Aquest potser és el matrimoni més ben avingut de tot el planeta terra. És infalible, sempre van lligats. No es pudreix mai aquesta relació i qui la coneix, no la oblida mai. L’art de relacionar una cançó amb una època de la teva vida, en diverses experiències, diverses vivències que has fet és dels arts més macos i més satisfactoris que un mateix pot experimentar. Deixeu-vos de quadres, escultures i altres coses considerades com el tipic art que només són l’invent d’un paio que estava inspirat en el millor dels casos i que en definitiva ha fet una cosa que ell sentia i la ha fet com ho sentia, però que el merit és fer les coses com tu les veus o les sents. Inventeu vosaltres, sigueu artistes només per vosaltres mateixos. L’art sembla que sigui una competició per farolejar davant de la societat. Fixeu-vos si és gran, que de vegades no ens entenem ni nosaltres mateixos i intentem compendre que significa el quadre, l’escultura o la novela de tal personatge. Només perquè alguns han fet que alló sigui famós i per aquesta raó tu està s amb cara de gilipolles intentant entendre una creació plena de sentiments pel creador i totalment buida per l’observador. I nosaltres, que ens tenim a l’abast, que en principi ens estimem més a nosaltres que als nostres propis pares, no ens coneixem. No reflexionem sobre que sóm, sobre que volem, sobre que hem viscut.
Proposo que sigueu artistes…que agafeu les cançons que en un passat hagueu escoltat, aquelles cançons que pel moment en el que les vau escoltar van ser grans. Les que us posen la pell de gallina, per l’associació d’idees. En tinc moltÃssimes jo. Però la d’avui, la que ara escolto, feia temps que no ho feia, i m’ha portat a fer aquest post.
Sensacions: cotxe per la carretera cap al Berguedà , a Castellar de n’Hug, muntanya, sol, lluny de la ciutat, restaurant prop de la plaça Sant Jaume un dia entre setmana, tornada a Barna de Praga amb bus en un viatge de 24hores i mitja horeta el dia del meu sant…en definitiva alguna cosa molt difÃcil de recuperar …. és aquesta sensació la que engloba tota les altres. És el resum final.
No sé si heu entés alguna cosa…però escoltant aquesta cançó l’únic que volia era escriure només el que em passava pel cap. Schönen Tag!
 
