El blog d’en SiG

Bueno la història de la mudança ja ha finalitzat. Deu ni do, quin conyàs…tot el puto cap de setmana liat per anar carregat com un burro. Però per fi, puc començar a gaudir del nou pis. Una mudança que si té algun protagonista se’ns dubte hi ha un de destacat: el meu mal cap.

Dissabte es presenta el dia esperat. Divendres quedo amb el Cedric i entre altres coses, parlem de la mudança. Jo haig de recollir la furgoneta a les 18 de la tarda, i ell em diu que podem començar a les 16, per portar la rentadora de la Juli a casa meva amb el seu cotxe. Perfecte així ens treiem un mort molt gran de sobre.

I així fem, el dissabte anem a per la rentadora primer de tot. Com pesava deu meu, estava al soterrani, al Keller, i aconseguim pujar-la al cotxe. Tenim sort i trobem un aparcament just al davant del nou pis. Acabem suant, caient gotes gordes, però la colem al nou pis.

Anem a buscar la furgoneta, el joan està de camí a Friedrichshain. Allà ens trobarem i començarem per fi amb el show. Arribo a les 18, i quan baixo del tranvia, llegeixo que havia de recollir la furgo a les 17. No li donc massa importància fins que veig a la porta que diuen que ja han tancat. Parlo amb un home que està a dins i em diu que vingui demà, pq ara ja han tancat i no em donaran cap furgo. Tocat els ous…no havia llegit el paper pq pensava que ho havia entés tot i vaig confiar amb la memòria.

Total, que hem d’esperar fins demà. Truco al Joan per dir-li que no cal que vagi a casa meva, i torna cap a casa. A mi se’m va quedar una cara de tonto que me la veien des de tots els Landes d’Alemanya. De totes maneres, estava matxacat per haver portar la rentadora. Per desestressar una mica, m’apunto a un mini grill que fan al balcó de la casa de l’Itai, i després anem a casa la Meri, una bulgara a fer uns beures. Arribo tard a casa i clapo poc per a les 8 estar de peu i fer la tant esperada mudança.

Cagant-me en tot quan em llevo, me’n vai a Robben und Wientjes i em donen una furgo. Bueno com a mínim farem la mudança. Primer ve en Cedric, i bona part dels mobles els baixem. Després ens trobem amb en Joan al pis nou i amb 3 persones, posem els trastos al pis nou, super rapid. Recordem que vivia en un quanrt pis sense ascensor i ara visc en un primer.

Acabem fent dos viatges en total. Jo acabo amb algun morat i algun tajo per alguna banda (planta del peu, dit gros del peu, 2 morats a l’avantbraç) Tornem la furgo i ens anem tant panxos joan i jo a fer una birra per descansar. Quan ens la ventilem decidim anar a montar algun moble i veig que m’he deixat (desitjo, i ho esperava..) les claus del pis dins la furgo. Ara no podia entrar a casa i tenia tots els trastos a dins el pis…em volia ja fotre des d’un tercer pis aball, a vere que passava, per culpa del meu cap, que estava a la parra. Truquem i ens diuen que ho miraran. Naltros anem directament cap allà i si, les van trobar, gràcies a deu.

La veritat és que va haver emoció fins al final. Ara per fi ja estic instal.lat i ja he ordenat un poc les coses. Em falten un parell de coses que poc a poc espero anant materialitzant la compra.

Aquesta entrada fou escrita el dimarts 21 juliol 2009 a les 17:02 i desada a Berlin, Dia a dia. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.