El blog d’en SiG

Ja he trobat el quart pis! I aquest sense compartir amb ningú que no convidi. Per mi sol!!!! Està a Husemannstr. Aquesta dada és important. El carrer és maco, aquesta zona de Prenz’l Berg m’agrada molt. És senzillament maca (la zona de Kollwitzplatz es molt xula), i vinc d’un lloc on acaba sent maco per lo lleig o deixat, digueu-li com vulgueu.

Si voleu que us digui la veritat, volia quedar-me a F’hain. Conec gent, m’agrada l’ambient i el lloc…estava a prop de de moltes festes. Però la comoditat i la situació ha guanyat. Comoditat perquè estic a 1 minut a peu de la feina. En una ciutat amb les dimensions de Berlin, trobo que és un luxe. I també estic a prop del gimnàs, que tornant a ser sincer, ..si…no vol dir res. I estic a 10 min amb la bici i amb el tranvia de f’hain, que tampoc es una eterninat.

Canvio de pis, i estreno nou barri. En definitiva, molt content i ja us penjaré fotos.

Deutsch:

ich habe schon die vierte Wohnung gefunden! Und diese Wohnung ist besonderer als die anderen. ich muss die mit niemandem teilen. Die ist nur für mich, um allein zu wohnung! Die Wohnung liegt in Husemannstr. Dies Hinweiss ist so wichtig. Dies Straße gefällt mir so viel, und ich glaube, die Lage ist wirklich schön (daneben befindet Kollwitzplatz sich). Aber ich bin an Friedrichshain gewöhnt, wo die “hässlichen” Dingen schöne sind. Die Stimmung ist super cool. Es ist schwer, die Lage zu wechseln.

Wenn ich ehrlich sein muss, wollte ich euch sagen, dass ich in F’hain bleiben wollte. Ich kenne schon Leute, die da wohnen, und die Stimmung und das Gebiet gefallen auch mir. Und eine Vorteile war (noch ist…) dass ich neben vielen Party bin,alles nah von mir.

Aber die Wohnung aus Prenz’l Berg hat auch Vorteile. Ich brauche 1 Minut um auf der Arbeit zu Fuß anzukommen. Das ist ein Luxus glaube ich. Berlin ist so groß und es ist so schwer, die Arbeit so nah von deiner Wohnung zu haben.

Ich ziehe wieder um und probiere neuen Bezirk aus. Im Grunde genommen bin ich so zufrieden und ich zeige euch die Fotos meiner neuen Wohnung.

Aquest dies pensava que crec que si tothom, s’anés una temporada a l’estranger a buscar-se la vida, el món, la societat,.. guanyaria tolerància. Crec que tolerància a nivell general, i especialment respecte a l’opinió dels estrangers. Ganes d’integrar a l’extranger, ganes d’ajudar-lo a que aprengui i entengui la cultura. Perquè ens enrecordaríem de quan nosaltres vam haver de passar per aquell periode d’integració, de vegades i segons a on, periode no fàcil.

I dic a buscar-se la vida, i no a viure la vida. O lo que traduit seria, fer un erasmus, on ho tens tot fet. En un erasmus, el més desgraciat i perjudicat és el que ho suspén tot. Aquesta és la pitjor desgracia que li pot passar a un erasmus. Això o que el seu pare es cuadri i li digui que ja no li paga tot com fins en aquell moment estava fent. Per lo altre, quina vida…surt cada dia de la setmana amb els 350 amics de diferents paisos (entre 0 i 5 té com a colegues autòctons) que ha conegut que estan com ell. Així no s’aprén tolerància.

Aquí a Alemanya m’he trobat algú que no ha anat fora del seu país i algú que si ho ha fet, però com erasmus. I són pastat, no tenen massa la mà trencada com a integradors. Jo em recordo a Barna, integrador al 100%. Interessat per les altres cultures, per conèixer gent arreu del món, interessar-me i explicar-li lo que era Espanya i Catalunya.

Malauradament sempre hi haurà persones que se’ls hi en refot que els demés vulguin integrar-se a la seva cultura. Una pena, trobo jo. I lo que més em rebenta, és que hi hagi gent que se les dongui de moderns, de sense fronteres, “d’europeus” de l’Euro, del 2009, i que després estiguin tb anclats al seu país i el cap tant quadrat com alguns dels nostres veins que viuen a la Espanya profunda, plens de prejudicis.

Odio la hipocresia de moltes persones. La hipocresia és el valor més fastigós que es pot trobar en una persona acceptada per la societat com a políticament correcta.