El blog d’en SiG

Bueno com tots ja sabeu, a Berlin s’està celebrant aquestes dates la Berlinale. De moment he anat a dues pel·lícules. Una em va agradar molt. Una bona sorpresa. Diumenge vam veure la pel·lícula sueca Himlens Hjaerta, al Filmpalast Berlin de la Ku’damm. En suec i subtítols en anglès. La pel·lícula mostra l’enfonsament de dos matrimonis. L’home del matrimoni A, està liat amb la dona del matrimoni B. Amics de tota la vida. Utilitza un gran cinisme al llarg de tota la pel·lícula. El director suec va sortir després de l’acabament del film, i va atendre les preguntes dels espectadors. Va fer un discurs molt pessimista (mmm … o realista) respecte al trencament dels matrimonis, dient que una gran part d’ells xoquen, com dos cotxes. Va parlar d’un 40%….no ho sé pas, ho trobo exagerat, però podria ser.

L’altra que he anat és un regal per traslladar-me a la infantesa. Al Cubix Kino d’Alexanderplatz. Incialment desconeixia a quina pel·lícula em donava accès el ticket que em regalaven. Després vaig descobrir que era Tous à l’Ouest: Une aventure de Lucky Luke. Home, he passat vergonya la veritat sigui dita. Més que res, per dos motius. Primer, perquè quan he arribat a la cua els més grans eren els pares que acompanyaven als seus recents nouvinguts. I segon, perquè ens han dit que no podíem passar quan ens hem decidit a entrar. Resulta que les entrades, s’havien aconseguit mitjançant una acreditació de la Berlinale. Acreditació que nosaltres no teníem. I hem hagut d’esperar a que entressin tots els nens, per finalment, entrar naltros. Durant la peli, la bomba: versió original francès, subtítols anglès i un intèrpret amb micro pels nens, i no tant nens, en alemany. Quin cacau!

Aquesta dona es va riure de nosaltres.

Després un passeig per on projecten les sessions premieres de les pel·lícules de la categoria Wettbewerb. A Potsdamer Platz. Hi havia ambient tot i que no es feia res, a aquelles hores. Però volíem veure l’animació que hi havia per allà.

També he estat a la cua al Kino International de Karl-Marx Allee per agafar les entrades de la premiere de Die Schwester der Königin, de Natalie Portman i Scarlett Johansson, però un malentés va impedir que la puguès aconseguir.

Per fi hem començat a veure les 250 pel·lícules que en Joan parlava de veure. Vam començar amb una mítica. El padrino. Em va agradar molt i sembla mentida que sent del 1972, encara no l’haguès vist ningú dels quatre participants. Però gràcies això la vam poder veure. A la peli es pot apreciar l’entramat que hi ha entre les famílies mafioses que governen Estats Units. Venjança, tradicions i unió familiar es poden apreciar en aquest film.

De fet també volia comentar que algun fenòmen paranormal se m’està apareixen dia a dia. No paro d’escoltar la cançó del Padrino. Ahir estava xerrant precisament amb el Joan pel Messenger i comença a sonar el Padrino en una melodia de mòbil d’un paio que rondava per aquí a la feina. Avui anava mig sobat pel tranbord de la Plaça Espanya i un home també estava al mig del passadís tocant la cançó del Padrino amb l’organillo. Que passa? Algú m’ho pot explicar? Que significa aquesta senyal? No sé…tinc por jo ja, perquè rebre senyals del Padrino tant pot ser un gran èxit com un gran fracàs.

Per acabar, frases mítiques de la peli:

1. Como buen americano acudí a la policia: Como buen americano?¿? …. Dit per Buonasera….acaba acudint a la màfia enlloc d’anar a veure als Mossos nortamericans.
2. Estos del FBI no respetan nada!: Ho diu en Sonny al casament, quan veu que es planta la poli a casa de la família Corleone. En Sonny és un mafiós maníac histèric i té collons que precisament ell, digui que l’FBI no respecta res…jaja.
3. Algunas personas pagarían mucho dinero por esa información, pero entonces su hija perdería un padre, en lugar de ganar un esposo: Molt amablement en Michael va demanar la mà a Vitelli, el pare d’una paia que la veu pel camp passejant, li pilla un fletxazo d’en Cupido, s’enamora i amenaça de mort al pare per poder-se casar amb la filla. I a sobre, la família li fa bona cara!
4. Novieta: Que paso Michael? Explicamelo!
   Michael: Lo quieres saber? Vale, mi padre fue con Luca Pacci i en una hora consiguio sacar un contrato para mi hermano. Le apunto con un pistola en la cabeza y acabo sacando lo que queria. Pero yo no soy asi, soy diferente. Jaja més clar que l’aigua, en Michael és un tipo sincer

Per mi aquest nom és el d’un gran actor. Va nèixer al 1978 a Barcelona, i és fill de pare alemany i mare catalana. Jo el vaig conèixer a Good Bye, Lenin! Em va encantar aquesta pel·lícula. I en especial en Daniel, protagonitzant el paper d’Alexander Kerner, un jove atrapat a la monòtona República Democrà tica Alemanya (DDR) on tots els seus moviments que fa a la vida funcionen per la inèrcia de viure. Però per culpa d’un petit accident, la seva vida fa un gir de 180º i ens acaba demostrant moltes coses, entre elles que és un fill meravellós. Bé, aquesta drama-comèdia em va agradar molt i aquest fet em va despertar un gran interés per veure les pel·lícules que protagonitzes en Daniel a partir d’aquell moment. Així que vaig decidir anar a veure (amb moltes ganes) Los Edukadores, i la pel·lícula tampoc em va deixar indiferent. Em va agradar molt també, una bona història. Aquestes dos películes les recomano a tothom. I després també vaig veure La última primavera, més fluixa que les altres potser, però les seves pel·lícules sempre tenen un toc especial.

Escena de Los Edukadores

Abans de protagonitzar aquestes pel·lícules, havia treballat en películes per televisions alemanyes.

Ara per ara, és un del actors de moda i un dels veritables talents europeus. En aquests moments, les pel·lícules que hi ha a les cartelleres són Feliz Navidad i Cargo, películes que tinc ganes de veure-les, però que encara no he pogut anar. Hauré de posar-hi remei rà pid, això si ja no han tret la primera, perquè no ho tinc gaire clar… En definitiva, en gran actor.