És més, quan vai acabar de cridar, estava marejat. Abraçat cantant histèricament Goool amb el Davide i l’Ana per l’esquerra, amb un desconegut al meu davant, i amb en Joan per la dreta. No creia ningú que arribaria. Recordo que jo vai cridar “Kaiserlautern!!!” 5 minuts abans del final. I algú va dir “si!!”. Però ni m’ho creia, i així va ser. 1 xut entre els dos pals, 1 gol. I del nostre millor jugador, Iniesta.

Després al carrer, a celebrar-ho amb els companys i nit acabada al Mittwoch per acabar de celebrar el partit d’ahir. Ara m’estic morint, però que m’he quiten lo bailao. I el 27 de Maig, la gran final, contra un Manchester perillós. Però hem de venjar la nostra eliminació de l’any passat. Vull guanyar la lliga, vull guanyar la copa i vull guanyar la Champions i ho vull celebrar aquí a Berlin amb el grup que hem fet i que portem des de fa dos mesos mirant cada partit, pq hem passat de no veure cap, a veure els de costellada.

Aquest diumenge guanyarem la lliga. Ja queda poc