Avui us explicaré com és una mica el meu curro. Ja veieu…continuo parlant de la inaguantable rutina degut a la depresió que m’ha causat que marxessin les visites. I ara ve en Tito, però estic fatal, medicant-me amb pastilles i parlaré igualment de la rutina! 
Ara fora conyes, fa dies que volia xerrar de com són a la meva feina. Però no del que fem. És una consultoria informà tica, per tant, ja sabeu el que fem. Programar en .Net ok. Però vull parlar de les peculiaritats. I arrel d’aquestes, no generalitzaré parlant de com són els alemanys, perquè:
1) tot i que m’agradi de vegades fer-ho per sentir-me un dèspota fastigós, no es pot fer mai
2) sóm una empresa petita
Hi ha certes coses que m’encanten. Per exemple, aquà estornuda algú i són fastigosament educats. Jo m’he tornat aixà ja. Estornuda algú i des de l’altra punta cridem Gesundheit!!! (salut!). Em fa molta grà cia, perden el cul. de vegades m’he contingut els estornuts per que no m’atavalin…i de vegades he estornudat i no m’han dit Gesundheit, i m’he sentit una mica ofés.
Tema menjar…són uns soseres..mengen en poc temps, no es maten gens. I a mi que no em fa falta contagiar-me de la gosseria dins una cuina doncs sóc igual. Mengem en un moment, i de vegades, són de poques paraules. Però em té sorprés lo poc que s’ho treballen per dinar. Sembla que dinin perquè toca, no per descansar o per disfrutar d’un bon tiberi. Un altre bon hà bit que se m’ha enganxat. No puc començar a menjar el dinar o el sopar sense abans dir: guten Appetit oder Guter Hunger (bon profiten a la catalana). És com em faltés algo per fer, i mira, si més no trobo que està bé. He guanyat educació.
Bueno i lo que ja és grandiós, és quan et desitgen schönen Feierabend (que vagi bé el “teu temps de festa fins demà ”). Els alemanys tenen aquesta paraula que significa Final del treball. Quan acabes de currar, comença el teu Feierabend. Genial un dia quan em van desitjar que m’anés bé el meu Feierabend un dia que sortia a les 21. Collons, el jefe deu pressuposar que surto entre setmana fins les mil, perquè sinó ja’m direu de que m’ha d’anar bé el meu “post curro”. Surto a les 21, a les 21:30 arribo a casa destrossat i a les 23:30 em foto a sobar de lo petat que estic fins les 8 del matà apurant, perquè a les 9 torno a estar donant-li cops al teclat. L’ideal de vida de la gent amb seny i els models a seguir, no? Això és un “bon post curro”???? Si si, si que va anar bé “el post curro”. Em vai noquejar a cerveses al Babel, amb Marianne, Irene i Joan sense sopar. Abans la distracció que no fotre res i anar a clapar d’hora per culpa del curro.
Però bueno, dir que estic de conya…no és massa estressant i a mi això ja em va bé, i de moment va tot bé. O sigui que au, munyirem la vaca uns quants dies més.
Au ja sabeu algo més graciós del lloc on estic fotut 8 hores cada dia.
